Gener 25, 2023
Per Direta
34 vistes

El sector educatiu torna a posar-se en peu de guerra despr茅s d鈥檜na tardor relativament calmada. USTEC路STEs (IAC), CGT Ensenyament, COS, ASPEPC路SPS, USOC i CSIF, amb el suport d鈥檃ltres plataformes i sindicats de treballadores d鈥檃ltres sectors del sistema educatiu (treballadores del lleure, personal d鈥檃dministraci贸 i serveis i personal d鈥檌ntegraci贸 i atenci贸 educativa); se sumen a la vaga del sector sanitari, convocada tamb茅 els dies 25 i 26 de gener i a la qual tamb茅 s鈥檋i ha unit el sindicat de taxistes Elite Taxi.

L鈥檕bjectiu: denunciar les dificultats amb qu猫 s鈥檈stan trobant per revertir les retallades, l鈥檈xternalitzaci贸 de serveis i la implementaci贸 de mesures per pal路liar la temporalitat i el frau de llei, aix铆 com l鈥檃ssoliment de la inversi贸 del 6% del PIB que marca la Llei de l鈥橢ducaci贸 de Catalunya (LEC) del 2009, i que actualment no arriba al 3%. 鈥淯na manca de recursos que acaben afectant el funcionament del servei i l鈥檃tenci贸 a l鈥檜suari i que per aix貌 ho llegim com un desmantellament del sistema p煤blic鈥, exposa Iolanda Segura, portaveu del sindicat de mestres i professorat USTEC路STEs (IAC). 鈥淎questa vaga 鈥攁fegeix鈥 t茅 la clara intenci贸 de pressionar el Departament en un context pressupostari de la Generalitat de Catalunya鈥.

Per tot aix貌, hi ha convocades una concentraci贸 el dimecres 25 a la pla莽a Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat, i una manifestaci贸 fins al Parlament de Catalunya. Tamb茅 hi ha convocades pel dia 26 manifestacions descentralitzades a Barcelona, Tarragona i Girona, i una manifestaci贸 a Barcelona el dissabte 28 de gener.


Recuperar-se de les retallades del 2010-2012

Les mobilitzacions s贸n una continuaci贸 de l鈥檈stela de protestes del curs anterior i de l鈥檌nici d鈥檃quest. Un curs que ha comen莽at de forma an貌mala i convulsa degut al controvertit avan莽ament de l鈥檌nici de les classes una setmana abans; la implementaci贸 total del nou curr铆culum de secund脿ria i batxillerat basat en 脿mbits de la nova llei org脿nica d鈥檈ducaci贸 del PSOE, la LOMLOE; i una nova selectivitat que finalment no arribar脿 fins a l鈥檃ny vinent per manca de planificaci贸.

Ja des de l鈥檌nici del curs el malestar ha estat generalitzat entre professorat i equips directius per veure鈥檚 obligats a substituir sense debat previ una setmana de planificaci贸 al setembre per treball presencial al juliol

Ja des de l鈥檌nici del curs el malestar ha estat generalitzat entre professorat i equips directius per veure鈥檚 obligats a substituir sense debat previ una setmana de planificaci贸 al setembre per treball presencial al juliol, un mes te貌ricament blindat per a la formaci贸 docent i quan els equips encara no estan tancats a causa del funcionament de les assignacions de les places de la borsa. Tamb茅 perqu猫 la jornada intensiva imposada pel setembre va comportar suplir les hores de tarda de prim脿ria per activitats extraescolars sense temps ni recursos per organitzar-les, fet que tamb茅 posa en dubte la utilitat pedag貌gica d鈥檃quest canvi.

L鈥檃mena莽a d鈥檜na vaga indefinida va dur al Departament d鈥橢ducaci贸 a signar un acord de negociaci贸 de millores i a concedir el reclam prioritari de les manifestacions de l鈥檃ny anterior, que era la reducci贸 d鈥檜na hora lectiva pel professorat de secund脿ria. Aquesta mesura s鈥檋a acabat fent efectiva aquest gener, tamb茅 enmig de molta controv猫rsia i cr铆tiques per part del professorat a causa de la forma en com s鈥檋a aplicat enmig d鈥檜n curs ja engegat i amb manca de personal substitut per cobrir les hores lectives que han quedat buides.

educaci贸
Manifestaci贸 durant la vaga educativa celebrada el mar莽 de 2022 |Arxiu

Pel que fa a les altres reivindicacions a negociar, Marta Minguella, portaveu de CGT Ensenyament, explica que 鈥渄urant tres mesos el Departament ens ha citat a meses t猫cniques nom茅s per presentar-nos estudis justificant que el qu猫 deman脿vem no era t猫cnicament possible鈥. Per altra banda, exposa que 鈥渦n cop ja convocada la vaga, en l鈥櫭簂tima reuni贸 que vam fer el dia 19, s铆 que han mogut fitxa鈥 i denuncia que 鈥渓a mobilitzaci贸 茅s l鈥櫭簄ica manera de negociar amb aquest Departament. L鈥檃ny passat va estar tamb茅 tot un curs dient que el retorn de l鈥檋ora a secund脿ria era t猫cnicament impossible i ara ja s鈥檋a fet鈥.

La nova proposta de la conselleria de Josep Gonz脿lez-Cambray 茅s sobre la recuperaci贸 del primer estadi al cap de sis anys (anteriorment anomenat sexenni) i, de manera successiva, el segon i el tercer als dotze i divuit anys, que poden arribar a suposar fins a 30.000鈧 m茅s de sou durant una vida laboral. 鈥溍塻 una millora, per貌 encara li manca concreci贸, i 茅s molt limitada, sobretot pel context pressupostari, havent-hi partides que no s贸n molt grans i que es podrien incloure i no s鈥檈st脿 fent鈥, explica Minguella. Tamb茅 falta definir el calendari de quan es retornar脿 el deute d鈥檃questa congelaci贸 de sous, tal com s鈥檋avia comprom猫s Cambray en l鈥檃cord del setembre passat.

Marta Minguella, portaveu de la CGT Ensenyament, assegura que 鈥渓a mobilitzaci贸 茅s l鈥櫭簄ica manera de negociar amb aquest Departament. L鈥檃ny passat va estar tamb茅 tot un curs dient que el retorn de l鈥檋ora a secund脿ria era t猫cnicament impossible i ara ja s鈥檋a fet鈥

Altres mesures que es reivindiquen s贸n l鈥檈quiparaci贸 salarial del professorat t猫cnic i mestres de taller de formaci贸 professional sense llicenciatura, que tot i fer la mateixa feina dins el centre actualment tenen un salari m茅s baix que el professorat llicenciat, la reducci贸 de dues hores lectives per majors de cinquanta-cinc anys, la reducci贸 de r脿tios o el blindatge de la immersi贸 ling眉铆stica. 鈥淪贸n mesures que nosaltres hem prioritzat, per貌 no hem vist voluntat per posar sobre la taula,鈥 reclama Iolanda Segura, portaveu d鈥橴STEC路STEs (IAC). 鈥淭amb茅 reclamem temes que no s贸n tan pressupostaris, com la negociaci贸 del calendari escolar o la fixaci贸 de persones interines,鈥 afegeix.

A m茅s a m茅s, tamb茅 proposen la derogaci贸 del decret de plantilles i de direccions per tal de retornar una organitzaci贸 m茅s democr脿tica als centres i la sobirania dels claustres i la retirada dels nous curr铆culums que no garanteixen l鈥檃cc茅s al coneixement de tothom. 鈥淒urant la reuni贸, el Departament es va centrar altra vegada a exposar les limitacions econ貌miques amb qu猫 es troba derivades d鈥檜n pressupost manifestament insuficient,鈥 explica Segura. Marta Minguella, de la CGT, recorda que la vaga segueix en ferm sobretot 鈥減erqu猫 no estem demanant nous privilegis, sin贸 la reversi贸 de les retallades que es varen fer. Que Esquerra Republicana sigui clar i ens digui si far脿 pol铆tiques d鈥檈squerra o continuar脿 enfortint l鈥檈scola concertada com sempre fan, cada vegada amb partides superiors en detriment del bon funcionament de l鈥檈scola p煤blica,鈥 reclama. L鈥檈liminaci贸 de l鈥檈scola concertada tamb茅 茅s una de les reclamacions que han incl貌s CGT al preav铆s de vaga.


Fixesa i la internalitzaci贸 de serveis

Com a la resta de sectors p煤blics a l鈥橢stat espanyol, dins del sector educatiu es dona una hist貌rica situaci贸 end猫mica de treballadores en situaci贸 d鈥檃b煤s de temporalitat i en frau de llei. Segons l鈥橢statut B脿sic del Treballador P煤blic (EBEP, per les sigles en castell脿), igual que passa en l鈥檈mpresa privada, a un treballador que fa tres anys que treballa amb contracte temporal se l鈥檋a de fer fix. La directiva de la Uni贸 Europea 1999/70/CE ho recull, per貌 la situaci贸 dins de tots els nivells de l鈥檃dministraci贸 p煤blica espanyola, catalana i municipal no s鈥檋a revertit durant aquests vint-i-tres anys, amb molt poques convocat貌ries d鈥檕posici贸 per accedir a pla莽a fixa de funcionariat i amb alguns sectors amb una taxa de reposici贸 del 0%. Fins al punt que el Tribunal de Just铆cia de la Uni贸 Europea (TJUE) va sentenciar contra l鈥橢stat espanyol, el 19 de mar莽 de 2020, per no transposar la directiva i el va instar a reduir la taxa de temporalitat al 8% i a indemnitzar les seves treballadores en ab煤s de temporalitat.

Des de la Plataforma d鈥橧nterines Docents de Catalunya (PINDOC), un altre dels col路lectius que se sumaran a la vaga, denuncien que 鈥渓鈥icetazo (Reial decret llei 14/2021, del 6 de juliol, d鈥檈stabilitzaci贸 de places p煤bliques) s鈥檈st脿 aplicant malament i de forma insuficient, perqu猫 estan estabilitzant les places en comptes de les persones que ja portem treballant all脿 fins a deu o quinze anys鈥. Victor Del Arco, portaveu de PINDOC, explica que 鈥渆ls concursos de m猫rits no estan funcionant, perqu猫 els c脿rrecs que s鈥檋an tingut a dins dels instituts, entre d鈥檃ltres, no compten com a m猫rits, i passa altra gent per davant amb molta menys experi猫ncia b脿sicament perqu猫 tenen moltes m茅s titulacions universit脿ries, mentre que els concursos d鈥檕posicions tamb茅 afavoreixen a persones amb menys c脿rrega familiar o que no estiguin exercint, com ara les noves generacions de graduats鈥.

Des de la PINDOC denuncien que l鈥漣cetazo鈥 s鈥檈st脿 鈥渁plicant malament i de forma insuficient, perqu猫 estan estabilitzant les places en comptes de les persones que ja portem treballant all脿 fins a deu o quinze anys鈥

Tamb茅 denuncien que, 鈥渟egons el decret d鈥檈stabilitzaci贸, les persones que no superem els processos, a m茅s, se鈥檔s far脿 fora pagant la indemnitzaci贸 de vint dies per any treballat, amb el truc que els professors interins se鈥檔s contracta d鈥檃ny en any, amb la qual cosa pot ser que nom茅s ens paguin vint dies per acomiadament鈥. Del Arco, que tamb茅 茅s professor inter铆 de tecnologia de l鈥橧NS Gabriela Mistral de Sant Vicen莽 dels Horts (Baix Llobregat), tutor de 3r d鈥橢SO i cap de departament, veu que els efectes de treballar amb aquestes condicions 鈥渆stan comportant molt de patiment, s鈥檈stan incrementant molt les baixes per estr猫s i per depressi贸, i la medicaci贸鈥. Altres col路lectius amb aquesta situaci贸 s贸n el Personal d鈥橝tenci贸 Educativa, les T猫cniques Especialistes en Educaci贸 Infantil, el Personal d鈥橝dministraci贸 i Serveis o les T猫cniques d鈥橧ntegraci贸 Social.

Per la seva banda, diferents sindicats del sector del lleure com CGT Lleure tamb茅 donaran suport a la vaga en defensa de l鈥檈ducaci贸 p煤blica. Demanen la internalitzaci贸 d鈥檜n servei actualment en mans d鈥檈mpreses privades, per貌 que acompleix una tasca estructural dins del sistema educatiu com 茅s el monitoratge a l鈥檋ora del menjador i del pati del migdia, l鈥檃companyament en sortides i col貌nies escolars i l鈥檕rganitzaci贸 d鈥檃ctivitats extraescolars, imprescindibles totes elles per a un desenvolupament integral dels infants i joves. Un col路lectiu que, igual que altres serveis externalitzats (com les acompanyants i vetlladores de l鈥檃lumnat amb diversitat funcional, int猫rprets de llenguatge de signes, etc.), es troba altament precaritzat, amb contractes discontinus o temporals, sous molt baixos, jornades redu茂des, incompliments del conveni, no reconeixement de les categories laborals ni de les hores complement脿ries que suposa la feina, irregularitats en els contractes, endarreriment en el pagament de n貌mines, retallades d鈥檋ores, canvis de centre sense indemnitzacions i, en general, poc acc茅s a formaci贸.


El dret de tothom a anar a l鈥檈scola

El moviment en defensa de l鈥檈ducaci贸 inclusiva Jo tamb茅 hi vull anar, encap莽alat per les associacions de fam铆lies federades d鈥檃lumnat de Catalunya (aFFaC), tamb茅 va convocar concentracions simult脿nies a la sortida de les escoles i instituts la tarda del dimarts 24 de gener, Dia Internacional de l鈥橢ducaci贸, amb la lectura d鈥檜n manifest unitari. Aquesta plataforma va n茅ixer el passat mes d鈥檕ctubre coincidint amb el 5猫 aniversari de l鈥檃provaci贸 del Decret d鈥檈ducaci贸 inclusiva, que denuncien que 鈥渆ncara no s鈥檋a desplegat plenament鈥.

Les fam铆lies volen fer visible 鈥渓a manca de responsabilitat pol铆tica a l鈥檋ora de garantir que els infants amb Necessitats Espec铆fiques de Suport Educatiu (NESE) gaudeixin del dret a l鈥檈ducaci贸 com ho fan les seves companyes i companys i, en definitiva, com estableix la normativa鈥. Denuncien l鈥檌ncompliment del Decret d鈥橢ducaci贸 Inclusiva per part del Departament d鈥橢ducaci贸, mesura que afecta m茅s de 200.000 infants i joves amb NESE a tot Catalunya. Aquest incompliment es basa en manca de recursos, sobretot humans (de personal de suport), que a la pr脿ctica comporta din脿miques actives i passives d鈥檌mpediment d鈥檃cc茅s d鈥檃quest alumnat a activitats com col貌nies, extraescolars, quedar-se al menjador escolar o fins i tot ser apartats de l鈥檃ula ordin脿ria durant el temps lectiu per no tenir garantit el suport que necessiten.




Autor font: Directa.cat