Novembre 22, 2020
Per Revista Catalunya
422 vistes


Redacció Catalunya

Les treballadores municipals de Barcelona especialitzades en atenció a persones que han patit violència masclista exigeixen més recursos i més conciliació

Durant els darrers anys les treballadores del Servei d’Atenció Recuperació i Acollida (SARA) han dut a terme una doble lluita per exigir millores al servei. Per una banda, demanen acabar amb la sobrecàrrega de treball i exigeixen més recursos per a atendre a les víctimes de la violència masclista. D’altra banda, des de fa tres anys, reclamen un acord horari en condicions d’equitat amb la resta de treballadores dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Fartes d’esperar, i de tantes dilatacions, les darreres setmanes han sortit al carrer per a fer-se sentir amb l’objectiu d’aconseguir millorar les seves condicions laborals i oferir una millor atenció a les dones, infants i adolescents que han viscut situacions de violència masclista.

El SARA és el servei referent en atenció d’urgències, acollides i atenció ambulatòria a persones que han patit situacions de violència masclista de la ciutat de Barcelona. Les treballadores d’aquest servei van organitzar-se anys abans de la municipalització del 2016, any en que el servei va ser internalitzat com a resultat d’un pacte pressupostari entre el govern municipal de Barcelona en Comú i la Candidatura d’Unitat Popular. La CUP va pressionar durant la negociació dels pressupostos municipals d’aquella legislatura per tal de que es municipalitzessin els serveis d’atenció a violència masclista de la ciutat. D’aquella negociació pressupostària en va derivar la internalització dels PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones) i el SARA. No es va signar un acord de condicions laborals fins el 2017 i des d’aquell moment aquest acord, en el cas del SARA,  s’ha estat incomplint per part de l’Ajuntament en reiterades vegades. La  municipalització va portar millores significatives a tots dos serveis –tant a nivell tècnic com en les condicions laborals de les treballadores- i va ser una aposta valenta, però alguns aspectes fonamentals han quedat a mig fer, el que ha generat un conflicte entre les treballadores del servei i la regidoria l’administració que a hores d’ara encara no està resolt.

“el SARA és el servei referent en atenció d’urgències, acollides i atenció ambulatòria a persones que han patit situacions de violència masclista”

El juliol del 2018 es va signar el conveni col·lectiu de l’Ajuntament de Barcelona. Des de llavors s’han signat els acords específics de cada sector o servei municipal, entre tots ells els Serveis Socials Bàsics, els Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) i els PIAD entre molts altres. El SARA és a hores d’ara l’únic servei que no té acord horari. No va ser fins el 2019, i després d’una denúncia de CCOO a Inspecció de treball i del requeriment que la Inspecció va fer a l’Ajuntament, que el consistori va fer una proposta horària per al SARA. Una formulació que va ser rebutjada per unanimitat en una assemblea de les treballadores d’aquest servei. El motiu de la negativa fou bàsicament la  distància que hi ha entre l’horari que els hi proposaven fer al les empleades del SARA i el que tenen els serveis més similars del mateix ajuntament. La resta de serveis com els Centres de Serveis Socials, els PIAD o els EAIA tenen uns horaris amb menys presència de tarda i amb major flexibilitat, dos elements centrals per a possibilitar la conciliació de la vida social i familiar.

L’Assemblea de treballadores del SARA, amb el suport dels sindicats demanen que s’apliquin mesures conciliadores també en aquests servei -que a més a més de ser un servei depenent de la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona- és un equip bàsicament format per dones. Les treballadores del SARA porten anys demanant millores de les seves condicions laborals i denunciant la manca de recursos.

Reconeixement i premis, però sense les millores necessàries

El darrer 12 de novembre es va realitzar una nova reunió de negociació i les treballadores estan a l’espera d’una nova proposta per part de l’administració que haurà de ser refrendada en assemblea. Caldrà veure si els darrers moviments de l’ajuntament permeten avançar cap a un acord o, si per contra, es tracta d’una maniobra per calmar els ànims a les portes del 25N, dia internacional contra les violències masclistes. En aquest sentit cal destacar que el SARA rebrà el dia 25 de novembre el Premio Meninas, de la Delegació de Govern espanyol per la seva contribució a la lluita contra les violències masclistes. Sembla que l’Ajuntament de Barcelona té un equip digne de ser premiat per la seva feina contra la violència masclista però que malgrat tot li dona un tracte de segona. I és que algunes de les mancances que aquest servei especialitzat arrossega de fa anys en perjudiquen greument el bon funcionament.

“la sobrecàrrega de treball i la manca de ràtios tenen com a conseqüència un desbordament del servei”

Per una banda, el SARA no disposa del mateix sistema d’ajuts econòmics que la resta de serveis socials, una eina de treball que reivindiquen les treballadores per tal d’agilitzar la feina i guanyar en efectivitat. Per altra banda, la sobrecàrrega de treball i la manca de ràtios tenen com a conseqüència un desbordament del servei. Aquests són exemples d’una llista de greuges que les treballadores han denunciat de manera reiterada, ja sigui per escrit directe a la regidora de Drets Socials i Feminismes Laura Pérez i a la mateixa Alcaldessa Ada Colau o de manera pública als mitjans i en mobilitzacions al carrer. Malgrat aquesta situació desfavorable les treballadores fan front a la manca de recursos amb sobreesforç i sobreimplicació que moltes vegades posa en risc la seva pròpia salut, i per aquest mateix motiu ja han dit prou i exigeixen al govern de Colau que es faci càrrec de la situació.

Suport de tots els sindicats

Les treballadores del  SARA tenen el suport de tots els sindicats del sector malgrat les diferències que pugui haver-hi entre cada organització. Les treballadores d’aquest servei conten amb la unitat d’acció sindical entre CCOO, Intersindical-CSC i CGT. La secció del sindicat roig i negre té majoria en aquest sector. A més a més tenen també el suport de UGT i CSIF, que recolzen les seves demandes i mobilitzacions.




Autor font: Revistacatalunya.cat