Agost 29, 2021
Per Nord-Estl Libertari
157 vistes


El risc de rebrot de covid-19 baixa de 200 al Principat de Catalunya, però no a la Regió Sanitària de Girona (251). El Gironès és la comarca amb el risc de rebrot més elevat de tot el Principat, situant-se als 446 punts 

Un 65,9% de la ciutadania del Principat ha rebut la pauta completa de la vacuna contra el coronavirus-19. Però, la Regió Sanitària de Girona segueix per sota de la mitja catalana, amb el 63,1% de població vacunada 

Les persones afectades per covid-19 persistent lamenten una atenció desigual al territori: «S’ha de poder atendre un pacient amb covid persistent des de les Terres de l’Ebre fins al Pallars, l’Empordà o el Bages. I això no està passant».  El col·lectiu, amb un repunt de persones que hi contacten en cada onada, demana empatia: «Ningú vol estar setze mesos malalt» 

La pandèmia de covid-19 eleva les fallides de les empreses d’hostaleria a Girona. Els economistes avisen de l’excés de digitalització en la reforma concursal 

LA PANDÈMIA SACSEJA EL PERFIL DE VISITANTS DELS MUSEUS DALÍ: «La caiguda és dràstica i si això s’allarga molt en el temps serà inassumible». I és que al nou mapa de visitants s’hi suma també la reducció de l’aforament al 50% i la limitació horària, amb la persiana abaixada les nits d’agost. El turisme rus, turc, israelià, americà i asiàtic registra una caiguda històrica, mentre que les i els visitants holandesos i belgues experimenten un increment respecte els anys pre-pandèmia 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona/Salt (Gironès, comtat de Girona) 29/08/2021.- Llegim al Diari de Girona que risc de rebrot de la covid-19 continua a la baixa i, per primera vegada des de fa dos mesos, el Principat de Catalunya ha registrat un valor inferior als 200 punts. En concret, ahir dissabte se situava a 193. Això no passava des del 26 de juny. Això, malgrat que el risc de rebrot, el valor que indica el creixement de l’epidèmia del coronavirus-19, segueix superant el llindar dels 100 que indica que hi ha un risc alt. 

Tot i això, la situació és diferent a la Regió Sanitària de Girona, on aquest valor és més elevat i es troba a 251, tal com es reflecteix en el balanç del Departament de Salut publicat ahir. Ara bé, igual que a nivell del Principat de Catalunya, la xifra continua amb tendència a la baixa i havia tornat ahir a disminuir 11 punts. 

Un lleuger repunt de persones infectades amb el virus a la Regió Sanitària de Girona 

Les últimes dades també mostren un lleuger repunt de persones infectades amb el virus a la Regió Sanitària de Girona, que duia dues jornades a la baixa, amb set contagis més registrats en relació al balanç anterior (183 nous positius). També s’ha notificat una nova defunció a causa de la malaltia de la covid-19. A l’altra cara de la moneda, es continuen reduint el nombre de personers hospitalitzades, que ahir eren 115 (5 menys que en el darrer balanç), i hi havia una persona menys ingressada a la UCI per covid-19 a la Regió Sanitària de Girona. D’altra banda, la incidència a 7 dies és de 126. El 7,82% de les proves que es fan surten positives. 

Al conjunt del Principat de Catalunya, el Departament de Salut ha notificat 1.223 nous contagis i 17 persones més que han mort per covid-19. En canvi, les persones ingressades baixen a 1.142 – això són 65 menys -, i hi ha quatre crítics menys (418). 

La velocitat de propagació (l’Rt) es manté en els mateixos nivells que en la jornada anterior, tant al conjunt del Principat de Catalunya (0,85) com a la regió de Girona (0,89, per sota del 0,92 de l’interval anterior). D’aquesta manera, se segueix mantenint per sota de la barrera de l’1. 

El 6,19% de les proves en la darrera setmana ha donat positiu. La incidència acumulada a 14 dies passa de 252,79 a 241,17, mentre que a 7 dies, baixa de 108,66 a 104,36. 

La comarca del Principat que registrava ahir un risc de rebrot més elevat era el Gironès (446) 

Per comarques, la que registrava ahir un risc de rebrot més elevat era el Gironès (446). La segueixen el Pallars Sobirà (370), la Segarra (358), Osona (337) i el Pla d’Urgell (314). L’Alta Ribagorça (12), la Val d’Aran (9), el Pallars Jussà (57), la Cerdanya (73) i el Ripollès (78) són les cinc comarques que tenen un risc moderat o baix, per sota dels 100 punts, que és el llindar que indica un risc alt. 

La Regió Sanitària de Girona segueix per sota de la mitja catalana, amb el 63,1% de població vacunada 

Segons un despatx de l’agència EFE, un 65,9% de la població del Principat de Catalunya ha rebut la pauta completa d’immunització contra el covid-19, en un procés de vacunació que s’ha alentit durant aquest mes d’agost, encara que ahir van inocular a Catalunya 56.252 noves dosis dels immunògens, 6.000 més que el dia anterior i 28.000 més que dimecres.  

La Regió Sanitària de Girona segueix per sota de la mitja catalana, amb el 63,1% de població vacunada. 

Segons les dades de vacunació actualitzades ahir dissabte pel Departament de Salut, un 77,1% de les persones majors de 16 anys ja estan immunitzades contra la covid-19 amb la pauta completa, xifra que baixa al 65,9% si es compta la població total.  

A la Regió Sanitària de Girona són el 74,4% les persones majors de 16 anys vacunades. 

Els equips de vacunació van injectar ahir un total de 56.252 noves dosis, xifres molt per sota de la capacitat de vacunació, encara que sembla remuntar la petició de cites els últims dos dies. 

De les noves injeccions posades ahir, 11.890 van ser primeres dosis i 44.362 segones. 

Amb això, al Principat de Catalunya ja s’han injectat un total de 5.656.608 primeres dosis i 4.602.461 segones, mentre que hi ha 5.205.053 persones amb la pauta completa. 

El Departament de Salut considera que la pauta completa d’immunització contra el covid-19 s’adquireix amb les dues dosis de vacuna, una en el cas de Janssen (que és monodosi), i amb una sola dosi en el cas de les persones menors de 65 anys amb un diagnòstic de covid-19 previ a l’administració de la primera dosi. 

Per grups d’edat, el més protegit és el de les persones que viuen institucionalitzades A residències de gent gran o de discapacitats, amb un 97,7% d’elles amb la pauta completa, mentre que el 91,8% del personal que treballa en les residències s’ha posat les dues dosis. 

El 93,5% del personal d’atenció primària i hospitalària, el 88,8% de les persones amb gran dependència, el 93,1% dels majors de 80 anys, el 92,9% dels d’entre 70 i 79 anys, i el 88,1% dels treballadors considerats essencials ja tenen també la pauta completa. 

Un 88,2% dels que tenen entre 66 i 69 anys i un 86,9% dels quals tenen entre 60 i 65 anys -tots ells vacunats amb AstraZeneca-, i un 84,9% dels d’entre 50 i 59, un 79,7% dels d’entre 45 i 49, un 74% dels d’entre 40 a 44, i un 62,7% dels que tenen entre 35 i 39 anys tenen la pauta completa. 

Dels que tenen entre 30 i 34 anys un 51,9% tenen la pauta completa), els d’entre 20 i 29 (49,3%), els de 16 a 19 anys (53,5%) i els de 12 a 15 anys (11,4% pauta completa i 53,4% amb la primera dosi). 

Encara que inicialment els epidemiòlegs van considerar que amb un 70% de la població totalment vacunada es podria adquirir la immunitat de grup, l’aparició de variants del coronavirus-19 més contagioses ha fet que els experts considerin que no es podrà adquirir la immunitat de ramat fins que entre un 90 i un 95% de la població estigui totalment vacunada. 

Les persones afectades per covid-19 persistent lamenten una atenció desigual al territori 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, el col·lectiu de persones afectades per la covid-19 persistent considera que el Departament de Salut no ha fet «prou difusió» de la guia presentada el març per atendre les persones pacients en qui els símptomes de la malaltia no desapareixen. Una de les portaveus del col·lectiu, Sílvia Soler, lamenta a l’Agència Catalana de Notícies una «atenció molt desigual» al territori: «S’ha de poder atendre un pacient amb covid persistent des de les Terres de l’Ebre fins al Pallars, l’Empordà o el Bages. I això no està passant». El col·lectiu reclama a les administracions que no els «abandonin» en les baixes, i menys ara, quan alguns d’ells farà 18 mesos que estan malalts. 

En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, Soler assenyala que encara hi ha persones que se senten «desateses» quan, una vegada passada la infecció aguda, acudeixen als centres sanitaris amb símptomes persistents de la covid-19, com febre, fatiga, mal de cap, dolors articulars o musculars, pèrdua de l’olfacte i del gust o desajustos en el cicle menstrual, entre altres. Tenir símptomes tan llargs també està repercutint en la salut emocional de moltes de les persones afectades. 

Es calcula que el covid-19 persistent afecta entre un 10% i un 20% de les persones contagiades, més dones que homes i amb una mitjana d’edat al voltant dels 40 anys. Soler situa en uns vuit mesos la mitjana de duració d’aquests símptomes, si bé alguns d’ells els pateixen des de l’inici de la pandèmia, la primavera del 2020. Fa un any i mig. 

Després de cada onada, el col·lectiu rep un repunt de persones que s’hi posen en contacte per demanar-los ajuda, sobretot per preguntar on els poden atendre i assessorament en les baixes i altres aspectes, com el logístic. Així va passar en la cinquena onada, encruelida el juliol, si bé en el cas de les persones joves, moltes vegades s’hi posen en contacte les famílies. «Els joves no acaben de fer-se a la idea del que representa patir una covid persistent», diu. 

També per garantir una atenció als pacients amb covid-19 persistent arreu de Catalunya, Soler demana replicar el model de la unitat de l’Hospital Germans Trias i Pujol en altres llocs del territori, per exemple en altres hospitals de referència. Actualment només hi ha aquesta unitat especialitzada de Can Ruti, creada per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, i les persones afectades s’hi han de desplaçar per a les visites i sessions de rehabilitació, per exemple. 

La portaveu del col·lectiu denuncia l’estigma que han patit les persones amb covid-19 persistent i també el biaix de gènere que carrega la malaltia. «A cap persona del col·lectiu li han dit que està ansiós o depressiu. En canvi, les dones, pel fet de ser-ho, han d’estar depressives o la menstruació els canvia el caràcter. Aquest biaix, ja en altres malalties, el pateix la covid-19 persistent per part del sistema sanitari, dels familiars i coneguts, de la premsa, de tothom. Pel fet de ser dona, pensen que tens un component emocional que no t’ajuda a curar-te». 

Ara bé, Sílvia Soler reivindica el paper i la valentia de les dones per visibilitzar la malaltia i buscar-hi solucions: «Si una cosa tenim les dones és la capacitat de superar-ho gairebé tot. Sort d’aquest grup de dones que vam fer el col·lectiu; sort del grup de dones metgesses que ens ajuden; sort de moltes dones gràcies a les quals la covid persistent és reconeguda al món». 

La pandèmia eleva les fallides de les empreses d’hostaleria a Girona 

Llegim al Diari de Girona que la pandèmia de covid-19 ha elevat les fallides de les empreses de l’hostaleria a Girona. Durant el 2020 el nombre de societats en aquest sector han escalat posicions fins a convertir-se en el segon grup més nombrós amb concursos de creditors després del comerç, un escenari inèdit almenys des de fa una dècada. 

Quan va esclatar la crisi immobiliària del 2008, el sector que liderava el nombre de fallides era el de la construcció. Cada trimestre entre sis i vint empreses constructores entraven en situació concursal, una situació que es va mantenir fins ben entrat el 2015. Després venien les indústries i el comerç, que s’anaven alternant la segona i tercera posició a una distància prudencial de la construcció. Les empreses d’hostaleria existents en aquest període van aguantar prou bé l’embat de la crisi del 2008; excepte algun pic, el nombre de fallides es va mantenir força baix en comparació amb els altres sectors. 

A partir del 2015 el relleu de la construcció el va agafar el comerç, que és també el que aglutina el major nombre d’empreses existents a Girona. En els darrers sis anys aquest sector ha liderat el nombre de concursos, seguit per la indústria i per les societats dedicades a l’activitat administrativa. Just abans de l’esclat de la pandèmia les fallides en el comerç es van disparar fins a nivells mai vistos; només en el darrer trimestre del 2014 van fer fallida 19 empreses d’aquest grup. 

Aturada econòmica 

Paradoxalment, durant els primers compassos de la irrupció de la pandèmia de covid-19 el nombre d’empreses en situació concursal va caure a causa de l’aturada econòimica i administrativa, però a partir de la segona meitat van tornar a enfilar-se. És en aquest període que les empreses del sector de l’hostaleria també comencen a escalar posicions fins a convertir-se en el segon grup més damnificat. Segons els resultats definitius de l’Institut Nacional d’Estadística, fins a 15 societats s’han trobat en aquesta situació, un número més elevat que en els darrers anys, i que probablement seria molt més important si no fos per les dues armilles salvavides que les administracions han llançat als empresaris per sostenir les empreses en aquests temps: els ERTO i els ICO. 

Precisament, el Govern espanyol vol evitar una possible allau de fallides quan acabi la moratòria concursal el 31 de desembre del 2021. Un estudi recent de Feada indicava que prop del 40% de les societats espanyoles necessitarà reestructurar el seu deute, i que bona part d’elles és possible que hagin de tancar. 

La norma que prepara l’executiu preveu, entre altres coses, substituir els preconcursos per plans de reestructuració, agilitar els concursos i crear un procediment especial per a micropimes. 

Pot ser contraproduent 

El Consell General d’Economistes d’Espanya ha assenyalat que una excessiva digitalització de procediments en la nova proposta de reforma concursal pot ser «contraproduent» pel fet que la capacitat tècnic-digital de la Justícia no estigui preparada per a això. 

Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat l’organització en un informe recollit per l’agència Europa Presssen el qual adverteix que, encara que en línies generals manifesta estar bastant a favor del reflectit en el projecte de llei concursal, hi ha qüestions que han de ser esmenades pel potencial risc que suposen per a l’èxit de la iniciativa. 

Segons el CGEE, el text manté o àmplia privilegis del crèdit públic, quant al procediment de micropimes, en relació a la secció de qualificació establint una segona oportunitat molt limitada, quedant fora el crèdit públic. 

El turisme rus, turc, israelià, americà i asiàtic registra una caiguda històrica al Museu Dalí 

Llegim al Diari de Girona que els museus del triangle dalinià –el Teatre Museu de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), el Castell de Púbol (la Pera, Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) i la Casa de Portlligat (Cadaqués, Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada)– han vist com la pandèmia ha revolucionat un mapa de públics, fins ara, encapçalat pel turisme francès. 

Tot i que encara no han donat per tancada la temporada d’estiu, la direcció de l’equipament confirma la «caiguda estrepitosa» del turisme rus, turc i israelià, tots ells grans consumidors dels viatges organitzats. I és que la pandèmia i les restriccions d’aforament que se’n deriven ha fet decantar la balança i només un 4% dels visitants que aquest estiu han passat pels tres espais ho han fet en forma de grup, i el 96% restant han estat persones individuals. 

El públic que també ha experimentat un gran retrocés i el seu volum ha passat a ser «molt poc significatiu», explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha estat l’americà i l’asiàtic, que en els darrers anys estava experimentant un augment exponencial. «Els visitants japonesos, que solien viatjar per lliure, estaven molt interessats en l’obra de Dalí però també en tot el seu paisatge», explica. Però ni el magnetisme de Salvador Dalí ha pogut combatre, aquest estiu, les fronteres que ha aixecat la pandèmia de covid-19. D’altres nacionalitats, però, han vist en les comarques gironines una alternativa accessible, com és el cas dels visitants holandesos i belgues, que s’han incrementat respecte els anys pre-pandèmia. 

Si al 2019 el turisme francès era el principal consumidor del Teatre Museu Dalí de Figueres, aquest estiu la primera posició del rànquing ha passat a mans del visitant de l’Estat espanyol, que ha entomat les restriccions imposades per la pandèmia de covid-19 com una oportunitat per a redescobrir el patrimoni del territori. El públic francès ha continuat traspassant la frontera però, segons Aguer, ha experimentat un lleu descens, i se situa en segona posició, seguit del turisme holandès (que fins ara ocupava la vuitena posició), «la resta de països d’Europa occidental», i, en cinquena posició, el públic català. 

Aquesta radiografia, però, és completament diferent en el cas del Castell Gala Dalí de Púbol, encapçalat, ara, pels visitants catalans. L’espai, fins ara custodiat pel turisme francès i rus, aquest estiu ha estat l’equipament que més interès ha despertat entre els visitants catalans. La formula, intueix Montse Aguer, es pot atribuir a l’exposició temporal Gala, Dalí, Dior, sumada al boca-orella, ja que «dels tres és el lloc més escenogràfic i el grau de satisfacció dels visitants és altíssim». La descoberta de la figura de Gala com una dona «singular i intel·lectualment molt potent» també pot haver fet guanyar punts a l’espai menys conegut del triangle dalinià, que redescobreix una figura misteriosa que s’allunya de la simple funció de musa. 

El tercer dels equipaments, la Casa Salvador Dalí de Portlligat, ha mantingut la forta presència de públic francès, que lidera el rànquing de visitants d’aquest estiu, seguit dels visitants de l’Estat espanyol, els catalans, els alemanys i, per últim, el públic holandès. 

Aquesta tendència, sostinguda en el temps, «tensaria moltíssim» els Museus Dalí, segons assenyala la seva directora. «La Fundació Gala – Salvador Dalí ha fet una reducció dràstica de les despeses però hem de mantenir la conservació de les obres», defensa. «La caiguda és dràstica i si això s’allarga molt en el temps serà inassumible». I és que al nou mapa de visitants s’hi suma també la reducció de l’aforament al 50% i la limitació horària, amb la persiana abaixada les nits d’agost. «Hem volgut ser molt rigorosos i podríem tenir el 70% d’aforament, però tenint en compte les particularitats arquitectòniques dels espais hem decidit ser molt estrictes per a garantir la seguretat dels visitants i dels treballadors, i mantenir en tot moment la comoditat de la visita». 

Amb tot, Aguer assenyala que «tot i que ens movem amb incertesa, ara sí que hi ha un cert punt d’optimisme». Tot i que encara no disposen de la xifra de visitants definitiva del conjunt de la temporada d’estiu, reconeix que la demanda, des del 15 de juliol i fins a dia d’avui, ha estat «molt alta» i afegeix que s’ha «consolidat una assistència bona i fluida». I assenyala que, tot i que serà lenta, «hi ha recuperació». 

Índex avui de risc de rebrot de covid-19: Girona 395.38 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 242 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 467 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 414.33 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.95 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Salt 717.32 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 132 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 293 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 841.78 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.85 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Flaçà 3.653.55 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 11 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 15 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 1280.88 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 2.85 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Celrà 1021.21 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 29 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 52 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 898.75 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.14 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Bescanó 779.81 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 14 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 19 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 383.06 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 2.04 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Sarrià de Ter 579.35 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 8 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 19 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 328.82 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.76 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Figueres 340.77 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 91 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 182 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 342.95 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.99 (l’epidèmia creix si és superior a 1). La Pera 0 (Molt baix). Cadaqués 0 (Molt baix). 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com