La peça teatral Jenin Feat Raval, fruit de la col·laboració entre La Material Teatre i The Freedom Theater de Jenin (Palestina), narra cinc històries de dones palestines i catalanes i sorgeix de la necessitat de crear un projecte escènic relacionat amb el territori palestí. El projecte ha estat finançat pel Servei Civil Internacional, moviment que treballa per la pau, la justícia i la transformació social, i SUDS, organització internacionalista i feminista.  Xantal Gabarró explica que va acceptar l’encàrrec i va voler que les narracions de les històries estiguessin fetes per persones dels mateixos territoris: “De seguida vaig contactar amb The Freedom Theater, amb qui ja havia tingut contacte durant un viatge a Palestina i els vaig presentar la proposta, crec que les sinergies al teatre són molt importants”, explica Xantal Gabarró. Les actrius participants en l’obra són actrius que viuen de primera mà els conflictes dels territoris i per a conèixer i fer la dramatúrgia s’ha fet un gran procés de documentació on es posen al centre temàtiques com la gentrificació, la repressió per part cossos de seguretat de l’Estat o els desnonaments. “Volia que el procés artístic estigués fent amb gent que li afecta directament els conflictes, no perquè pensi que no es pot representar el que no s’ha viscut, perquè volia que fos un procés polític de l’inici a la fi”.

Dels desnonaments hi ha una visió molt holística a causa de la complexitat dels conflictes i a la vegada concreta, ja que no són processos d’ocupació comparables. La Xantal vol remarcar que en cap moment ha volgut fer una comparació entre les problemàtiques del Raval i de Jenin. Per a Ahmed Tobasi, director del The Freedom Theater, és molt interessant aquest exercici de posar en comú les problemàtiques perquè la seva feina tracta d’explicar l’ocupació a Palestina i tots els crims perpetuats per l’Estat d’Israel a través de l’art, “la cultura és una eina molt poderosa per a transformar la societat i per a mostrar el que està passant, ha estat un repte posar en diàleg aquests territoris perquè la gent de palestina pensa que Barcelona és una ciutat totalment enfocada al turisme, sense problemes, i el mateix passa a Barcelona amb la visió de Palestina; crec es concep només com a un territori de guerra i no com a un territori on es produeix cultura”.

El turisme és un dels temes més conflictius, ja que les empreses turístiques als territoris ocupats de Palestina contribueixen a l’expansió dels assentaments i beneficien crims, segons Amnistia Internacional, i al barri del Raval les empreses fan pressió urbanística, fent fora a la majoria de veïnes que no es poden permetre viure allà. “Les entrevistes ens van portar a aquestes realitats de les relacions amb l’espai, la comunitat i la pertinença; de les palestines parlem de la relació amb la terra de la qual van ser expulsats els seus avis als territoris del 48 o els territoris marítims que són molt inaccessibles i van ser casa seva”, apunta Gabarró. Ahmed Tobasi creu que els dos territoris estan sota un sistema comú i és el sistema, on qüestions com l’ocupació i la violència actuen amb més o menys virulència: “aquest sistema tracta de com controlar la gent pobra i com els rics, les institucions, decideixen les nostres vides, els rics fan els diners a costa del patiment de la resta”. Per a l’Ahmed és clau la cultura per no oblidar i fer memòria de tot el que ha passat i està passant als territoris palestins. El director assenyala com estan patint un assetjament constant per part de les institucions israelianes per acabar amb el projecte teatral: “els atacs ens deixen sense llum, a vegades no tenim recursos per a dur a terme les projeccions o les representacions, treballem en una situació molt precària, però, així i tot, resistim”.

A més, la situació on es duen a terme aquests projectes palestins són al mig d’un camp de refugiats, on més enllà dels projectes internacionals, operen problemàtiques com: la manca de feina o l’expropiació de terres. Segons l’UNRWA, la majoria de població del camp de refugiats de Jenin treballa al sector agrícola i pateixen la usurpació d’hectàrees de terres, incomplint el dret internacional.

El sentiment de pertinença està molt arrelat a les dues comunitats, a Palestina, on enguany es compleixen 75 anys de la Nakba, “la població segueix guardant les claus de les seves cases d’on van ser expulsats”. “Jo no sóc una persona nacionalista, no m’interessa aquest corrent ideològic, però sí que m’interessa la sensibilitat que desprèn un sentiment de pertinença”. “Brilla més un testimoni d’un palestí que un tir i això ho sabem bé els israelians que estan massacrant al nostre poble i després amagant-lo”, amb això Tobasi explica que la cultura política fa mé a vegades per transmetre al món la situació de Palestina, que altres accions. “Hi ha molta gent, gent molt jove, que està sent abocada a agafar les armes perquè no tenen altra opció, és autodefensa”. Aquest problema ha estat denunciada en diverses ocasions per delegacions palestines arreu del món i denunciat per entitats com el CIDOB.

“És molt més còmode revistar obres de Txékhov que parlar dels problemes reals de la gent i fer un tipus de teatre que intenta explicar històries com les del Raval o les de Jenin”, assenyala Ahmed Tobasi.

Actrius novelles amb un compromís per la justícia social

Amanda Forcadas, veïna del barri del Raval, i actriu de l’obra, expressa el seu orgull per participa en una peça que fa un relat per parlar de justícia social. “Hem après molt durant aquest viatge artístic, no només sobre tècniques escèniques, ja que som actrius novelles, sinó sobre la situació de Palestina”. El grup català va viatjar a Jenin per conèixer les actrius i el projecte The Freedom Theatre i durant el mes de maig el grup palestí ha estat visitant el barri del Raval de Barcelona i assajant el text. Per a Amanda Forcadas, aquests tipus de teatre és molt necessari i tot que ja el coneixia gràcies al projecte Forn de teatre Pa tothom.

“Alguna companya parlant amb les actrius palestines va preguntar-se perquè no marxaven del seu país, com havia fet ella en el seu moment migrant a Barcelona, per a buscar una vida millor i en pau”. Tant Xantal Gabarró, com Amanda Forcadas, expliquen que aquest projecte és una conversa entre dues cultures, però sobretot “una conversa entre dos comunitats amb molta dignitat”. “Clar que no marxarem mai de la nostra casa, nosaltres volem fer una nova intitifada i aquesta és la lluita cultural”, conclou Ahmed Tobasi.

L’obra s’estrenarà primer a Catalunya, del 7 a l’11 de juny, al Teatre Tantarantana, i després a Palestina, a l’agost, durant el Festival de Teatre Feminista de Jenin.

PALESTINA | Solidaridad con la huelga general palestina en la Palestina histórica Manifest VAGA maig 2021 (Raval Social) Col·lectiu de Professionals dels Centres de Serveis Socials del Raval Sud i Raval Nord Cal incentivar la vacunació contra la grip i la quarta dosi de la covid-19 per evitar col·lapsar les hospitals Cartell de la quarta cassolada contra el toc de queda Crònica de la quarta cassolada a Gràcia contra el toc de queda i els confinament. El nombre de persones en estat crític a la Regió Sanitària de Girona iguala la xifra de la quarta onada de covid-19, les darreres hores han mort cinc persones i n’hi ha 184 hospitalitzades, 52 a la UCI El risc de rebrot de covid-19 a la Regió Sanitària de Girona ja supera el pic de la quarta onada La de Girona és la quarta regió sanitària del Principat de Catalunya amb més incidència de casos positius entre l’alumnat Quarta vaga de l’educació aquest dijous Presentació del llibre nº 13 de la Col·lecció (Històries del Raval): “Caminando por el Raval: Rutas libertarias” 30 anys al barri. Viscal el CAP Raval Nord,!!! Visca el Raval!!! Una campanya demana eliminar del nomenclàtor barceloní el carrer dedicat al pratenc Coronel Sanfeliu