Juliol 1, 2022
Per Direta
155 vistes

L’abril de 2016, la Directa publicava l’intent de captació de l’activista Quim Gimeno com a confident. Arran d’una querella per un delicte de coaccions, la justícia obria diligències, mig any després s’admetia a tràmit i, finalment, el maig de 2017, l’Audiència de Barcelona l’arxivava. Els magistrats van considerar que, a través de les converses enregistrades, no apreciaven “amenaces velades ni promeses de millora de la situació processal”, tot i que en diversos moments, els agents en van fer referència: “Si nosaltres en algun moment haguéssim de fer alguna cosa en relació amb la fiscalia, no hi ha cap problema. Em comprometo jo i, a més, se sol fer” o “El fiscal és un puto funcionari, amb tots els meus respectes, jerarquitzat, amb els seus caps, que depèn del govern, en aquest cas, del govern de l’administració central, del Govern d’Espanya. A un fiscal sí que se’l pot anar a veure, parlar”.

A Quim Gimeno se li van presentar com Daniel Sánchez Garcés i Torres Méndez, delegats de la “seguretat de l’Estat”, i en el seu moment no van desvetllar el cos policial a què pertanyien. Va ser el mateix Cos Nacional de Policia espanyola, a posteriori, qui va confirmar que eren inspectors del cos. Segons l’ofici que la Direcció General de Policia (DGP) va fer arribar al Jutjat d’Instrucció número 2 de Barcelona, en el marc de la querella, concretament es tractava de l’inspector amb número de placa 75.013 i de l’inspector en cap amb el número 74.977. La querella va quedar arxivada i els dos agents van continuar desenvolupant tasques de responsabilitat dins les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Assessor de Zoido pels atemptats

Més d’un any després del cas #EstatInfiltrat, l’inspector que havia entrat en contacte amb Gimeno va aparèixer en una fotografia, publicada pel servei de premsa del ministeri d’Interior espanyol. La imatge era de la reunió extraordinària de la mesa d’avaluació de l’amenaça terrorista, del 19 d’agost de 2017, després dels atemptats a Catalunya.

La taula estava presidida per Juan Ignacio Zoido, aleshores ministre d’Interior espanyol, i al seu voltant seien el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i els màxims responsables de la lluita antiterrorista a l’Estat espanyol de la Guàrdia Civil, del Cos Nacional de Policia (CNP), del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), dels Mossos d’Esquadra i de l’Ertzaintza. Entre els comandaments vestits de paisà, hi havia l’inspector de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona del Cos Nacional de Policia que, davant de Gimeno, s’havia fet anomenar Daniel Sánchez Garcés.

En una de les gravacions del 10 d’abril de 2016, publicades per la Directa, el mateix inspector ja havia reconegut que la seva funció de captador era extensible a l’àmbit de l’islamisme radical. Durant la trucada telefònica a Gimeno, el captador detallava: «el dimarts tinc Alemanya, tinc un altre tema amb els alemanys i el dijous tinc un altre tema amb àrabs, aleshores el dilluns és el dia que tinc més lliure per a que jo el dimecres pugui pensar què dic als àrabs».

D’acusat per tortures a comissari

D’acord amb les imatges publicades al web del ministeri de l’Interior espanyol, l’altre captador de Gimeno, l’inspector en cap que es presentava com Torres Méndez, també s’havia reunit amb Zoido mesos enrere. Apareixia en una trobada de la Taula de valoració de l’Amenaça Terrorista, celebrada el 8 de juny de 2017 a Madrid.

El currículum de Torres Méndez, però, és molt més extens. El seu nom real és Ignacio Moreno Amatriain, però des de finals dels 90 fins a principis dels 2000, quan era cap del temut Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de la policia espanyola, se’l coneix com a Jordi La seva identitat real es va incorporar a la querella d’#EstatInfiltrat, després que fins a vuit testimonis el reconeguessin en les fotografies que la Directa va realitzar durant les trobades entre l’activista Gimeno i els policies captadors el 2016.

Durant els anys al capdavant del grup de la BPI, va estar implicat en interrogatoris i seguiments a activistes i almenys va ser denunciat quatre vegades per tortures i maltractament: pels tres de Gràcia, pels joves de Torà, per una fotoperiodista de Terrassa i per un jove de Sants que va sortir de comissaria amb els timpans rebentats, segons sentència ferma.

Malgrat la carrera repressiva al Grup 6 i l’intent de captació de Quim Gimeno, Moreno Ameribia va tenir un paper clau en la resposta de l’Estat espanyol a l’1-O. A partir de la documentació presentada pel Cos Nacional de Policia espanyola al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on s’investiga l’actuació dels agents, va transcendir que va ser el cap de servei operatiu de la Brigada Provincial d’Informació durant el desplegament de la policia espanyola amb motiu del referèndum. Per tant, va liderar el “funcionaris intervinents d’investigació”, és a dir, aquells que es van encarregar del segrest de les urnes. D’aquella documentació també se’n desprenia que havia estat ascendit a comissari el 2017.




Autor font: Directa.cat