Abril 21, 2022
Per Direta
12 vistes

“Era ple hivern i nevava quan Endesa va tallar la corrent; i allà tot va amb electricitat, de la calefacció a les neveres. Alguna gent va estar 2 o 3 dies sense llum”, narra na Gisela, nom fictici d’algú que prefereix mantenir-se a l’anonimat “perquè aquí es coneix tothom”. Som a la Vall Fosca i ens remuntem al desembre de 2020, quan Endesa va tallar la llum d’alguns abonats de la vall al·legant impagaments. Un any després, una sentència judicial donava la raó al veïnat. La lluita contra la multinacional elèctrica comença el 2009, però que té els seus orígens un segle enrere, en un conveni signat l’any 1927.

Amb prou feines superen els 760 habitants, però el municipi de la Torre de Capdella –al cor de la Vall Fosca– té un pressupost equivalent al de Tremp, que gairebé arriba als 6.000 habitants: 2’7 milions d’euros per al primer, 3 milions per a la capital del Pallars Jussà. El motiu: la cessió, fa 100 anys, dels terrenys del municipi per a fer-hi passar torres elèctriques. Es tractava de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. La cessió es va acordar l’any 1927 mitjançant un conveni que abaratia la llum per al veïnat del poble a canvi de deixar passar les torres elèctriques pels seus terrenys, que deixaven de ser cultivables. En aquell moment no existia l’IVA i el preu fixat equivaldria actualment als 0,021 euros per kilowatt.

A partir de l’any 2009 algunes factures tenien valors superiors en IVA que en consum, a part de no complir el conveni d’aplicació. “Ens cobraven triplicant el preu que havíem de pagar”, exclama na Gisela

L’any 2009, però, Endesa va començar a facturar “malament”: tot i calcular el consum amb base al conveni vigent, utilitzava com a base imposable per a l’IVA el preu de mercat. Així, algunes factures tenien valors superiors en IVA que en consum, a part de no complir el conveni d’aplicació. “Ens cobraven triplicant el preu que havíem de pagar”, exclama na Gisela. El veïnat va decidir aleshores començar a fer autoliquidacions, és a dir, pagar segons el contracte. “Fèiem un full de càlcul amb la mateixa factura que ens enviava Endesa, però aplicant l’IVA que ens toca segons conveni; nosaltres sempre hem pagat l’IVA”, sentencia. És aleshores quan comencen els litigis judicials, les amenaces i les diferents estratègies al mateix poble.

Els grans salts d’aigua de la comarca van atraure inversors francesos, suïssos i alemanys a començaments del segle XX |Jordi Delgado

Van tallar la llum tant a gent gran com a gent jove. Reclamaven que si no pagaven tot el que ells demanaven, al seu preu, no tornaven la llum. Per a na Gisela, era un abús d’autoritat, a part d’asseverar que, quan algú fa autoliquidacions, sí que està pagant i d’acord amb el seu contracte. “Pagàvem el consum, però no l’IVA que ells ens deien: per impagament d’impostos no es pot tallar el subministrament de llum”, afirma. Alguns veïns van aixecar acta notarial i tothom va intentar espavilar-se com va poder. Hi ha gent a qui van tornar la llum perquè van pagar el que els reclamaven, d’altres “per art de màgia”.

Encara no saben “qui va tallar la llum i qui va donar l’ordre de fer-ho”. No han rebut cap descompte en la tarifa, tot i les reclamacions de danys i perjudicis de coses que s’hagin pogut fer malbé, des d’aliments a aparells informàtics. “Al contrari, encara continuen trucant, pressionant, ‘per què no pagues’, no entenen el que hi ha”, assegura. Alguns veïns van denunciar-ho als Mossos i els regidors de la CUP també ho van fer per la via penal, incloent-hi als regidors de l’equip de govern actual.

Discrepàncies amb l’actuació municipal

Na Gisela apunta a estratègies contradictòries des de l’ajuntament. “En un primer moment, el 2009, quan es va decidir fer una associació de la llum pels afectats, l’ajuntament va dir que no paguéssim res de res, que deixéssim de pagar. Després van dir que sí, que ho havíem de pagar tot”, afirma. Hi havia gent amb negocis, granges, etcètera, que havia acumulat molts deutes arran de factures impagades seguint aquesta consigna; algunes factures arribaven als 30.000 euros.

“Del 2009 al 2016 ens deien ‘No pagueu, tranquils, estem negociant’. Després, quan al mes de novembre van amenaçar de tallar la llum a l’ajuntament, tothom a córrer i a pagar”, denuncia Josep Plasencia, regidor de la CUP

“Del 2009 al 2016 ens deien ‘No pagueu, tranquils, estem negociant’. Després, quan al mes de novembre van amenaçar de tallar la llum a l’ajuntament, tothom a córrer i a pagar”, denuncia Josep Plasencia, regidor de la CUP. El 2017 es van pagar 120.000 euros. Quaranta famílies van pagar les autoliquidacions. Al mateix moment que tallaven la llum a veïns, es feien acords amb Endesa. La CUP acusa l’ajuntament de col·laboració: “qui verificava si s’havia pagat o no era l’Ajuntament; això és il·legal, vulneració de la protecció de dades”.

Així mateix, hi ha part del veïnat que denuncia indefensió per part de l’ajuntament. Neus Burgués (ERC), primera tinenta d’alcalde del municipi, ho nega: “L’ajuntament de la Torre de Capdella, conjuntament amb l’associació de la llum, va arribar a un acord dient que es pagaria un advocat. Tothom que volgués que l’ajuntament li pagués havia d’anar a aquest advocat decidit per l’associació de la llum”. Na Gisela assegura que els advocats d’aquesta associació, pagats per l’ajuntament, “eren advocats d’Endesa”.

A canvi dels impactes al territori l’antiga Fecsa i actual Endesa va signar convenis d’electricitat barata per a la població local |Jordi Delgado

L’advocat en qüestió és Ramon Forteza, vinculat al despatx de Roca i Junyent. Miquel Roca Junyent va ser conseller d’Endesa del 2009 al 2021. Burgués afirma que “no hi ha cap vinculació” i que Forteza només té un “coworking” al seu despatx; l’adreça del despatx de Forteza és plenament coincident amb la de Roca i Junyent. “Si hi hagués vinculació, ens haurien respost que no podrien defensar-nos perquè tenen interessos amb Endesa, com va fer el bufet Quatrecases quan els vam voler contractar”, afegeix. “Al bufet Quatrecases els van pagar 70.000 euros fins que se’n va declarar la incompatibilitat”, matisa Plasencia. “Deixen els advocats d’Endesa i n’agafen el secretari”, sintetitza, i assegura que Forteza és amic personal de Roca i Junyent.

L’ajuntament va pagar 300.000 euros a Endesa “perquè els veïns poguessin pagar a 18 o 24 mesos i no els tallessin la llum”, afirma Burgués. “Si nosaltres com a ajuntament no firmàvem aquest acord, els veïns no s’hi podrien adherir”. Na Gisela no sap què li ha costat a l’ajuntament contractar Forteza, però afirma que el consistori s’ha gastat més de 150.000 euros en advocats. “La CUP ha pagat l’assessorament col·lectiu, el veïnat hem acabat posant de la nostra butxaca el que hem pogut, no hem tingut gaire suport econòmic”, lamenta, i detalla que aquests diners aportats pel veïnat són els que primer han aconseguit sentències favorables. Plasencia afegeix que les accions judicials de l’Ajuntament sempre han estat per la via administrativa o civil o de cobrament de morosos, però no la via fiscal, iniciada pel veïnat al marge de l’ajuntament.

Relació entre el consistori i Endesa

Plasencia és molt crític amb l’estratègia judicial del consistori: “tot el que fa l’ajuntament es cronifica, no es resol, i fan el que han fet tota la vida, pactar per darrere”. També na Gisela afirma que “el posicionament de l’ajuntament sempre ha estat a favor d’anar amb Endesa: no han presentat cap denúncia ni han fet res en contra d’Endesa. Per què? Aquest ajuntament rep força diners per les cessions de terrenys”. I sentencia: “Endesa té l’ajuntament comprat. No vol res contra Endesa perquè es pensen que, si no, no rebran tots aquests diners”.

Per al regidor cupaire, fa 100 anys que hi ha un vincle molt estret entre l’ajuntament i l’empresa: la central hidroelèctrica és l’única indústria al poble. Des que es va construir, va canviar totalment el model de vida i va prendre un rol molt paternalista. “Els alcaldes sempre són treballadors d’Endesa o extreballadors”, subratlla. L’empresa manté un lligam més enllà d’extreballadors amb borsa de beneficis per a jubilats, són els passius d’Endesa. “L’alcalde actual és passiu d’Endesa, el marit de la primera tinenta d’alcalde és treballador d’Endesa. Però és el moment en què menys n’hi ha hagut!”, exposa Plasencia. Així mateix, descriu una mena de “relació d’amor – odi” on l’empresa sempre intenta retallar drets adquirits. “Alguns alcaldes han anat a judici amb Endesa, perden o guanyen; però sempre s’arreglen les coses per darrere, amb favors. Per posar un exemple: en el litigi per propietats que té Endesa a la central de Capdella, l’ajuntament va guanyar. Podria posar multes coercitives de fins a 1 milió d’euros a Endesa, però no les va posar; a canvi, Endesa va cedir les cases i l’ajuntament es va fer càrrec de la rehabilitació”, rebla.

La primera tinent d’alcalde Neus Burgués acusa als cupaires de “nouvinguts” i n’assenyala el segon regidor, Josep Gaspà: “és exdirectiu d’Endesa, d’una de les centrals, i cada mes se n’emporta una paga. Aquest senyor té el benefici també d’Endesa”

Burgués acusa als cupaires de “nouvinguts” i n’assenyala el segon regidor, Josep Gaspà: “és exdirectiu d’Endesa, d’una de les centrals, i cada mes se n’emporta una paga. Aquest senyor té el benefici també d’Endesa”. Plasencia respon de manera contundent: “sí, és exdirector de la central i qui és més bel·ligerant amb Endesa: és qui va inventar les autoliquidacions, està cremat del que ha fet Endesa”. L’actitud contrasta amb la de l’alcalde qui, segons Plasencia, s’hauria d’abstenir en les votacions amb relació a Endesa, perquè en té beneficis, però no ho fa mai; Gaspà sempre hi vota en contra. “Ha treballat tota la vida per una empresa que li ha acabat tallant la llum”, afegeix.

En els darrers anys Endesa ha tallat l’electricitat al veïnat que no acceptava les noves condicions de pagament |Jordi Delgado

“La CUP estem defensant un dret col·lectiu i un conveni públic, de l’ajuntament. No fem les coses per interessos personals”, assegura. En aquest sentit, creuen que el dret a la llum “no rebaixada, sinó gratuïta” hauria de ser per a tothom que viu aquí i que ha de patir les centrals o les preses, entre d’altres. Abans, el dret era comunal, era de tothom, però la modificació del conveni feta l’any 1978 va donar el padró d’habitants a l’empresa –fet il·legal– fent que els titulars dels drets fossin unes persones físiques concretes, no tot el veïnat. “Això ho va fer un alcalde que treballava a Fecsa, potser a canvi d’un edifici”, lamenta. Plasencia critica que l’ajuntament entengui un dret com un privilegi i que per això plantegin que “cal estar agraït a l’empresa, com donant les gràcies que encara n’hi ha uns quants que tenen això i millor que no molestem gaire”. “Amb els anys, un dret s’ha transformat en un privilegi. Nosaltres, mentre sigui públic, el defensarem, però evidentment el trobem fluix. Pel que guanya l’empresa, el que cedeix al municipi a canvi és ridícul”, sentencia. El 1989 va tornar a haver-hi una modificació del conveni que en reduïa els beneficiaris només als que demostressin residència habitual.

Diferents interpretacions de la normativa

Fa poc més d’un any, Endesa va condonar 25 milions d’euros als ajuntaments per pobresa energètica. “Aquí no ens ha emparat ningú, aquí s’han fet talls il·legals. I no s’ha denunciat penalment”, relata Plasencia. I això, que la llei del sector elèctric no contempla l’impagament d’impostos com un supòsit per tallar el subministrament de llum. Hi ha declaracions del Director General d’Energia fa quatre anys que afirma això mateix, assevera el regidor, però així i tot hi ha pocs veïns que hagin denunciat aquesta “coacció, aquesta vulneració del dret fonamental: és un acte violent contra ca teva”.

Fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural apunten que la Llei del Sector Elèctric –d’àmbit estatal– “no estableix la necessitat de cap autorització administrativa prèvia” a l’hora de tallar el subministrament; segons Burgués, sí que els pertocava d’autoritzar-ho. Així mateix, també apunta que haurien estat “moneda de canvi” a la condonació del deute d’Endesa; les mateixes fonts autonòmiques asseguren que “l’acord amb Endesa en matèria de pobresa energètica no incloïa cap contrapartida”. Per a la Generalitat, el conveni és vigent: “és un acord civil entre dues parts, i correspon a aquestes parts explicar-ne les clàusules i característiques”.

Endesa, per la seva part, afirma “que la voluntat de la companyia no ha estat mai arribar a una situació tan desagradable com és el fet d’haver de tallar el servei elèctric”

Endesa, per la seva part, afirma “que la voluntat de la companyia no ha estat mai arribar a una situació tan desagradable com és el fet d’haver de tallar el servei elèctric”. Així mateix, l’empresa justifica els talls “davant l’impagament de factures de veïns de la Torre de Capdella, que ja sigui totalment o parcial segueix sent un impagament de factura, amb l’afegit que el criteri conforme al qual es realitza aquest pagament parcial no es troba referendat en data del present, per l’òrgan competent per a decidir sobre la seva correcció, i sí el criteri seguit per Endesa Energia, S.A.U., que ha estat ratificat tant pels Tribunals de Justícia fins a la data com per la Direcció General de Tributs, és plenament conforme amb la legislació vigent i conforme a dret”.

Plasencia ho nega: “el tema clau és que no es pot fer un tall de llum per impagament d’impostos. A més, és un tema que està judicialitzat. La gent que autoliquida n’ha pagat el consum”. Laia Manté, advocada fiscal del Col·lectiu Ronda que duu el cas de la Vall Fosca, afirma que la normativa europea dóna la raó als veïns i a les autoliquidacions. Manté sintetitza el panorama sobre l’IVA a l’Estat espanyol a l’hora d’entendre la discrepància: “aquí hi ha un sistema que no dóna credibilitat a preus més baixos del normal i que, en substitució, et fa tributar pel que hauria de ser normal”. L’advocada recorda que el conveni que fixa un preu inferior és anterior a l’existència de l’IVA; així, quan Endesa comença a aplicar-lo, ho fa d’acord amb el preu de mercat, “que porta a una factura totalment desproporcionada on es paga molt més per impostos que pel consum”.

“El tema és que Endesa és una intermediària i qui fixa el criteri aquí és Hisenda. Quan Endesa pregunta a Hisenda com s’ha de fer, aquesta, que sempre escombra cap a casa, diu que ho ha de fer així per entendre que, a banda del preu que paguen els veïns, hi ha una altra contraprestació en espècie consistent en la cessió dels béns comunals i que això s’ha de tenir en compte”, relata la lletrada. Quan el veïnat comença a fer les autoliquidacions, Endesa li dóna el tractament de pagament parcial i hi ha un moment que, per fer pressió, comença a fer algunes demandes als jutjats per impagament i també fa algun tall de llum.

L’advocada del Col·lectiu Ronda Laia Manté subratlla que la normativa europea preveu que l’IVA es calcularà sempre segons els preus pactats entre les parts i que només es pot modificar quan hi hagi indicis de frau

“Les demandes per impagament van per la via civil i, en canvi, tota la discussió sobre els temes fiscals van per la via contenciosa –la Llei de l’IVA preveu expressament que els dubtes que hi hagi de la seva aplicació aniran per la via del contenciós-administratiu. Així que, a banda del procediment iniciat per Endesa contra l’impagament –via Civil–, comencem també la via contenciosa per una indeguda repercussió de l’impost”, exposa Manté. L’advocada subratlla que la normativa europea preveu que l’IVA es calcularà sempre segons els preus pactats entre les parts i que només es pot modificar quan hi hagi indicis de frau; una de les exigències és que hi hagi una vinculació entre les parts. En canvi, afirma que la Llei espanyola és més amplia, “ja que parteix d’un nivell de frau més elevat”. Tanmateix, però, hi ha una sentència del Suprem dient que cal interpretar la Llei espanyola conforme la Directiva Europea.

Per tot plegat, van decidir reclamar per la via contenciosa. Hisenda no els va donar la raó, van dur-ho a la via judicial del contenciós-administratiu, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també ho va tombar “en una sentència molt dolenta”, que han recorregut al Tribunal Suprem i que creuen “anirà per llarg”. “En paral·lel al procediment civil vam demanar que Hisenda es pronunciés sobre el criteri aplicat en les factures de la llum dels veïns a partir de la sentència del Suprem que prioritzava el preu pactat entre les parts i aquesta va fer un informe favorable als veïns pel que, contra tot pronòstic la jutge ha considerat que els veïns tenien raó i que les factures que s’havien girat no tenien l’IVA ben calculat i, per tant, no hi havia impagament. Endesa, però ha presentat un recurs i ara l’Audiència de Lleida s’haurà de pronunciar”, ens avança Manté.

Silencis i portes giratòries

La primera tinent d’alcalde Neus Burgués assegura, que fa anys, l’Agència Tributària va canviar de criteri, amb tan sols una setmana, per donar la raó a Endesa. “Quan veus coses d’aquestes, veus que tot és una manipulació i que Endesa té molt de poder respecte a l’Agència i tots els tribunals que hi hagi”, afirma. Així mateix, refereix indefensió per part de l’administració: “l’última vegada que vam demanar ajuda al Departament d’Indústria de la Generalitat, el gener i febrer de 2021, via telefònica, no ens van contestar”. Van intentar reunir-se amb la Direcció General d’Energia abans de les eleccions; “aleshores ens deien a tot que sí, respecte la base imposable, i que tindríem resposta en una setmana; després del 14F, no hem rebut resposta d’Indústria”. I sentencia: “les portes giratòries d’aquest país funcionen molt bé”.

A les despeses materials ocasionades pels talls de llum, na Gisela hi afegeix “la inseguretat, la por, els disgustos o la incertesa que t’aixeques, vas a treballar i saps que quan tornaràs, potser no tindràs llum”

Quan na Gisela ha volgut reclamar a l’administració, l’han enviat d’un lloc a l’altre; “tothom es passa la pilota”. Per a ella, els talls de llum “són una gran injustícia” on Endesa “juga amb les vides de la gent” en una situació de “gran impotència”. “Tu estàs lluitant contra una cosa que sembla impossible, contra el gegant que és Endesa que ho controla tot”, es desespera. A les despeses materials ocasionades pels talls de llum, na Gisela hi afegeix “la inseguretat, la por, els disgustos o la incertesa que t’aixeques, vas a treballar i saps que quan tornaràs, potser no tindràs llum. Emocionalment, la gent està molt tocada”, conclou.

Segons Burgués, la directora d’Endesa, Isabel Buesa, va manifestar un dia: “estic farta dels convenis i si pogués els trencaria tots”. El cert és que els convenis són vigents i això malgrat que les concessions d’explotació que precedeixen aquests acords sí que “estan en precari, han caducat, són irregulars, però cap administració n’ha promogut la revocació”, s’exclama el regidor Plasencia. “En l’àmbit administratiu, la caducitat s’ha de declarar. Tanmateix, com que no hi ha cap acte que ho declari, no ho està. Si l’administració aplica la llei, ha d’aplicar la caducitat”, rebla. Hauria de ser Endesa, doncs, qui deixés de beneficiar-se d’una concessió d’explotació caducada l’any 1996.




Autor font: Directa.cat