Juliol 6, 2021
Per Direta
330 vistes


“La paraula ‘garrapatero’ és perquè jo de petit vivia al camp i tenia un gos que tenia paparres i jo li treia, perquè era un animal que sempre m’ha atret molt. Així, si veia una moto que m’agradava molt pel carrer deia, ‘quina moto més garrapatera, compadre’.” Migue Benítez va ser un pioner, un poeta de veu trencada i actitud artística, un trobador d’estil únic crescut i criat musicant els carrers de Jerez de la Frontera.
Amb tan sols setze anys ja havia escrit l’himne “El aire de la calle” i juntament amb Marcos er Canijo i Diego Pozo el Ratón havien format Los delinqüentes. Tocaven pels carrers, places i bars de Jerez de la frontera, venent una primera maqueta autoproduïda.

Entre les seves influències hi havia els Beatles, Eric Clapton, Camarón, Pata Negra, Triana o Kiko Veneno. D’aquest darrer prendrien el nom d’una de les seves cançons -“Los delinqüentes” al disc Veneno- per batejar-se.

Va crear un estil únic, inclús algunes paraules i dialectes propis, musicant poemes i històries de carrer, de droga, de llibertat o natura, unes inspiracions que Migue va batejar com el “sentimiento garrapetero”

Però van anar més enllà i va crear un estil únic, inclús algunes paraules i dialectes propis, musicant poemes i històries de carrer, de droga, de llibertat o natura, unes inspiracions que Migue va batejar com el “sentimiento garrapetero”, emprant una inconfusible profunditat poètica i fusionant punk, reggae, ragga, rumba, cante flamenco, blues i rock.

La consagració del grup arribaria amb el seu àlbum El sentimiento garrapatero que nos traen las flores, que va influir en tota una posterior escola d’estils i músics de carrer.


Disset anys sense Er Migue

Els seus problemes amb les drogues el van forçar a deixar la gira amb Los delinqüentes l’any 2003 i a ingressar-se en un centre de rehabilitació. Durant aquell temps va viure una profusió poètica total, creant diversos poemes i cançons per a un projecte personal sota el nom Matajare 9: El verde rebelde vuelve. Tot allò es va interrompre amb la seva mort per una aturada cardíaca, el 6 de juliol del 2004.

Recuperant aquests materials i amb el nom Matajare: 9 – Como apretar los dientes, el seu germà Manu es va encarregar de publicar el disc pòstumament, incloent-hi col·laboracions, poesies, reflexions i narracions de Benítez.

En el concert pel segon aniversari de la seva mort, quan es reunirien el Canijo, Diego el ratón, Jairo Perera, Tomasito i Kiko Veneno, en una trobada que posteriorment desembocaria en el projecte musical G5

Aquell àlbum i el Vente pa Jerez -un festival que se celebra anualment en el seu homenatge a la seva ciutat natal- continuen recordant un dels més prolífics, influents i oblidats músics i poetes de carrer. Va ser allà, en el concert pel segon aniversari de la seva mort, quan es reunirien el Canijo, Diego el ratón, Jairo Perera (Muchachito Bombo Infierno), Tomasito i Kiko Veneno, en una trobada que posteriorment desembocaria en el projecte musical G5.

La seva mort prematura, com la de la rapera Gata Cattana (26 anys) o el cantant de Triana, Jesús De La Rosa (35 anys), van deixar un llegat i un potencial creatiu interromput i orfe, que encara avui dia poetes i garrapeteres de carrers i places d’arreu segueixen descobrint i amb què continuen enlluernant-se.




Autor font: Directa.cat