Setembre 22, 2022
Per Direta
158 vistes

L’aparent transcendència local de les obres d’urbanització del parc del Castell de l’Oreneta de Sarrià, de disset hectàrees, ha destapat una manera d’actuar per part de l’administració municipal de Barcelona que ha revoltat les entitats ecologistes de la serra de Collserola (DEPANA, CEPA-Ecologistes de Catalunya, …), les plataformes de salvaguarda del patrimoni arquitectònic, les veïnals com la FAVB i les associacions veïnals i col·lectius aplegats a l’entitat Amigues i Amics del Parc Forestal Històric del Castell de l’Oreneta.

Les obres s’han executat i la devastació que han comportat és ben palpable: camins pavimentats, murs i canals de formigó arreu sense justificació, augment del deteriorament de la vegetació, cap actuació de salvaguarda del patrimoni abandonat…

“Hi ha projectes que neixen estrellats i el Castell de l’Oreneta sembla que n’és un d’ells”, van escriure el 2017, Montserrat Rivero, adjunta a la gerència de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i el biòleg Jordi Cartañà, en el llibre L’últim jardiner. Josep Batlle Gras (1920-2006). La història d’aquest parc és encara avui una història inacabada, que va iniciar-se al tombant del segle XIX quan Ernest Tous i Repetti (1845-1926), director de la Maquinista Terrestre i Marítima, va fer-se construir un castell en el tombant de segle, que va ser habitat per ell i la seva muller Anna Sant i Lluch (1836-1902) i els seus hereus fins a l’esclat de la Guerra Civil. D’ençà aleshores, no s’han produït més que fets dissortats en aquesta propietat.

El conflicte actual ha confrontat una visió urbanitzadora dels espais verds de la gerència de BIMSA, la del districte de Sarrià-Sant Gervasi, la d’Ecologia Urbana i la de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, amb els experts que s’oposen a la pavimentació

El conflicte actual ha confrontat una visió urbanitzadora dels espais verds de la gerència de BIMSA, la del districte de Sarrià-Sant Gervasi, la d’Ecologia Urbana i la de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, amb els experts que s’oposen a la pavimentació, en línia amb la salvaguarda dels béns patrimonials comuns i amb el moviment “Deixeu que el terra respiri”, reforçat per la declaració formal de l’emergència climàtica.

La Xarxa d’Entitats per a la Salvaguarda dels Béns Comuns Patrimonials Urbans i Naturals de Barcelona demana, explícitament, una investigació que identifiqui els responsables per acció i omissió de la devastació i eviti que mai més no es puguin produir irregularitats i danys d’aquesta volada a un parc forestal.

Les Amigues i Amics del Parc Forestal Històric del Castell de l’Oreneta de Sarrià considerem que “les obres d’urbanització i pavimentació del Castell de l’Oreneta han estat devastadores, empobrint el patrimoni forestal i patrimonial com els murs de pedra seca destruïts i els nous murs amb formigó construïts sense sentit, d’un espai que hauria de formar part del Parc Natural de la Serra de Collserola”.

La finca del parc del Castell de l’Oreneta havia format part de l’aleshores “Parc forestal de la serra de Collserola” fins que l’Ajuntament de Barcelona el va excloure de l’espai protegit amb la redacció del Pla General Metropolità (PGM) de 1976. Amb aquesta separació, van començar les maniobres especulatives. Primer per construir-hi l’Hospital Quirón; aquest grup havia comprat un solar de 20.000 metres quadrats al Camí de Lorda, junt a Can Caralleu i el parc de l’Oreneta.


Incendi i bombardeig durant la Guerra Civil

Una mobilització sense precedents, promoguda per l’Associació de pares i mares de l’Institut Escola Costa i Llobera de Can Caralleu i l’entitat CEPA-EdC va aconseguir als anys noranta aturar el projecte hospitalari. Finalment, el van ubicar a tocar de la Ronda de Dalt. La seva construcció a l’Oreneta hauria suposat un daltabaix irreversible pel parc.

Posteriorment, van intentar instal·lar dins del parc forestal la gossera municipal. Les intencions de la tinent d’alcaldessa Imma Mayol van quedar aturades per l’oposició de les escoles que envolten el parc i els naturalistes.

La intenció de que el Castell de l’Oreneta fos un parc municipal es remunta al consistori de la república. L’espai arbrat l’integraven dues finques, Can Bonavista i l’Oreneta, on hi havia un castell que va ser destruït per diferents incendis arran dels Fets de juliol de 1936, d’un incendi provocat pel bombardeig franquista de Barcelona l’any 1938, i pels enfrontaments arran de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

Durant la guerra civil el Comitè Revolucionari de Sarrià va fer-hi una colònia naturista, esdevenint especialment el caps de setmana, un lloc de reunió i esbarjo de famílies nudistes de Barcelona. El professor Capo (1899-1977) era un dels promotors d’aquesta activitat i tots els arxius i documentació van ser incautats per les forces d’ocupació i traslladats a Salamanca.

L’any 2014, qui es va interessar en construir dins del parc de l’Oreneta va ser la constructora Nuñez y Navarro, amb el suport i l’aprovació inicial del consistori municipal de Xavier Trias

A la postguerra, la finca i el castell dels hereus dels Tous i Sant van ser abandonats fins que la Creu Roja les va comprar l’any 1967 per construir-hi un hospital amb 400 llits. L’any 1977, l’Ajuntament de Barcelona va expropiar la finca del Castell de l’Oreneta i la va integrar a la finca de Can Bonavista i als terrenys municipals de Can Caralleu. El 10 de juny de 1978 es va inaugurar el que es va anomenar Parc Forestal Històric del Castell de l’Oreneta.

L’any 2014, qui es va interessar en construir dins del parc de l’Oreneta va ser la constructora Nuñez y Navarro, amb el suport i l’aprovació inicial del consistori municipal de Xavier Trias. L’operació que el grup de l’expresident del Barça Josep Lluís Núñez proposava era canviar el PGM, que per una anomalia urbanística permetia construir-hi quatre torres, per poder fer-hi trenta habitatges de luxe a les faldes del Parc de l’Oreneta, al carrer Montevideo i sobre un mur per anul·lar-ne el desnivell. A canvi, proposaven la cessió a l’Ajuntament, mitjançant una permuta, de Can Ripoll, una torre de Sant Gervasi, i del mas de Torre Garcini a Horta, tots dos en mans de Nuñez y Navarro.

La mobilització veïnal encapçalada per la Plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta va impedir que l’acord municipal adoptat inicialment fos ratificat i finalment va quedar sense l’aprovació.

Urbanitzar el parc forestal

El dimecres 17 de març de 2021, una badada d’un conseller del districte de Sarrià-Sant Gervasi va revelar que el 18 de febrer anterior la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, presidida per Ada Colau, havia aprovat les obres de pavimentació i urbanització del Parc de l’Oreneta, sense procés participatiu ni informatiu.

El 22 d’abril, en una reunió electrònica amb veïnes de Sarrià, l’IMPJ i el districte de Sarrià–Sant Gervasi, es va explicar en que consistirien les obres. L’esverament d’alguns dels oients contrastava amb una certa aprovació per part de membres d’entitats veïnals que pretenien tranquil·litzar a la concurrència. Com els oients no entenien molt bé què era el que es proposava fer, van demanar una reunió al propi parc, per entendre la magnitud de les obres.

La passejada es va fer el 27 de maig. La visita revelava que els autors del projecte i la gerència de l’IMPJ i el districte ni coneixien el parc ni l’abast de les obres. El 15 de juny el col·lectiu d’Amigues i Amics, format per experts i veïnatge, va demanar formalment la suspensió preventiva immediata de les obres de pavimentació i del projecte executiu.

L’expedient executiu aprovat no incloïa ni cap informe de patrimoni, ni el del Servei d’Arqueologia, ni tan sols el també prescriptiu del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

La lectura del projecte executiu revelava que es volien pavimentar 21 camins sense cap pla previ d’accessibilitat i mobilitat interior i sense ni tan sols un estudi d’usos dels diferents indrets del parc. Els camins no duien enlloc en alguns casos, en altres es duplicaven. L’amplada estava pensada per l’entrada i circulació pel parc de camions i comportava l’extracció de 5.000 metres cúbics de sol forestal, l’equivalent a omplir 800 camions de 12 tones, per enviar a l’abocador. El 68% dels 21 camins anaven a ser pavimentats amb sauló estabilitzat i la resta amb sauló compactat, un total de 3,7 quilòmetres. L’expedient executiu aprovat no incloïa ni cap informe de patrimoni, ni el del Servei d’Arqueologia, ni tan sols el també prescriptiu del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

En tot cas, a banda d’un cúmul d’irregularitats de la tramitació, la confrontació es centrava entre els partidaris de renaturalitzar i restaurar el patrimoni del parc forestal i les gerències municipals partidàries d’urbanitzar el parc. Per aquest motiu, s’havia encarregat el projecte no a un arquitecte o paisatgista sinó a un enginyer de camins, canals i ports: Mario Gutiérrez, de Zeta Ingenieros.

Un altre de les intervencions era fer pous de drenatge urbà per reduir l’escorrentia de l’aigua pluvial del parc que havia perdut una singular i elaborada xarxa d’aprofitament hídric (basses, canals, mines…) per retenir i aprofitar l’aigua per abastir el castell, regar els cultius i el propi bosc. Aquests pous de drenatge s’han fet i tapat, però ha estat necessari portar fins el punt maquinària com excavadores i camions que han malmès bona part de la vegetació.

Malgrat l’oposició d’experts i els informes argumentant que calia aturar qualsevol intervenció, la gerència de BIMSA anava tirant endavant per anar cap una política de fets consumats. El seu conseller delegat, Jordi Campillo Gámez, havia convocat la taula de licitació i el 22 de juny es va adjudicar l’obra a l’empresa de construcció i serveis FAUS, sense experiència patrimonial, amb un pressupost d’1,34 milions d’euros, una quantitat considerable per a unes obres de pavimentació. De la mateixa manera que el primer document de la taula de licitació, l’adjudicació tampoc no figurava a l’expedient i es va ocultar la seva publicació a la web corresponent de transparència.

En tot cas, els arguments dels informes presentats per Amigues i Amics del Parc Forestal Històric del Castell de l’Oreneta tenien una consistència que va bloquejar el projecte executiu aprovat el 14 de febrer de 2021 i va retardar l’entrada de les excavadores i la maquinària de pavimentació.


L’arribada de les excavadores

Malgrat que el 15 de juliol de 2021, en un comunicat del servei de premsa de l’Ajuntament s’anunciava que les obres havien començat, es mantenien totalment aturades. El dilluns 27 de setembre es volien reprendre les obres de drenatge a la part de llevant del parc, la més ombrívola, a tocar del Centre Esportiu de Can Caralleu. Per considerar que era una obra sobredimensionada i que produiria danys irreversibles, es va aconseguir de nou aturar l’entrada de les màquines.

El tercer intent d’iniciar les obres va tenir lloc el 2 de novembre, Dia dels Difunts. Una excavadora va iniciar la preparació per pavimentar l’anomenat “Camí 8”, a la banda de ponent, junt al torrent del Clos Montserrat. Les protestes i els informes redactats sobre l’impacte de l’obertura d’un nou camí van tornar a aturar les obres.

En aquest indret apartat s’hi troba una garrofera de gran tamany que hauria estat amputada per fer-hi un camí prèviament inexistent. La petició de la FAVB d’incloure “La garrofera de les Tres branques” al catàleg dels Arbres d’Interès Local de Barcelona va aconseguir desviar el camí projectat. Es presentaven els canvis sobre la marxa com a compatibles amb el que deia el projecte executiu, que ja reconeixien que calia reformular.

La intensa pluja del passat 1 de setembre ha revelat que els canals laterals dels camins pavimentats no poden contenir l’aigua i que, lluny d’haver resolt l’escorrentia, aquesta es multiplica

La presentació del nou “projecte executiu modificat” es va fer el 14 de desembre en una reunió on hi vam ser presents i el consistori anunciava que “es donava per tancat el tema”. Arran el punt i final del diàleg, el col·lectiu d’experts proposats per Amigues i Amics del Parc forestal històric del Castell de l’Oreneta va demanar oficialment en tres ocasions per escrit a alcaldia revisar els errors del seu contingut però, el projecte executiu modificat es va aprovar el 21 de gener de 2022 per part de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona.

Els experts independents consideraven que calia primer un Pla Director del parc, previ a qualsevol obra, i que el projecte executiu no incloïa ni un procés participatiu, ni cap informe de l’impacte patrimonial, ni el del Servei d’Arqueologia, ni el grau de compliment de les consideracions del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

El dilluns 7 de març entraven les excavadores, sense ni tan sols respondre prèviament els recursos potestatius veïnals al projecte. Tan sols es va aconseguir que el Servei d’Arqueologia de Barcelona aturés la destrucció de l’era, una reeixida i ben conservada obra enrajolada que anava a ser triturada pel pas d’un camí.

Les Amigues i Amics del Parc forestal històric del Castell de l’Oreneta vam convocar una reunió el 4 de juny a la pròpia era salvada del trinxament, per explicar el que estava passant. Allí es va decidir formar una Xarxa per a la Salvaguarda dels Béns Comuns de Barcelona, arquitectònics i naturals, per evitar que les lluites patrimonials no tinguin el suport que mereixen ni que quedin aïllades.

Les obres es van acabar el darrer dia de juliol. La intensa pluja del passat 1 de setembre ha revelat que els canals laterals dels camins pavimentats no poden contenir l’aigua i que, lluny d’haver resolt l’escorrentia, aquesta es multiplica i ha inundat com mai les pistes del centre esportiu Can Caralleu. “Tot això afegeix motius per fer una investigació que impedeixi que es pugui repetir mai més aquest lamentable conflicte”, manifesta Nico Sant, besnét dels propietaris del Castell de l’Oreneta i arquitecte tècnic i sarrianenc. Tal i com va escriure Montserrat Rivero l’any 2017: “El parc de l’Oreneta espera encara el seu moment, quan una rehabilitació respectuosa permeti fer aflorar els seus valors naturals i culturals”.




Autor font: Directa.cat