Abril 25, 2022
Per Direta
120 vistes

鈥淐om a primer pas en el cam铆 vers l鈥檃utodeterminaci贸, el Pa铆s Valenci脿 es d贸na el present Estatut per a la regulaci贸 de la seua vida pol铆tica, dins el marc de l鈥橢stat espanyol鈥. Aix铆 arrenca el text de l鈥Avantprojecte d鈥橢statut del Pa铆s Valenci脿 m茅s conegut com 鈥淓statut d鈥橢lx鈥 鈥搈algrat que mai va passar de projecte鈥 i que es convert铆 en el principal intent de donar un marc jur铆dic a les reivindicacions socials i nacionals valencianes dels sectors que s鈥檕posaven a la dictadura franquista.

Redactat per una comissi贸 formada per Joan Fuster, l鈥檈ditor i activista Eliseu Climent i el jurista Enric Sol脿, qui va morir el gener passat, a m茅s dels catalans Max Cahner, Josep Benet i Rafael Rib贸. Va ser impr猫s clandestinament a Barcelona i distribu茂t posteriorment pels ambients antifranquistes valencians, on ja aixecaria certes retic猫ncies.

Redactat per Joan Fuster, l鈥檈ditor i activista Eliseu Climent i el jurista Enric Sol脿, a m茅s dels catalans Max Cahner, Josep Benet i Rafael Rib贸, va ser impr猫s clandestinament a Barcelona i distribu茂t posteriorment pels ambients antifranquistes valencians

La seua lectura permet reconstruir quines eren les aspiracions, fites i marcs de refer猫ncia del valencianisme i l鈥檈squerra del moment. I, sobretot, d鈥檃quelles que consideraven realistes. Per exemple, al prefaci ja avisa que 鈥渕algrat que les l铆nies b脿siques que inspiren l鈥檃vantprojecte tenen ben clar el concepte d鈥檜nitat nacional dels Pa茂sos Catalans, el text se cenyeix a l鈥櫭爉bit geopol铆tic del Pa铆s Valenci脿 i nom茅s proposa la catalanitat com un objectiu a construir entre tots鈥. A m茅s, l鈥檃rticulat deixava oberta la porta a una 鈥渕ancomunitat amb el Principat de Catalunya i les illes Balears per a l鈥檈xercici d鈥檜na o m茅s de les compet猫ncies estatut脿ries鈥, encara que tamb茅 la federaci贸 鈥渟i el Parlament valenci脿 ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta鈥. Aix铆 doncs, el reconeixement del subjecte pol铆tic valenci脿 no estava contraposat amb un marc m茅s ampli.

El text tamb茅 茅s clar en alguns aspectes terminol貌gics que haurien evitat molts problemes i enfrontaments en els anys posteriors. Aix铆, no nom茅s defineix el territori com a 鈥淧a铆s Valenci脿鈥 鈥揹e fet el terme Comunitat Valenciana no estava inventat encara鈥, sin贸 que estableix que 鈥渓a llengua pr貌pia dels valencians, la llengua catalana, 茅s l鈥檌dioma oficial del pa铆s鈥. Una fixaci贸 d鈥檈ntrada similar a la que es faria a les Balears i que hauria escap莽at qualsevol intent de secessionisme ling眉铆stic, incl貌s el del Tribunal Constitucional, que va sentenciar que l鈥檃dministraci贸 valenciana s鈥檋avia de comunicar en castell脿 amb la catalana i balear a tenor que en uns estatuts s鈥檃nomenava 鈥渃atal脿鈥 a la llengua i a l鈥檃ltre 鈥渧alenci脿鈥. De fet, aquest punt tamb茅 est脿 regulat a l鈥檃rticle 5, on s鈥檈specifica que 鈥淓ls organismes de la Generalitat usaran el catal脿 en les relacions amb el Principat de Catalunya i les illes Balears鈥.


Reivindicacions pendents

Aquest avantprojecte d鈥橢statut va ser redactat abans que la Constituci贸 espanyola i, per tant, sense que els seus autors saberen quina seria l鈥檕rganitzaci贸 del futur estat democr脿tic postdictadura. 鈥淣o hi ha m茅s idees directrius que l鈥檈xist猫ncia de l鈥橢stat espanyol i els drets irrenunciables de les nacionalitats que aquell compr茅n. No 茅s possible de decidir a priori sobre el dilema entre Estat federal o Estat unitari amb r猫gims auton貌mics鈥, comen莽a el pre脿mbul del text.

Amb tot, els ponents consideraven 鈥渄rets irrenunciables de les nacionalitats鈥 algunes de les reivindicacions m茅s actuals 鈥搃 irresoltes 40 anys despr茅s d鈥檃utonomia鈥 per la societat valenciana. L鈥檈xemple m茅s clar 茅s el del finan莽ament, ja que en el text es decreta que 鈥渓a Generalitat (鈥) liquidar脿 i recaptar脿 la totalitat dels tributs鈥 i 鈥渦na part dels productes impositius ser脿 lliurada a l鈥橢stat espanyol, i la Generalitat, segons una determinaci贸 percentual, necess脿riament la mateixa per a tots els imposts, que hom fixar脿 de com煤 acord鈥 (articles 28 i 29). Per貌 tamb茅 s鈥檈smenten, a pesar de la concreci贸 del text, la recuperaci贸 del dret civil (article 16), la comarcalitzaci贸 (article 7) i el requisit ling眉铆stic per als funcionaris (article 37).

Les reivindicacions nacionals del moment inclouen temes ara inimaginables, com l鈥檈xtens llistat de compet猫ncies exclusives de la Generalitat: qualsevol norma relacionada amb els mitjans de comunicaci贸, la regulaci贸 banc脿ria, l鈥檕rdre p煤blic o les relacions amb l鈥橢sgl茅sia

Per貌 les reivindicacions nacionals del moment anaven m茅s enll脿 d鈥檃quests punts i inclouen temes ara inimaginables, com l鈥檈xtens llistat de compet猫ncies exclusives de la Generalitat (article 15), que van des de qualsevol norma relacionada amb els mitjans de comunicaci贸, la regulaci贸 banc脿ria o les relacions amb l鈥橢sgl茅sia. S鈥檃rroga les compet猫ncies exclusives en ordre p煤blic: 鈥淓stan a c脿rrec del Pa铆s Valenci脿 els serveis d鈥檕rdre p煤blic i n鈥檕stenta el comandament suprem el president de la Generalitat鈥 (article 17), a m茅s de suprimir 鈥渆ls c脿rrecs de governador civil i qualssevol altres que suposen inger猫ncia en els afers interns del Pa铆s Valenci脿鈥. I tamb茅 estableix un tribunal de cassaci贸 amb jurisdicci贸 suprema sobre dret privat, administratiu i penal.

El text tamb茅 t茅 en compte la situaci贸 de les comarques castellanoparlants, on 鈥渆l catal脿 ser脿 cooficial鈥 (article 4) i 鈥渆ls facilitar脿 al m脿xim l鈥檃cc茅s a la llengua i cultura catalanes鈥 (article 9), per貌 tamb茅 els reconeix 鈥渓a personalitat cultural i la igualtat politicoadministrativa鈥 i el dret 鈥渄鈥檜nir-se a les entitats territorials contig眉es al Pa铆s Valenci脿 a les quals s贸n afins culturalment o hist貌ricament鈥 (article 9).

Com a detall curi贸s, els redactors de l鈥橢statut van preveure un sistema de circumscripcions uninominals a dues voltes, similar al de l鈥橢stat franc猫s, amb un diputat cada 35.000 habitants. Amb aquest model les Corts tindrien 145 diputats actualment, per貌 茅s impossible saber si canviaria gaire la composici贸 parlament脿ria.


El llegat

鈥淧ensar que aquest Estatut era aprovable 茅s una quimera 鈥揺xplica el periodista Antoni Rubio, que acaba de publicar Valencianisme l铆quid鈥 per貌 perdre aquella primera batalla, la dels s铆mbols, ens ha portat on som ara. Cal pensar que si amb una sola generaci贸, la gent s鈥檋a acostumat a un nom artificial i est煤pid (a莽貌 ho diu el seu creador, no jo) com 茅s Comunitat Valenciana, imaginem que hauria passat amb un nom amb hist貌ria com Pa铆s Valenci脿. Normalitzaria moltes coses, reduiria les pegues a la unitat de la llengua, que s鈥檃ssumeix impl铆citament per貌 costa en la nomenclatura i facilitaria la relaci贸 amb altres territoris. Un estatut aix铆 hauria generat un marc mental molt diferent a l鈥檃ctual鈥.

___________________________________________

Mobilitzacions del 25 d鈥檃bril

Enguany, Acci贸 Cultural del Pa铆s Valenci脿 (ACPV) ha convocat a manifestar-se a Castell贸, per tal de commemorar el 40 aniversari de l鈥橝plec de Castell贸 on Joan Fuster va pronunciar el seu discurs m茅s fam贸s amb la frase 鈥淥 ens recobrem en la nostra unitat o serem destru茂ts com a poble. O ara o mai鈥. Un Aplec emmarcat en la batalla per aconseguir un estatut m茅s digne que el que havien pactat la UCD i el PSOE a Madrid. 鈥淎mb aquesta cita, volem fer pa铆s, descentralitzar les mobilitzacions i tamb茅 tornar a un escenari molt simb貌lic com 茅s la pla莽a de Bous de Castell贸, ja que molta gent de la ciutat encara recorda aquell Aplec鈥, explica la presidenta d鈥橝CPV, Anna Oliver.

La convocat貌ria, que inclou una trobada de muixerangues, una manifestaci贸 i un macro concert on es podr脿 veure en tota la seua plenitud el projecte de Mural musical que l鈥檈ntitat va editar pel seu 50 aniversari, ser脿 el 7 de maig. La data escollida ha estat per evitar coincidir amb el dilluns festiu de Sant Vicent Ferrer 鈥搎ue enguany 茅s el mateix 25 d鈥檃bril鈥 i amb les manifestacions del Primer de maig, el seg眉ent cap de setmana.

Per la seua banda, les organitzacions de l鈥檈squerra independentista, a m茅s de sumar-se a la mobilitzaci贸 de Castell贸, han convocat diversos actes durant el cap de setmana entre el 23 i el 25, principalment una convocat貌ria unit脿ria a Alacant, el 23, i un acte pol铆tic i una cercavila al centre de Val猫ncia el mateix 25.




Autor font: Directa.cat