«Es revifen les pressions per l’aprovació de una llei que reguli els lloguers en mig d’un nou boom immobiliari que dificulta encara més l’accés a l’habitatge i fa augmentar els desnonaments».

L’octubre de 2020 les negociacions per l’aprovació dels pressupostos entre PSOE i Unidas Podemos van arribar a la seva fi. Els documents que es van signar incloïen, en quant la regulació dels lloguers, “mecanismes de contenció, o eventualment baixada dels preus, tant en nous contractes com en els contractes existents”. Aquests mecanismes haurien de ser recollits en una nova llei d’Habitatge que seria aprovada en 3 mesos pel Consell de Ministres i un mes després arribaria al Congreso.

Fa 10 mesos que el Govern Espanyol va iniciar el compte enrere per posar en marxa les negociacions establertes. Des de llavors han sigut nombrosos els enfrontaments entre PSOE i Unidas Podemos al respecte de l’habitatge, principalment a l’àrea econòmica liderada per Nadia Calviño, però de nou toca aprovar pressupostos, els de 2022, i l’enfrontament per l’habitatge es revifa.

Una de les possibilitats que es contemplen és que diferents partits com ERC, JxCat, Más País o EH Bildu (entre d’altres) impulsin una nova proposta de la Llei d’Habitatge en el Congreso que seria recolzada per Unidas Podemos, que es nega a aprovar cap llei d’Habitatge que no inclogui la regulació dels preus del lloguer, així com a recolzar els nous pressupostos del 2022 sense que es concreti aquesta nova llei.

El nou boom immobiliari

Mentre el Govern Espanyol segueix sense definir-se en quant a l’habitatge, l’augment del preu dels pisos junt amb la bombolla del lloguer ha provocat que un gran sector de la població no puguin permetre’s un lloguer ni tampoc reuneixin les condicions per accedir a una hipoteca.

Si ens centrem en el lloguer veiem que el preu dels pisos no ha deixat de pujar des del 2015; actualment els inquilins han de invertir en el pagament de l’habitatge un 51,5% dels seus ingressos, unes xifres mitjanes que s’eleven al 82,8% a Balears, a un 69,6% a Madrid i a un 63,5% a Catalunya, segons un recent estudi.

Aquestes pujades pràcticament inassumibles del lloguer fan que cada vegada més gent hagi intentat accedir a demanar una hipoteca, que mensualment surt més rentable que no pas un lloguer. Aquesta tendència és un dels motius de l’augment dels preus, junt amb la pujada dels materials de construcció que han batut preus rècord (com son el cas del ferro, la fusta, el formigó o el ciment) i ha provocat en l’últim trimestre l’augment més fort dels últims quatre anys en quant al preu de l’habitatge.

Però la majoria de famílies no es poden permetre demanar una hipoteca, i menys en la situació actual de pandèmia. Segons Pablo Carmona, investigador de la Fundació dels Comuns, “la nova llei de crèdit hipotecari, que ve regida per les directives de la UE, incideix en què les hipoteques es reserven per a les classes mitjanes i altes”.

Tota aquesta situació fa que s’especuli amb un nou boom de l’habitatge i que, amb la pujada de preus, s’està centrant principalment a les zones més tensionades com en les capitals o les zones costeres.

Les conseqüències del nou boom

Una de les conseqüències més importants de la impossibilitat d’accedir a un lloguer o una hipoteca són els desnonaments. Segons l’INE, les execucions hipotecàries sobre habitatges habituals es van disparar un 253,2% en el segon trimestre de l’any respecte al mateix període de l’any anterior. Però no tot s’explica per l’aturada del confinament: en aquest segon trimestre de 2021 es van iniciar 9.723 execucions hipotecàries, un 18,1% més que en el primer trimestre de l’any. Segons Lucía Delgado de PAH Barcelona “No som conscients del que s’aveïna, un tsunami de 79.000 desnonaments quan s’acabi aquesta moratòria. És una xifra mai vista. Cal actuar”.

Per altra banda, amb els preus dels lloguers i dels habitatges disparats, el sector més jove es troba en una situació difícil: haurien de cobrar el doble del salari mínim interprofessional per accedir a la compra d’un pis o dedicar el 90,7% del seu sou en un lloguer.

L’habitatge torna ser considerada un nínxol de rendibilitat, un negoci que ha estat aprofitat per lobbys, immobiliàries i fons d’inversió. Però Carmona senyala també a famílies de classe mitja convertides en petits o mitjans empresaris i que es troben dintre d’aquest cercle de forma voluntària o involuntària: “El Govern sap que la majoria dels habitatges que estan en lloguer estan donant un sobresou a moltes famílies de classe mitjana, que, d’altra banda, també han vist deteriorat el seu poder adquisitiu. Aquí es genera un doble poder, on la classe mitjana, que en gran manera és qui posseeix la força del vot, i els fons d’inversió, el sector financer i la banca estan a la una en la defensa de la propietat. Per això és tan difícil trencar el bloc de poder immobiliari, perquè és un bloc que no sols funciona de forma vertical com se sol descriure en premsa sinó que perquè té un poder horitzontal”.

Iniciativa Llei d’Habitatge

Davant del retard del Govern, les 20 organitzacions socials i sindicals que formen la Iniciativa Llei d’Habitatge s’han posat en marxa, explica Delgado, i estan ultimant la seva pròpia proposta de llei que presentaran a la fi de setembre en el Congrés Espanyol dels Diputats. I no es tracta només d’assegurar una norma que limiti i redueixi el preu dels lloguers en les zones tensionadas, sinó també una llei que obligui als fons d’inversió a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables, que garanteixi els subministraments bàsics com l’aigua, la llum i el gas, i una aposta per construir un parquet propi d’habitatge que permeti que els pisos de titularitat pública passin a representar el 20% del total d’habitatges, deu vegades més que en l’actualitat.

La PAH Girona Salt ha convocat per demà, a les 11:00h, una concentració davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona per reclamar que s’adoptin mesures per frenar la crisi de l’habitatge Treballadors i treballadores del SEM de Palamós denuncien inacció davant d’un brot de covid-19 Unes 5.000 persones s’apleguen a favor de Hasél davant a la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona Concentració a Girona contra la reforma laboral demà dijous, 27 de maig, a les 17:00h, davant la seu a Girona de la Subdelegació del Govern espanyol Demà dijous 8 de juliol hi haurà a les 6 de la tarda concentracions sindicals davant la seu de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona i a les seus de les Subdelegacions a Tarragona, Girona i Lleida La creixent oposició al macro parc eòlic marí Tramuntana a la Badia de Roses vol mostrar el rebuig del territori davant el Govern espanyol “El govern té un plantejament crític respecte els riscos però de cara enfora fa el joc al govern espanyol i AENA” De la crisi econòmica a la crisi sanitària (i viceversa) EstrategÌes del taxi davant la crisi El Govern espanyol porta al Tribunal Constitucional dos preceptes de la Llei catalana de protecció del litoral Crítiques a la opacitat del Govern espanyol pel parc eòlic marí Tramuntana Bateria de preguntes parlamentàries catalanes al Govern espanyol per l’afer de la negativa estatal de l’ajuda francesa en l’apagada del gran incendi forestal a l’Albera marítima i la Serra de Rodes