Octubre 24, 2021
Per Direta
197 vistes


Ampliar la llibreria La Repartidora per a poder acollir col·lectius i organitzar activitats, però alhora sumar forces i impulsar sinergies amb un espai i un lloguer compartits. El nou local, de 220 metres quadrats i ubicat al número 8 del carrer Reverend Rafael Tramoyeres, havia estat un antic taller mecànic del barri de Benimaclet i s’ha reformat gràcies a una campanya de micromecenatge en la plataforma Goteo. Aquesta modalitat de finançament es va plantejar perquè el local s’havia de rehabilitar per força, i les 200 sòcies no podien assumir una despesa tan elevada. En l’actualitat, el lloc ja ha pres forma d’un espai cultural i social amb una llibreria de noranta metres quadrats, una sala polivalent de setanta i un espai de treball compartit de cinquanta, on tindran la seu col·lectius i projectes de les economies transformadores. L’organització no governamental pel desenvolupament Mundubat, el nucli del País Valencià de la Directa, o Per l’Horta, moviment social per defensa del territori, a més d’Ana Cameros Zabala, de Formigues Liles, o l’arquitecta autònoma Natàlia Castellanos Ayala, s’integraran en aquest espai de treball.

Mar Català Sanchis, membre de La Repartidora, ens explica que l’objectiu per a elles no era només impulsar l’ampliació de la llibreria i d’un espai físic per alguns col·lectius, sinó generar un espai de trobada i cooperació per a les iniciatives de les economies transformadores i per la transformació social. Explica, en aquest sentit, que amb el nou local, volen seguir proposant un espai de reunió, crític i amb mirada de ciutat però, sobretot, un espai de referència per afavorir l’efecte relleu i l’aparició de nous projectes socials al País Valencià. “Quan veus que projectes així es fan possibles, és més fàcil que altres projectes apareguen. Nosaltres teníem com mirall la Comunal de Sants Barcelona i, amb el temps, es va anar creant un brou de cultiu que va portar a parlar amb gent del barri, buscar local i valorar opcions”, explica.


Força col·lectiva enfront de l’individualisme laboral

Pel que fa al procés de creació, des de La Repartidora –iniciadores i coordinadores del projecte– estan immensament agraïdes amb la resposta de la comunitat en la campanya de micromecenatge, i asseguren que va ser un èxit: es van poder reunir més de 32.000 euros per a compartimentar l’espai, reformar-lo, fer-lo accessible i adquirir el mobiliari necessari. “El procés de comunicació va ser bonic, ràpid i cansat; al cap i a la fi el temps del capital no és el nostre. Però hem cregut que era possible i ho hem fet possible”, explica Català sobre la campanya de finançament del projecte que considera “un exemple de cooperació i força col·lectiva enfront de l’individualisme del model laboral capitalista”.

Mundubat, Per l’Horta, La Repartidora, Formigues Liles i el nucli del País Valencià de la ‘Directa’ formaran part del nou Espai Comú

Amb això, totes les entitats i persones que formaran part de l’espai asseguren que el procés d’incorporació d’entitats i persones al projecte va ser natural, informal, emocionant i bonic. Lorena Mulet, de Per l’Horta, remarca que la idea els va entusiasmar des dels inicis pel fet de compartir un espai de treball, però també per la incorporació de les altres iniciatives a la proposta. Mulet remarca també el procés del finançament col·lectiu: “Va ser bonic veure com a tanta gent li emocionava i il·lusionava la idea i tot el que l’espai podrà acabar sent”.

Nello Schisano, membre de Mundubat al País Valencià, assegura que des dels col·lectius socials la proposta es va rebre amb alegria perquè “permetrà generar afinitats, aliances i construir l’espai que necessitàvem, no sols físic”. Natàlia Castellanos és arquitecta i desenvolupa i coordina projectes al voltant de l’agroecologia, el territori, la memòria i el desenvolupament local, també comparteix aquesta idea. Per a ella, aquest espai és també necessari, tant a escala individual com col·lectiva, “per crear sinergies i per estar acompanyades i confluir amb iniciatives socials que tracten les mateixes temàtiques”. De fet, Per l’Horta, Mundubat i Castellanos ja treballen conjuntament en diversos projectes per la sobirania alimentària i la defensa del territori.


Visió futura més enllà del barri de Benimaclet

La il·lusió pel projecte de les persones que l’habitaran passa per la confiança de crear un espai que consideren amb molt potencial, en un barri com Benimaclet, amb permanent activitat social i amb una manca de dotació municipal d’espais per reunir-se. Ana Cameros Zabala, especialitzada en l’acompanyament de grups des d’una perspectiva feminista, remarca l’oportunitat que dona de generar connexions internes i externes. L’Espai Comú es planteja com un lloc obert i acollidor, on qualsevol col·lectiu afí puga proposar i participar. És per això que Cameros explica la importància de poder ser un punt de partida des d’on generar vincles des d’una mirada interseccional antiracista i des de mirades feministes que puguen “teixir des de la diversitat i acollir moltes veus, moltes lluites, molts projectes i moltes aliances”. “L’espai té ganes d’aprendre, de confluir i d’afectar-nos des de diferents mirades”, afegeix.

El projecte té vocació inclusiva, feminista, de treball des de les cures i amb mirada de País Valencià, evitant la tendència a la centralització

Per això, en un barri caracteritzat per la força dels moviments i dels col·lectius socials, tant des de La Repartidora com des de la resta d’iniciatives que formaran l’Espai Comú, estan d’acord en mantenir la mirada de ciutat i de País Valencià i no tendir a la centralització. Seguint aquesta perspectiva d’“ampliar l’abast del pensament crític al País Valencià i difondre les lluites i discursos dels moviments socials”, tal com explica Ester Fayos, periodista i coordinadora del nucli de la Directa al País Valencià, un dels objectius és “fer d’aquest espai un lloc inclusiu, feminista, construït des de les cures, l’horitzontalitat i la interseccionalitat”. Amb tot, concep l’Espai Comú com un exemple per a traslladar a altres espais, pobles i ciutats i, en definitiva, a tota la societat, “perquè totes ens conscienciem que una altra manera de viure i fer és possible, que amb l’organització i l’acció col·lectiva podem aconseguir molt més del que ens pensem, podem crear una alternativa real al capitalisme”, conclou Fayos.




Autor font: Directa.cat