Juliol 6, 2021
Per Negreverd
136 vistes


Be, finalment s’ha acabat un Mobile World Congress de pa sucat amb oli, aquesta vegada no han posat potes enlaire la ciutat, ni han envaït hotels restaurants i zones d’esbarjo ha vingut poca gent i molta de la que ha vingut és del país. No ens hem d’enganyar el bitxarracu no és mort, sols està a l’espera de temps millors, espera al 2022 per retornar la seva tasca devastadora, espoliadora i dominadora…. així que: ull viu i orelles tieses!!!

Els organitzadors prefereixen dir que és el de la recuperació, de fet sembla ser un assaig per reprendre’l el 2022, concretament entre el 28 de febrer i el 3 de març.

Enguany han assistir (segons els mossos, la organització no dona dades) uns 27.000 congressistes, comparats amb els 109.000 de 2019, l’assistència ha estat 4 vegades menor que la darrers edició. L’impacte econòmic (segons el GSMA) ha estat sols d’un 20% de l’arreplegat en edicions anteriors. El sector del taxi, l’hoteleria, fins i tot els serveis d’acompanyament diuen que l’impacte ha estat residual, donat que el percentatge de “nadius” era molt més alt que anys enrere.

Finalment les baixes empresarials han estat molt significatives, no han vingut Qualcomm, Xiaomi, Samsung, Google, Sony, Ericcson, Nokia, Oracle, Facebook, Cisco, Vodafone, Microsoft, Lenovo, Intel, Deutsche Telekom i British Telecom, totes elles pesos pesants. De tota manera han participat Orange, Accenture, Amazon, Cellnex, Hewlett Packard, Huawei, Kaspersky, Satelliot, Telefónica, Verizon, Vodafone y Xiaomi, és força significativa la participació dels gegants xinesos, el MWC és, d’alguna manera, un escenari dels tejemanejes geoestratègics mundials.

De tota manera el preu de les entrades a sofert una baixada radical, del 799€ (la més barata el 2019) fins a 23€ (les més econòmiques el 2021 gairebé 35 vegades menys), això fa pensar que aquesta edició de la fira ha estat sols una manera de no deixar dos anys buits… i que molts dels assistents d’aquest any no podran assistir el 2022 quan els preus s’hagin recuperats. De fet ha estat un MWC molt poc mundial, amb participació local de “startups” de l’entorn de Barcelona i algunes de l’estat.

El sector de la telefonia mòbil continua creixent.

Ni la suspensió de l’any passat ni la edició descafeïnada d’aquest anys son indicadors d’alguna mena de decadència del sector, el GSMA (Global System for Mobile Communications Association) és l’autèntic promotor de l’esdeveniment, la Fira de Barcelona i l’ens local que fingeix que decideix alguna cosa, la Mobile World Capital Barcelona, igual que la Generalitat, l’Estat o l’Ajuntament son sols comparses d’una de les associacions empresarials més poderoses del planeta.

La GSMA és una associació global de comunicacions mòbils, formada per més de 750 operadors de telefonia a tot el mon i més de 400 empreses de l’ecosistema mòbil, fabricants d’aparells (telèfons, dispositius diversos, ruters, servidors…), empreses de software, empreses d’internet i agrupacions d’empreses del sector.

Entre les 10 empreses més grans del mon hi ha 7 que son membres del GSMA (les altres tres son la petroliera ARAMCO, TESLA i la financera Berkshire), les 7 juntes tenen un capital borsari de 8.909 bilions de dòlars.

Segons les dades del GSMA sobre el seu sector (https://www.gsma.com/mobileeconomy/) el volum de negoci l’any 2020 va ser de 1.040 bilions (bilions americans), val a dir que el PIB de la UE és de 16.739 bilions… i el PIB de l’Estat Espanyol és de (més o menys) de 1.122 bilions.

Aquest volum de beneficis els generen els 8 bilions de connexions SIM i els 13 bilions de connexions IoT, de totes aquestes el 21% son 5G.

El balanç del sector mòbil és en termes generals creixent, els darrers 10 anys els ingressos han crescut 6%, les connexions un 31%…

Malgrat això la ocupació no ha anat aparellada amb els beneficis ni amb les connexions, va créixer fins 2017 en que van arribar als 29 milions de treballadors, però en sols 3 anys, el nombre d’ocupats al sector a baixat als 12 milions, una pèrdua del 59% degut, sens dubte a la automatització.

MWC2 i COVID.

Al MWC s’han desplegat les tecnologies “anti”COVID” disponibles al mercat, algunes casi totes ja provades, però que el seu us en un espai rellevant com el MWC fa tinguin un efecte demostració important. Aquest efecte demostració és irrellevant a aquestes alçades per alguns d’ells, la presa automàtica de temperatura, els diversos test de detecció, els passis digitals … però hi ha dos camps que son força importants.

Un és el de la identificació per reconeixement facial (https://ametic.es/es/formularios/mwc-barcelona-2021-invitaciones ), que ha arribat a la fira per quedar-se a la nostra vida i estendre’s a d’altres esdeveniments multitudinaris i accessos a recintes i instal·lacions. Els assistents al MWC21 han acceptat una identificació facial… i el seu arxiu dins del sistema d’identificació de la fira, la identificació facial ja és present als tràmits bancaris, ara donen un nou pas vers la generalització.

El segon son els mètodes automàtics de recompte de persones, que durant els darrers mesos s’ha anat estenent, per exemple als mercats de Barcelona han desplegat 340 càmeres per (entre d’altres coses) comptar el nombre d’usuaris (https://www.hikvision.com/es/newsroom/latest-news/2021/Control-del-aforo-de-la-red-de-mercados-de-Barcelona/ ), en el cas de WMC s’ha optat per un sistema de mesura basat en les connexions wifi dels telèfons dels assistents, a partir de les dades capturades per els punts wifi, es fan mapes de freqüentació (detecció de zones calentes) per poder desallotjar-les i s’estima el nombre d’assistents.

Per el sector del mòbil és important testar aquestes metodologies, sobretot després del nyap de les aplicacions de rastreig, que s’han trobat amb el desinterès o la oposició de la majoria dels usuaris i han estat totalment inútils, ara estan a l’espera de veure en que acaba el “passaport COVID” al que donen tanta importància.

Les novetats del MWC21.

Al MWC21 no s’han presentat grans novetats, sols algunes sobre els sistemes operatius dels smartwatches (el control social voluntari) i el nou OS de Huawei Harmony (que ha de sustituir l’Android i ha de servir per estalviar-se el vet de Google) i el nou procesador Snapdragon 888+ de Qualcomm.

A l’àmbit dels interessos comercials de les operadores s’ha tractat i avançat molt en el projecte BWR (Blockchain for Wholesale Roaming) per facilitar la “liquidació de la itinerància majorista” en poques paraules, la facturació de la itinerància, la iniciativa BMW va ser promoguda per Deutsche Telekom Global Carrier, CK Hutchison, Orange, Telefónica, Verizon i Vodafone.

En el camp de la propietat (que per ells no és un robatori) cal destacar la tecnologia NFT, un derivat de blockchain que s’afegeix a d’altres aplicacions per assegurar el comerç i el sistema financer electrònic, de moment en peces de col·lecció i “obres d’art”.

Naturalment també s’ha parlat de la intel·ligència artificial, i molt hipòcritament, els riscos per la intimitat i del 5G, que sense haver esperant a desplegar-lo del tot, ja ens anuncien el 6G (el 5G ha anat progressant des de el 14% de cobertura el 2017, fins el 21% el 2020).




Autor font: Negreverd.blackblogs.org