Juny 11, 2021
Per Nord-Estl Libertari
219 vistes


La zona de Santa Margarida on s'ha fet l'excavació.

Vista de la catedral, possiblent dedicada als sants Just i Pastor, de l’antic Bisbat d’Empúries, al paratge de Santa Margarida 

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha presentat aquest matí “l’excepcional descoberta” de les restes de la basílica-catedral de l’antic Bisbat d’Empúries 

Els treballs arqueològics durant el mes de maig han permès confirmar la ubicació del complex episcopal emporità i diverses peces, com ara sarcòfags i monedes 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L’Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià) 11/06/2021.- El Bisbat d’Empúries es creà en l’antiguitat tardana, es troba documentat en època del domini visigòtic i després de l’Islam, amb la conquesta carolíngia, s’acabà l’Església hipanoromana essent implantada l’Església carolíngia per mitjà del metropolità de Narbona, que apoderant-se del Bisbat de Girona li annexionà el d’Empúries (finals del segle VIII).  

En un document –publicat– del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Vilanera (segle XIV) hi consta que el capellà d’aquestes també era el de l’església de Santa Margarida i els ants Just i Pastor. Diferents catedrals de l’antiguitat tardana foren dedicades a aquests dos sants. 

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha presentat aquest matí “l’excepcional descoberta” de les restes de la basílica-catedral de l’antic Bisbat d’Empúries 

Llegim al Diari de Girona que la campanya d’excavacions a Santa Margarida d’Empúries posa al descobert les restes de la basílica-catedral i dos sarcòfags buits. 

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha presentat aquest matí “l’excepcional descoberta” de les restes de la basílica-catedral de l’antic Bisbat d’Empúries. 

Els treballs d’excavació realitzats al sector de l’església de Santa Margarida d’Empúries confirmen la situació del conjunt episcopal emporità d’època tardoantiga i posen al descobert la catedral-basílica, una de les edificacions més importants de tot aquest conjunt episcopal. 

A més, la intervenció ha localitzat dos sarcòfags sense presència dels ossos, un dels quals contenia una inscripció lateral esgrafiada amb el nom de Secund. Tot i això no se’n poden conèixer més detalls, perquè dels sis bisbes emporitans documentats no n’hi ha cap que respongui a aquest nom. Els arqueòlegs apunten que podria tractar-se d’un bisbe o també d’una personalitat destacada de la comunitat. En el segon sarcòfag s’ha localitzat una àmfora eivissenca a l’interior.  

Descarten que es tractés d’un saqueig i destaquen que la importància de la troballa és que estiguin buits perquè denota la rellevància de les dues personalitats, ja que davant l’amenaça haurien traslladat les relíquies en una localització més segura i haurien tornat a tapar les tombes. A més, s’han trobat cinc tombes més, que de moment no s’obriran. 

Entre els objectes arqueològics trobats destaquen les restes d’un pedestal amb inscripció, procedent de la ciutat romana emportitana, i un conjunt de 182 monedes de bronze dels segles IV i V, que s’han trobat ocultades en un esglaó. Les peces no són oficials, sinó que es tracta d’imitacions. La hipòtesi amb la qual treballen els investigadors és que podrien haver estat ocultades en una bossa d’un material similar al cuir, perquè s’han trobat totalment agrupades i això no hauria permès que es diversifiquessin. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com