Maig 16, 2022
Per Direta
188 vistes

La resposta estudiantil contra l’aplicació forçosa de la sentència que exigeix que almenys el 25% de les classes s’impartisquen en castellà en totes les escoles i instituts de Catalunya no s’ha fet esperar. Aquest dilluns, al voltant de les huit i mitja del matí, quatre estudiants s’han encadenat davant l’edifici de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona i més d’un centenar s’hi ha concentrat per a mostrar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC). També s’oposen a la Llei de Convivència Universitària (LCU), batejada com a la “llei mordassa universitària”.

Els Mossos d’Esquadra han tallat el carrer Mallorca amb tanques i han acordonat la zona per impedir que més estudiants se sumen a la concentració i, fins i tot, que les periodistes presents la puguen cobrir. Al voltant de les deu i mitja, han començat a identificar i a retirar a pes i una a una les persones assegudes a terra per bloquejar l’accés a la Delegació. “No marxarem fins que ens treguin, perquè literalment no podem sortir”, manifesta Anna Daviu, portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). I afegeix: “Estem disposats a tot. Volem defensar la nostra llengua i assenyalar directament l’Estat espanyol com a culpable de l’ofensiva contra el català”.

“Estem disposats a tot. Volem defensar la nostra llengua i assenyalar directament l’Estat espanyol com a culpable de l’ofensiva contra el català”, assegura Anna Daviu, portaveu nacional del SEPC

Fa just una setmana, el Tribunal Superior de Justícia ordenava l’execució de la sentència i donava 15 dies al Govern català per a implantar el 25% de castellà en totes les aules. Aquesta decisió es remunta a l’any 2015, quan el Ministeri d’Educació dirigit pel ministre José Ignacio Wert (PP) va judicialitzar el model d’immersió lingüística i va demandar la Generalitat de Catalunya. L’embat judicial va ser acceptat a tràmit i el desembre de 2020 el TSJC va fer pública una sentència que considerava que “l’ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d’ensenyament a Catalunya és residual” i, per tant, imposava un mínim del 25% de classes en castellà. Tot i que la Generalitat la va recórrer, el passat mes de gener el tribunal la va declarar ferma, de manera que no s’admeten més recursos.

Un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra comença a retirar les manifestants |Joanna Chichelnitzky

Arreu dels Països Catalans, l’escola en català està sofrint una onada de persecució. En el cas del País Valencià, formacions de dreta i extrema dreta i organitzacions ultraconservadores han configurat una xarxa comuna per recórrer judicialment qualsevol avanç en el procés de normalització lingüística al País Valencià, on compten amb el suport d’una magistratura afí als seus postulats. A més a més, les entitats en defensa d’una escola en català critiquen la llei de plurilingüisme, que comporta una rebaixa de les hores d’ensenyament en català als centres que fins ara impartien la totalitat de les matèries no lingüístiques en la llengua del país. Pel que fa a les Illes, la nova llei educativa, del conseller d’Educació, Martí March; incorpora el castellà com a llengua vehicular, el que, segons consideren, suposa incomplir el mandat de l’estatut i la Llei de normalització lingüística.

L’altra factor que consideren una “amenaça” a l’educació pública és la Llei de Convivència Universitària, vigent des del passat mes de febrer, tot i que s’ha donat un període d’un any perquè cada universitat especifique com la implementarà

L’altra factor que consideren una “amenaça” a l’educació pública és la Llei de Convivència Universitària, vigent des del passat mes de febrer, tot i que s’ha donat un període d’un any perquè cada universitat especifique com la implementarà. “Pretén desarticular el moviment estudiantil. Ens volen silenciades i atemorides, però per molt que la lluita dins de la universitat hagi deixat de ser legal, continua sent legítima i necessària”, rebla Daviu a la Directa. La normativa substitueix el “Reglament de Disciplina Acadèmica”, una llei franquista de l’any 1954 que servia per a reprimir el moviment estudiantil i que va deixar d’estar vigent amb la Transició.

La llei imposa sancions per qualsevol acció o comportament que “interrompa el normal funcionament de la universitat”, i especifica que les “faltes molt greus” poden arribar a suposar l’expulsió de la universitat entre 2 mesos i 3 anys. Es consideren faltes molt greus, per exemple,“falsejar els resultats d’un examen o treball”, “impedir el desenvolupament dels processos electorals de la universitat” o “la celebració d’activitats de docència, investigació o transferència de coneixements”, com podria ser la interrupció d’una classe per a fer difusió d’una vaga.

Des del SEPC, tenen molt clar que el futur d’una educació pública, en català i feminista és “impossible en el marc de l’Estat espanyol”. “Assenyalem l’Estat com a culpable de l’ofensiva contra el català. Som aquí per refermar-nos en el camí que hem emprès, l’organització; i que no obeirem cap de les decisions de l’Estat espanyol”, conclouen.




Autor font: Directa.cat