Maig 28, 2021
Per Direta
217 vistes


Fa tres anys, el moviment estudiantil de la Universitat Politècnica de València (UPV) va intensificar la lluita per reivindicar la remuneració de les pràctiques extracurriculars i curriculars —desenvolupades en el marc d’una assignatura del pla d’estudis. El resultat va ser l’aprovació d’un import mínim de 3,75 euros l’hora, mesura que ha estat vigent fins al 31 de desembre de 2020. Aquest dijous, 27 de maig, al voltant de les sis i mitja de la vesprada, una vintena d’estudiants han ocupat el rectorat de la UPV i asseguren que no marxaran fins que el rector Francisco José Mora Mas i les vicerectores es comprometen a sotmetre a votació l’equiparació de l’import de les pràctiques al salari mínim interprofessional (7,43 euros l’hora).

Pocs minuts després de les sis i mitja, van accedir a l’edifici i van insistir a reunir-se amb el rector, que una hora més tard va acceptar trobar-se amb el grup negociador sense arribar a cap acord. Davant la negativa a treballar per fer efectiva la pujada, l’alumnat va decidir tancar-se i passar allà la nit, que s’ha saldat amb identificacions per part dels membres de seguretat de la universitat, de l’empresa Prosegur. Aquest divendres, al voltant de les nou i mitja, el rector els ha convocat a una segona reunió. Per a Álex Martínez, membre del Front d’Estudiants Unificat (FEU) a València, l’equip directiu vol continuar “utilitzant l’estudiantat com a mà d’obra barata i, per tant, dificultar l’accés d’estudiants que no es poden permetre treballar huit hores per 3,75 euros”.

La proposta d’equiparar l’import mínim de les pràctiques al salari mínim interprofessional ja va ser aprovada pel claustre universitari, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària

La proposta d’equiparar l’import mínim de les pràctiques al salari mínim interprofessional ja va ser aprovada pel claustre universitari, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària format per l’equip directiu, estudiants o professores; però no va comptar amb el beneplàcit del rector. El següent pas havia de ser la seua ratificació en el consell de govern de la universitat, que es reuneix cada tres mesos per establir les línies estratègiques i programàtiques. “Per norma general, el consell ha d’assumir el que dicta el claustre, però no ho està fent”, critiquen des del FEU.

En el penúltim consell, celebrat el passat 18 de febrer, l’equip directiu va decidir ajornar la votació de la iniciativa i crear un grup de treball amb la funció d’estudiar-la i disposar de més informació per procedir a la votació. Tanmateix, aquesta comissió, en el consell de govern celebrat aquest dijous, va presentar una altra proposta: una pujada de fins als 4,30 euros l’hora i una revisió de la mesura cada dos anys —ara s’havia fet cada tres—, que, finalment, va ser aprovada. Martínez matisa que, realment, es tracta d’una pujada de 10 cèntims, ja que “ja existeix una normativa que actualitza l’import cada tres anys i, enguany, tocava pujar-lo a 4,20”.

La protesta s’emmarca en un context de mobilitzacions contra les retallades i la mercantilització de la universitat pública, que “han anat expulsant la classe treballadora i les rendes més baixes de la universitat”, denuncien

La protesta s’emmarca en un context de mobilitzacions contra les retallades i la mercantilització de la universitat pública, que “han anat expulsant la classe treballadora i les rendes més baixes de la universitat”, denuncien. El passat 6 de maig, el moviment estudiantil dels Països Catalans ja va convocar protestes per exigir diverses demandes, que concretaven en huit punts algunes de les reivindicacions plantejades des de fa anys per una universitat “pública, de qualitat, en valencià i feminista”. A Catalunya, fa un mes, el moviment estudiantil de la Universitat de Barcelona també va decidir tancar-s’hi fins que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques no es comprometés a fer efectiu el Compromís contra la crisi educativa.

Algunes de les principals demandes de l’estudiantat del País Valencià són la remuneració de les pràctiques, la gratuïtat total de la formació acadèmica en tots els nivells a través d’un sistema de “beques salari”, l’expulsió de les empreses de la universitat o un augment del pressupost destinat a l’educació pública i la fi del finançament públic de la concertada. Més enllà de l’esfera econòmica, les assemblees universitàries també reclamen una atenció més gran al desenvolupament ple de l’estudiantat, protecció del patrimoni lingüístic i cultural, la baixada de les ràtios a 20 alumnes en els ensenyaments mitjans o un augment de les places públiques en graus de formació professional.




Autor font: Directa.cat