Juny 22, 2022
Per Direta
217 vistes

A una setmana de la celebraci贸 de la cimera de l鈥橭TAN que tindr脿 lloc el 29 i el 30 de juny, Madrid es prepara per desplegar un fara貌nic dispositiu de seguretat per a l鈥檕casi贸. La instal路laci贸 de controls massius i de comunicaci贸, talls viaris o la mobilitzaci贸 de 10.000 policies, equipats amb noves adquisicions com ara pistoles Taser, s贸n algunes de les mesures activades per a la controvertida cita. A m茅s, el govern espanyol ja ha destinat 37 milions d鈥檈uros per habilitar la fira Ifema, indret on es dur脿 a terme la trobada.

Mentrestant, una Cimera per la Pau en protesta per l鈥檈sdeveniment es prepara per engegar motors impulsada per la Plataforma estatal per la Pau OTAN NO, de la qual formen part nombrosos col路lectius i assemblees pacifistes, antimilitaristes, ecologistes i feministes d鈥檃rreu de l鈥檈stat i de l鈥櫭爉bit internacional. La contracimera es desenvolupar脿 durant el 24 i 25 de juny a Madrid i culminar脿 amb una manifestaci贸 que tindr脿 lloc el diumenge 26 de juny convocada de manera unit脿ria i internacional sota el lema 鈥淥TAN no, no a les guerres, per la pau鈥. Aquesta jornada arriba despr茅s de tota una s猫rie de mobilitzacions anti cimera que han tingut lloc arreu de l鈥橢stat espanyol. A Catalunya, la plataforma OTAN NO va celebrar el passat 18 de juny una jornada que va comptar amb la participaci贸 de nombroses activistes i investigadores del moviment pacifista.

Aquest clam per la pau i de rebuig radical a l鈥橭TAN arriba en un moment d鈥檌mp脿s i canvis de rumb a l鈥橝lian莽a Atl脿ntica. Durant la cimera de Madrid, l鈥橭TAN t茅 previst aprovar el nou Concepte Estrat猫gic, que ha de definir el rumb de l鈥橝lian莽a dels deu anys vinents i que s鈥檃nuncia m茅s reactiu i militaritzat. El desenvolupament de noves armes, incloses les nuclears, aix铆 com de tecnologies disruptives, l鈥檃ugment de la despesa militar i dels pressupostos en I+D de defensa s贸n alguns dels punts que es debatran. Aix铆 mateix, apunta la plataforma OTAN NO de Catalunya, es pret茅n legitimar la seva expansi贸 鈥渕itjan莽ant associacions amb pa茂sos d鈥橝m猫rica Llatina, 脌frica i 脌sia, posant a la diana dels seus objectius a la Xina, R煤ssia i els altres pa茂sos que s鈥檕posin a les seves pol铆tiques鈥.

La contracimera es desenvolupar脿 durant el 24 i 25 de juny a Madrid i culminar脿 amb una manifestaci贸 que tindr脿 lloc el diumenge 26 de juny convocada de manera unit脿ria i internacional sota el lema 鈥淥TAN no, no a les guerres, per la pau鈥

Davant d鈥檃ix貌, tant la Plataforma estatal anti OTAN com les assemblees regionals adherides alerten a l鈥檜n铆son que l鈥橭TAN 茅s 鈥渦na amena莽a per la pau mundial鈥. Segons que aexpressen en els seus seus manifestos, la l貌gica militaritzada de seguretat i la carrera armamentista defensada aferrissadament per l鈥檃lian莽a no ha aconseguit garantir m茅s seguretat humana, just铆cia social o igualtat en el si de les nostres societats i comunitats. Tot al contrari, apunten que les seves intervencions a diversos territoris del m贸n 鈥渉an jugat un fort paper desestabilitzador ocasionant centenars de milers de morts i ferits鈥 i han enquistat en la mis猫ria les poblacions afectades, habitants d鈥檈conomies ja empobrides, fet que 鈥渉a provocat importants moviments de refugiats鈥 lamenten. L鈥橭TAN, denuncien, no nom茅s posa en perill el benestar de les comunitats, invertint milion脿ries sumes a la despesa militar i el lobby armamentista que podrien destinar-se a partides socials, sin贸 que 鈥減osa en perill la superviv猫ncia de la humanitat i la vida al planeta en rebutjar el Tractat sobre la Prohibici贸 de les armes nuclears鈥. Recordem que cap dels pa茂sos membres de l鈥橭TAN va assistir a la votaci贸 d鈥檃quest tractat ni l鈥檋an ratificat, fet que els permet abstenir-se d鈥檋aver de complir les obligacions que aquest dictamina. Per altra banda, l鈥檈xist猫ncia de l鈥橭TAN i les ind煤stries militars que aquesta salvaguarda 鈥揳lerten鈥 deixa una forta petjada ecol貌gica 鈥減osant en perill el medi ambient i aprofundint la crisi ecol貌gica i social al planeta鈥 a trav茅s de la contaminaci贸 de carboni que generen els ex猫rcits i les operacions militars fruit de la seva activitat.

Tots aquests punts i m茅s es debatran en les m煤ltiples taules rodones i tallers que tindran lloc a la contracimera, que se celebrar脿 a l鈥橝uditori Marcelino Camacho de Madrid. Activistes i investigadores s鈥檃juntaran per reflexionar conjuntament sobre vies sostenibles per a la vida i alternatives a la seguretat hegem貌nica, tot reivindicant que una altra seguretat no nom茅s 茅s possible sin贸 necess脿ria. L鈥檃cte d鈥檕bertura comptar脿 amb la intervenci贸 de col路lectius com l鈥橝ssemblea Popular contra la Guerra, el Consell Mundial de la Pau, el Frente Polisario, Pan Africanism Today, el F貌rum Europeu de Forces Socials i Sindicals, la Federaci贸 Democr脿tica Internacional de Dones (FDIM) o la Internacional de Resistents a la Guerra, entre d鈥檃ltres. Koldobi Velasco, militant d鈥檃questa 煤ltima, ens explica que  鈥渆n una contracimera com aquesta, es planteja una den煤ncia clar铆ssima a aquest bra莽 armat del capitalisme patriarcal i colonial que representa l鈥橭TAN, alian莽a criminal que continua engreixant el negoci de la guerra a costa de la vida i la destrucci贸 del planeta鈥. I afegeix 鈥渓鈥檃ntimilitarisme busca un canvi de paradigma on seguretat i defensa no siguin definides pel poder militar sin贸 pel poder popular鈥.


Militarisme amb petjada clim脿tica

Amb aquesta vocaci贸, les primeres sessions abordaran alternatives de Seguretat Col路lectiva i Desmilitaritzada, i seguiran amb l鈥檃n脿lisi de la regulaci贸 dels conflictes i cultura de pau i nexe entre crisis clim脿tica, militarisme i perspectives des de la resist猫ncia. Javi Raboso, activista en defensa dels Drets Humans i responsable de la campanya de Democr脿cia y Cultura de Pau a Greenpeace Espanya, assegura que 鈥渓a militaritzaci贸 global camina en sentit contrari al de la just铆cia clim脿tica: mitjan莽ant ex猫rcits i guerres, contribueix a perpetuar un model extractivista que ignora els l铆mits del planeta, incrementa les desigualtats socials i ens apropa al col路lapse mediambiental鈥.  L鈥檃mpliaci贸 de les forces armades o l鈥檃ugment de la despesa militar que reivindica l鈥橭TAN tamb茅 es posaran sobre la taula. L鈥橭TAN 茅s responsable de m茅s de la meitat de la despesa militar mundial i de dos ter莽os del comer莽 mundial d鈥檃rmes, aix铆 com la impulsora directa que els seus estats membres apugin els seus pressupostos per a la despesa militar fins al 2% del seu PIB, tot i que molts d鈥檈lls ja s鈥檋i acosten si es comptabilitzen les partides militars camuflades en altres ministeris. En el cas espanyol, actualment arriba al voltant de l鈥1,8%.

L鈥橭TAN 茅s responsable de m茅s de la meitat de la despesa militar mundial i de dos ter莽os del comer莽 mundial d鈥檃rmes, aix铆 com la impulsora directa que els seus estats membres apugin els seus pressupostos per a la despesa militar fins al 2% del seu PIB

Sense abandonar l鈥檃ctualitat, la jornada tamb茅 donar脿 espai per abordar la candent guerra d鈥橴cra茂na en relaci贸 amb la despesa militar, les forces armades i el comer莽 d鈥檃rmes, aix铆 com tamb茅 amb el posicionament de l鈥橭TAN respecte a aquesta i les implicacions que t茅 pels seus futurs plans estrat猫gics. Ho far脿 de la m脿 del polit貌leg Carlos Taibo, la periodista Olga Rodr铆guez i representants de la campanya GCOMS i del Centre Del脿s, entre d鈥檃ltres. L鈥檌ncrement de tensions i conflictes per al control dels recursos escassos, la petjada ja palpable del canvi clim脿tic, les m煤ltiples crisis econ貌miques i socials o la influ猫ncia creixent d鈥檃ctors no estatals tant en conflictes com en el si de la comunitat internacional, estan dibuixant un nou ordre mundial que obliga a repensar l鈥檃rquitectura de seguretat tant a nivell regional com global, punt que tamb茅 s鈥檃bordar脿 de la m脿 de representants de l鈥橧nternational Peace Bureau, el F貌rum de S茫o Paulo i el Consell Mundial per la Pau, entre d鈥檃ltres.

Tampoc hi faltar脿 la incorporaci贸 de la mirada de g猫nere. Cristina Sim贸, membre de Movimiento Democr谩tico de Mujeres (MDM) i dinamitzadora de les taules rodones amb mirada feminista, explica que 鈥渆l comprom铆s amb l鈥橭TAN exigeix 鈥嬧媑rans inversions militars per part dels pa茂sos membres en detriment de tot all貌 que sost茅 la vida. Per a les feministes, les cures s贸n un dret hum脿, i sabem que no es poden efectuar els drets humans d鈥檃lg煤 violant els d鈥檜na altra persona鈥. Per una banda, una de les taules analitzar脿 la unitat de les dones en els conflictes i els processos de pau amb representants de la Federaci贸 Democr脿tica Internacional de Dones (FDIM) o de la Uni贸 de Dones Sahrau铆s, entre d鈥檃ltres. Jaldia Abubakra, activista palestina i tamb茅 membre de MDM, expressa que 鈥渆ns trobem en un moment en qu猫 el terme <processos de pau> s鈥檋a transformat en un mer proc茅s absurd que beneficia a les pot猫ncies dominants m茅s que aconseguir la pau鈥. 鈥淟a pau que busquem鈥, segueix, 鈥渘ecessita passar per la descolonitzaci贸 del concepte i la reconceptualitzaci贸 des de les dissid猫ncies i els marges geogr脿fics, culturals i socials鈥. L鈥檃ltra taula rodona amb mirada de g猫nere pensar脿 conjuntament sobre la unitat de les dones en lluita contra l鈥檌mperialisme, amb representants de FDIM de les delegacions de Vene莽uela, Am猫rica-Carib, Europa i Portugal. Finalment, Feministas x el Clima analitzar脿 els lligams entre militarisme i patriarcat com a dues cares de la mateixa moneda.

A trav茅s de la manifestaci贸 unit脿ria convocada diumenge a les 12h i que anir脿 d鈥橝tocha-a pla莽a Espa帽a, la plataforma cridar脿 a promoure la dissoluci贸 de l鈥橭TAN, la creaci贸 d鈥檜n nou sistema de seguretat desmilitaritzat que surti de la pol铆tica de blocs, al desmantellament i reconversi贸 de tota la ind煤stria militar i a la reinversi贸 en partides favorables a la vida. Tot i ser conscients que el discurs pacifista s鈥檃llunya del relat bel路licista socialment acceptat i normalitzat, Koldobi Velasco, apel路lant a un optimisme que ens recorda al pensament d鈥橝rcadi Oliveres, afirma que 鈥渓鈥檈speran莽a 茅s un principi pol铆tic que 茅s important cuidar, igual que la mem貌ria i l鈥檈nfortiment del suport mutu i, com es planteja en la no viol猫ncia, com una m脿 que abra莽a i l鈥檃ltra que empeny鈥.




Autor font: Directa.cat