Desembre 16, 2021
Per Direta
1,788 vistes

La seu de l鈥橧l路lustre Col路legi de l鈥橝dvocacia de Barcelona (ICAB) ha estat l鈥檈scenari triat pel Centre Ir铆dia per la Defensa dels Drets Humans per presentar el seu tercer informe anual sobre el Centre d鈥橧nternament d鈥橢strangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. L鈥檃cte ha arrencat amb les intervencions de Carmen Valenzuela, de l鈥橧CAB, Adam Maj贸, de la Conselleria d鈥檌gualtats i feminismes de la Generalitat i Anabel Rodr铆guez, de l鈥橝juntament de Barcelona. Ambdues institucions p煤bliques han donat suport en l鈥檈laboraci贸 de l鈥檌nforme d鈥檃cord amb el seu posicionament pol铆tic a favor del tancament del centre de reclusi贸 per a persones migrants, a qui es priva de llibertat simplement per estar en una situaci贸 administrativa irregular.

A les primeres p脿gines de l鈥檌nforme es pot llegir una afirmaci贸 que es repeteix sovint entre les persones que coneixen de primera m脿 la situaci贸 als CIE: 鈥淟es condicions de les persones internes a un CIE sovint s贸n pitjors que les de les persones que s贸n a les presons鈥. Durant la pand猫mia de la COVID-19, aquesta situaci贸 s鈥檋a agreujat i Ir铆dia considera que 鈥渉em assistit a un retroc茅s sense precedents en la garantia dels drets de les persones internes鈥. Principalment, responsabilitzen d鈥檃questa regressi贸 els Jutjats de Control i la direcci贸 del centre, dependent del Ministeri de l鈥橧nterior espanyol en mans de Fernando Grande-Marlaska (PSOE). A tots dos organismes els acusen d鈥檃ctuar amb 鈥渄iscrecionalitat i arbitrarietat鈥.

A difer猫ncia d鈥檃ltres CIE de l鈥橢stat espanyol, en el de Barcelona han estat totalment prohibides les visites de familiars i ONG als interns des d鈥檕ctubre de 2020 fins al mes de juny de 2021

Cal recordar que durant els primers mesos de la pand猫mia, entre l鈥檃bril i l鈥檕ctubre de 2020, el CIE va restar buit i tancat per primera vegada des de la seva obertura l鈥檃ny 2006 a l鈥檃ctual ubicaci贸 de la Zona Franca. Amb la represa de l鈥檃ctivitat, a difer猫ncia d鈥檃ltres CIE de l鈥橢stat espanyol, en el de Barcelona han estat totalment prohibides les visites de familiars i organitzacions no governamentals (ONG) als interns des d鈥檕ctubre de 2020 fins al mes de juny de 2021. Tot aix貌 va succeir malgrat l鈥檃ixecament de les restriccions a Catalunya i fent cas om铆s a les exig猫ncies de les entitats, que sempre han manifestat que la instal路laci贸 no garanteix les mesures sanit脿ries necess脿ries.

L鈥檌nforme denuncia que durant aquests nou mesos, el dret a la defensa de les persones internes ha estat 鈥済reument pertorbat鈥 i asseguren que la Policia Nacional espanyola 鈥揺ncarregada de la cust貌dia del CIE鈥 ha arribat a impedir l鈥檈ntrada d鈥檃dvocats d鈥橧r铆dia per a visitar interns que ho sol路licitaven. Tanmateix, la situaci贸 no ha tornat a ser la d鈥檃bans i actualment el r猫gim de visites est脿 restringit i 鈥渁fecta greument els drets de les persones que es troben internes鈥, segons consideren des d鈥橧r铆dia. Ara per ara, els Jutjats de Control del CIE han dictat una resoluci贸 que deixa en mans de la direcci贸 l鈥檈stabliment d鈥檋oraris, freq眉猫ncia i condicions de les visites. A la pr脿ctica, aix貌 dificulta con猫ixer si s鈥檈stan cometent vulneracions de drets contra els interns, tal com ha detallat Jordi de Senespleda, advocat d鈥橧r铆dia, durant la roda de premsa: 鈥淨uan s鈥檋an de fer tants tr脿mits per entrar al CIE, trobem que les persones acaben sent deportades abans que puguem visitar-les i posar den煤ncies si hi ha situacions de viol猫ncia institucional鈥.


Obstacles i opacitat

Aquestes dificultats es produeixen justament en un espai de privaci贸 de llibertat que ha rebut repetidament den煤ncies de casos de tortures i altres tractes cruels, inhumans i degradants. A hores d鈥檃ra, el Ministeri de l鈥橧nterior no ha publicat cap dada relativa a les persones internes als CIE i a les finalment deportades durant el 2021. Aix貌 contrasta amb les estad铆stiques en l鈥櫭爉bit penitenciari, que es publiquen mensualment permetent a les organitzacions de defensa dels drets humans fer un seguiment. 鈥淎questa 茅s una greu defici猫ncia en termes de transpar猫ncia, at猫s que dificulta o impedeix el monitoratge de la situaci贸鈥, reflecteix l鈥檌nforme. L鈥檃ny 2020, l鈥櫭簂tim del qual es tenen dades, l鈥橢stat espanyol va deportar 3.739 persones i per les cel路les de la Zona Franca van passar 445 de les 2.224 van ser recloses aquell any als CIE d鈥檃rreu de l鈥檈stat.

Una evid猫ncia dels obstacles amb qu猫 es troben organitzacions com Ir铆dia a l鈥檋ora de fiscalitzar les actuacions dels funcionaris p煤blics al CIE 茅s l鈥檈stat de les den煤ncies presentades als jutjats. Tots els procediments judicials oberts per situacions de viol猫ncia institucional al complex de la Zona Franca en qu猫 Ir铆dia representa els perjudicats, han sigut pr猫viament arxivats pels Jutjats d鈥橧nstrucci贸 encarregats de la investigaci贸. I 茅s que enguany l鈥橝udi猫ncia de Barcelona  ha obligat a reobrir i seguir amb la investigaci贸 de quatre den煤ncies arxivades pr猫viament, despr茅s d鈥檃cceptar els recursos de reforma i apel路laci贸.

L鈥檌nforme considera que es comet un 鈥渁b煤s鈥 de la mesura d鈥檃茂llament a la cel路la: de les 84 d鈥檃questes situacions que es van aplicar l鈥檃ny 2020 als CIE de l鈥橢stat espanyol, 72 es van donar al de Barcelona

Aix铆 i tot, tot i superar les nombroses dificultats perqu猫 una den煤ncia en un cas d鈥檃quest tipus tiri endavant, aix貌 no garanteix que es faci just铆cia i encara menys que aquesta arribi aviat. Com a exemple, el cas d鈥檕nze agents de la Policia Nacional que han acabat de declarar al llarg d鈥檃quest 2021 per uns fets succe茂ts al CIE el setembre de 2017. En aquell moment, diversos interns van denunciar haver patit agressions greus en diversos espais del centre on no hi havia c脿meres de videovigil脿ncia com a repres脿lia per haver impulsat un intent de mot铆. Avui dia, el cas segueix a l鈥檈spera de si arribar脿 o no a judici.

Marta Bolinches, lletrada de l鈥檈ntitat de drets humans que ha pres part de la presentaci贸 de l鈥檌nforme, ha explicat la situaci贸 de la gesti贸 sanit脿ria al CIE, en mans de l鈥檈mpresa privada Cl铆nica Madrid. L鈥檃dvocada ha assegurat que durant la seva tasca d鈥檕bservaci贸 han detectat 鈥渋nterfer猫ncies de la direcci贸 policial del centre als serveis m猫dics鈥 i ha donat pas a Andr茅s Garcia Berrio, que ha destacat el que consideren un 鈥渁b煤s de la mesura d鈥檃茂llament a la cel路la鈥, una mesura que 鈥渘o est脿 regulada, ni quan es fa servir com a c脿stig ni en situacions sanit脿ries鈥. Respecte a aquest punt, les dades parlen per si soles: de les 84 situacions d鈥檃茂llament que es van aplicar l鈥檃ny 2020 a l鈥橢stat espanyol, 72 es van donar al CIE de Barcelona.

Lamine Sarr, membre de la campanya Regularizaci贸n Ya, tamb茅 ha participat de l鈥檃cte per fer alertar que 鈥渉i ha m茅s de 600.000 persones sense documents que estan en perill d鈥檃cabar en un CIE i no poden treballar鈥. El tamb茅 membre del Sindicat de Manters ha assegurat que 鈥渉i ha mesures que Generalitat o Ajuntament podrien pactar per prevenir mentre no es tanquin els CIE i es modifiqui la Llei d鈥橢strangeria鈥. La campanya Tanquem els CIE tamb茅 ha pres la paraula com a col路lectiu referent en la lluita contra els CIE i Ana茂s Franquesa, codirectora d鈥橧r铆dia, ha assegurat que 鈥渃al derogar la llei d鈥檈strangeria i tancar els CIE. Nosaltres no perdem aquest horitz贸 i treballem per aix貌鈥. La nota positiva de l鈥檌nforme 茅s la confirmaci贸 via fonts policials i de la Fiscalia que finalment no s鈥檕brir脿 a la Zona Franca el m貌dul de dones que s鈥檋avia projectat abans de la pand猫mia.




Autor font: Directa.cat