Novembre 8, 2021
Per Direta
210 vistes


En meitat de la serra de Mariola, a prop del barranc del Cint –aquell que connecta les terres d’Alcoi amb Banyeres de Mariola–, i quasi a les portes de la ciutat d’Alcoi (Foia d’Alcoi); s’alça el Mas del Potro, un edifici rural datat de l’any 1850 i molt estimat a aquestes terres. Des del segle XIX, va ser lloc de descans i espai de socialització per a, especialment, totes aquelles persones que recorrien els camins d’aquesta comarca del País Valencià. Amb l’arribada de les modernes carreteres i altres infraestructures de transport, junt amb la concepció hegemònica del progrés, aquest punt, abans tan transitat, va ser esborrat dels mapes, perdent així la seua prolífica activitat junt amb la seua originària raó de ser.

El món, i la manera de viure en aquest, canviava, igual que el mateix mas. A mitjan segle passat, les hereves de les primeres propietàries, van decidir emprar-lo per a la producció de llenya, plantant així un nombrós nombre de xops, una espècie que, com que no era autòctona d’aquest ecosistema, va acabar envaint l’espai. Ja al segle XXI, i més concretament l’any 2001, set amigues, militants de l’Ateneu Cultural El Panical d’Alcoi, compraren el Mas del Potro. Aquest nou grup de persones, motivades per la recuperació de l’espai, van netejar el lloc dels descontrolats xops, així com van reformar l’interior de l’edifici perquè aquest fora més habitable. Van dur a terme la canalització d’aigües, construcció de vàters en sec, recuperació de bancals, i van instal·lar plaques solars, entre moltes altres coses. En definitiva, van redignificar el Mas del Potro i li van donar, de nou, vida.

Mas del Potro
El Mas del Potro tindrà una biblioteca comunitària, un taller i una gran sala per a reunions i fer formacions |Jordi Arques

Es va encetar així un nou projecte polític basat en la cooperació i el suport mutu en plena serra de Mariola. Convivències, jornades de treball, feines artesanals –com poden ser tallers de vímet o la creació d’una petita pedrera per a abastir l’elaboració de noves construccions sostenibles i respectuoses amb l’entorn– van fer del lloc un punt de trobada i d’intercanvi de coneixements, especialment dins del mon llibertari d’Alcoi.

L’activitat va tornar a brollar al Mas del Potro, fins al punt que gent de tot el món –gràcies, principalment, al de boca en boca– van passar i van deixar la seua petjada on ja, en el passat, les viatgeres es van allotjar. De fet, es convidava a quedar-se totes les que ho necessitaven, com és el cas d’aquelles que transitaven el Sender de Gran Recorregut (GR) que travessa el paratge.

Segons ens conta Vicent Galbis, una d’aquelles set persones que en l’any 2001 va ressuscitar el Mas del Potro, des que van començar el projecte “vam estar treballant perquè aquesta edificació no caiguera, fent obres amb totes les dificultats d’accés i transport, com pot ser el fet de no poder arribar en cotxe”. I conclou: “Les companyes que ens agafen el relleu ho fan amb la mateixa convicció que nosaltres ho vam fer, però, a més, podran desenvolupar el seu projecte amb un espai més consolidat i més propici per a l’autoabastiment”.


Construir per a continuar fent

“El Mas del Potro és un lloc on dur a terme una vida menys consumista i urbanocèntrica, i alhora canalitzar el sentir de la joventut del nostre territori”.  Així presenten el nou projecte les seues impulsores –totes militants d’Acció Política el Comtat (APOC)– qui, en l’any 2021, i mitjançant una organització horitzontal i assembleària, han començat a construir un espai on viure segons els paràmetres del comunitarisme. “Un model d’organitzar la vida i la feina emprant totes les tècniques disponibles per a resoldre conflictes de grup amb comunicació no violenta, acompanyament i facilitació –expliquen–; i ser, en aquest sentit, també un lloc d’experimentació”.

A més de ser una mena de cooperativa d’habitatge i de producció agroecològica, també vol ser un centre social autogestionat de muntanya, on celebrar activitats i organitzar tallers; intergeneracional, d’esperit crític i arrelat a la realitat les Comarques Centrals

La propietat compartida dels béns comunitaris, la presa de decisions per consens, la col·lectivització de les cures –que aquestes no siguen sols una tasca individual–, o la sobirania alimentaria i energètica són alguns dels objectius que s’han marcat i que Roger –membre del Mas del Potro– resumeix així: “Suport mutu, més enllà de la lògica capitalista”. Roger reconeix que el projecte ha sorgit gràcies a les diverses experiències que han viscut al llarg de la seua vida. Ell, per exemple, conta que va conèixer un projecte molt inspirador quan, d’Erasmus, amb 19 anys, va participar a Mondeggi Bene Comune, una granja okupada i col·lectivitzada a uns kilòmetres de la ciutat de Florència i on més de 200 persones gaudeixen d’una vida comunitària.

Com a Mondeggi, el Mas del Potro vol dur a terme “un projecte d’habitatge comú sorgit de la necessitat de resistir, mentre les terres són emprades per a la producció ecològica per fer front als abusos de la feina assalariada”, reblen amb rotunditat. Roger, qui ha estudiat Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València, assenyala que amb açò també volen posar en relleu la “dignitat camperola, que al cap i a la fi, és la dignitat de totes”. “Cal oposar-se a la concepció del progrés del camp que s’imposa des de les facultats, que opta per un model on les grans multinacionals optimitzen i patenten llavors, desplaçant així les varietats tradicionals”, afig. En aquesta línia anomenen el projecte germà de l’Horta ACABasaes, un hort comunitari recuperat a Alcosser (El Comtat) i nascut també a l’assemblea de l’APOC.

Mas del Potro
A principis de setembre, es van organitzar unes jornades de llenya, on el Centre Social Okupat Anarquista (CSOA) Cals Frares –que actualment s’enfronta a la imminent amenaça de desallotjament per part de la Sareb– va aportar mans, difusió i consells |Jordi Arques

El projecte té un doble vessant. A més de ser una mena de cooperativa d’habitatge i de producció agroecològica, també vol ser un centre social autogestionat de muntanya, on celebrar activitats i organitzar tallers; intergeneracional, d’esperit crític i arrelat a la realitat les Comarques Centrals. De fet, segons conten les membres del Mas del Potro, han establit ja molts llaços, com els sorgits arran de les jornades de llenya celebrades a principis de setembre, on el Centre Social Okupat Anarquista (CSOA) Cals Frares –que actualment s’enfronta a la imminent amenaça de desallotjament per part de la Sareb– va aportar mans, difusió i consells. Per a aconseguir-ho, han llançat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo.org, a través de la qual busquen assolir l’objectiu òptim de 14.075 euros.

“El CSOA Cals Flares –tal com explica Jordi, militant de la seua assemblea– va nàixer, entre altres, gràcies al rerefons polític i comunitari que havien creat altres espais, com eren el Mas del Potro, el CSOA el Molinar o el Mas de Gormaget que, juntament amb altres projectes han creat una teranyina d’experiències autogestionàries i anticapitalistes”. I conclouen: “Per a nosaltres era important poder tindre espais com aquest, en què donar-nos suport i amb els quals anar creant una xarxa més àmplia, una estructura pròpia que puga plantar cara a les dinàmiques mercantilistes i autoritàries, perquè estem segures que, l’ara naixent Mas del Potro, serà un exemple a seguir i un escola d’aprenentatge d’altres maneres d’habitar el món”.

Des de la Xarxa Agroecològica d’Alcoi, un grup de consum local i ecològic, Galbis, qui també milita a aquest espai, conta que les noves habitants del Mas del Potro ja han entrat en contacte amb elles per a formar també part d’aquesta xarxa de suport. L’”a tornallom” aflora així al cor del País Valencià, i és natural, perquè tal com recorda Roger: “Al final som totes una gran xarxa de gent que dia a dia segueix teixint a la serra de Mariola, creant imaginaris propis i construint juntes el nostre futur”.




Autor font: Directa.cat