Agost 12, 2021
Per El Pratl Libertari
269 vistes


Bernat Herrandiz Serentill | Diari de Barcelona

Elena Idoate (Prat de Llobregat, 1980) és membre de Ni Un Pam de Terra, una plataforma veïnal en defensa del patrimoni natural i agrícola del seu municipi, i de Zeroport, la plataforma pel decreixement del port i l’aeroport. És economista llicenciada a la Universitat de Barcelona. Ens trobem a la finca privada de la família Bertrand, la part del Delta del Llobregat on hi ha la llacuna de la Ricarda. Hi entrem i ens dirigim a l’embarcador. Farem l’entrevista allà. Cada cinc minuts un Boeing amb destí o origen a El Prat interromprà momentàniament la comunicació entre nosaltres. Un micròfon grava la conversa per recuperar els moments que l’oïda no capta.

Foto de Roger Palós

Què hi ha en joc amb l’ampliació de l’aeroport per al Delta?
Hi ha molt en joc. Principalment la Ricarda i la preservació de la biodiversitat del Delta. Però també tindrà greus impactes en l’emergència climàtica i l’estructura socioeconòmica.

Comencem per la biodiversitat. L’ampliació en 500 metres de la tercera pista per l’est passaria per sobre de la llacuna de la Ricarda. Què suposa això?
Per fer-nos una idea, la Ricarda té la mateixa biodiversitat per metre quadrat que una selva tropical o el Parc Nacional de Doñana. És per això que la llacuna és un espai protegit per la directiva Hàbitats de la Unió Europea. L’ampliació de la tercera pista suposa assecar-la i fer estructures de formigó per evitar les inundacions, molt freqüents a la zona.

Fins on sabem l’acord no està del tot tancat, veieu cap a possibilitat de què el projecte no afecti negativament el Delta?
[El soroll d’un avió enlairant-se impossibilita la conversa durant uns segons] No. És cert, l’ampliació no està del tot tancada, però els 1.700 milions d’euros comporten una terminal satèl·lit i l’inici de l’ampliació de la tercera pista. I això tindrà efectes indirectes sí o sí. L’aeroport és al mig d’una zona rica en valors ambientals i encara que no es malmeti l’espai protegit, ampliar el trànsit aeri suposaria perdre espècies o reduir-ne el nombre d’exemplars.

I comentava que tindrà un efecte sobre el clima…
Exacte. L’augment previst de 17 milions de passatgers significaria un augment del 33% de les emissions de diòxid de carboni. I estem en una situació en què ja hauríem de reduir cada any les emissions de CO2 un 7,5% a nivell global, segons l’ONU. És imprescindible reduir la mobilitat en general i ha de decréixer la mobilitat que consumeix hidrocarburs i emet diòxid de carboni.

El vicepresident Jordi Puigneró afirmava que amb l’ampliació, el del Prat seria “l’aeroport més verd d’Europa”…
No sé quin pot ser l’aeroport més verd d’Europa, però el que tingui avions segur que no. A menys que pintin la pista de color verd…

Ni descarbonitzant l’aviació?
No existeix la tecnologia per fer-ho. La qüestió dels combustibles és molt complicada. Haurien de ser biocombustibles sintètics, que són molt difícils de generalitzar. Hi ha un optimisme tecnològic que defensa que en el futur els avions no necessitaran combustibles fòssils, però no és veritat, no serà una alternativa a gran escala. El sector de l’aviació no és un sector descarbonitzable, és un sector que cal fer decréixer.

Els favorables a l’ampliació defensen que El Prat passarà de ser un aeroport ‘low cost’ a ser un ‘hub’…
S’està utilitzant, creiem, una retòrica falaç. Es diu que l’ampliació de la tercera via farà que l’aeroport sigui un ‘hub’. La realitat és que això no funciona així. Els ‘hubs’ els creen les aerolínies i és difícil que alguna decideixi crear un ‘hub’ allà on no n’hi ha. I si ho fa, no és per una infraestructura nova.

Més enllà de si serà o no un ‘hub’, aportarà feines i inversions de valor afegit?
Vindrà, i ja la tenim a sobre, una crisi social i econòmica molt profunda que afectarà de ple l’aeroport i el sector turístic. En els pròxims deu anys el sector de l’aviació viurà una situació molt delicada, algunes empreses tancaran, es perdran llocs de feina… De fet, algunes aerolínies ja demanen ser rescatades, i nosaltres diem no. No té sentit ampliar l’aeroport sabent que la crisi derivada de la Covid-19 tindrà uns efectes molt perjudicials a llarg termini.


I, en lloc d’encarar aquesta crisi diversificant l’economia, es planteja una fugida endavant. El projecte no té una planificació estratègica darrere, s’ha acceptat el que demanava AENA. I s’aprofundirà en un model especulatiu on poques empreses tenen molt poder i els salaris són molt baixos. Se seguirà contaminant i precaritzant. És això o aprofitar l’oportunitat per planificar i apostar per una economia sòlida basada en criteris socials.

Zeroport i Ni Un Pam de Terra no només esteu frontalment en contra de l’ampliació sinó que aposteu pel decreixement. En què s’ha de materialitzar això?
Demanem la retirada inmediata i sense condicions del pla d’ampliació de l’aeroport. Volem que la ciutat de Barcelona i Catalunya en el seu conjunt renunciï a tenir un aeroport més gran i aposti per posar un límit. És a dir, El Prat no pot créixer més. El sector turísitic i l’aviació no poden créixer més. I això ha de ser un objectiu polític i és una demanda compartida per moltíssimes persones.

I llavors, decréixer.
Efectivament. Cal una planificació del decreixement del port i els aeroports. Perquè l’única forma de complir els compromisos de reducció d’emissions és fer minvar aquestes activitats. I perquè permetrà aprofitar la crisi de la Covid per reestructurar l’economia.

Deia que ha de ser un objectiu polític. L’oposició al projecte compta amb suports parlamentaris com la CUP, que són el suport principal del govern, i els Comuns, amb l’alcaldessa Colau al capdavant. Són suficients aquests suports?
L’oposició a nivell de partits és diversa. La CUP ha estat i és el principal partit contrari a l’ampliació i a favor del decreixement. Els Comuns, en canvi, sembla que no aposten pel decreixement sinó per una aposta de creixement amb Reus i Girona i la terminal satèl·lit. Aquesta és una alternativa que suposaria un augment de nou milions de passatgers. Les últimes declaracions al Congrés, però, sí que van en la direcció del decreixement. Després, el PSC hi està totalment a favor, però els partits de govern…

No hi ha unanimitat dins d’ERC i Junts. Mireia Vehí parlava de “veus dissidents”.
No ho deuen tenir massa clar. Hem vist a la premsa que sembla que hi hagi una mena de rebel·lió interna. Pel que sabem, el govern percep els impactes negatius i té un plantejament crític respecte els riscos, però de cara enfora fa el joc al govern espanyol i AENA parlant de sostenibilitat i de l’”aeroport més verd d’Europa”.

El president Aragonès afirma que es basaran en “criteris tècnics” i de la “mà de la Unió Europea”. Us en fieu?
No entenem perquè la Generalitat es desentén d’avaluar un projecte que és il·legal perquè va en contra d’una directiva europea. Catalunya té competències en medi ambient i podria avaluar la proposta i rebutjar-la. Ens sembla que és treure’s la responsabilitat de sobre. Ara bé, la Unió Europea ja està demanant que es protegeixi més el Delta i veu que AENA ha incomplert les compensacions per l’anterior ampliació. Això, sumat a la protecció que té la Ricarda, ens fa pensar que no s’acceptarà malgrat les moltes pressions que rebrà.

Teniu suports suficients, doncs?
Nosaltres, des de Zeroport i Ni Un Pam de Terra, tenim clar que el nostre suport som la gent organitzada protestant al carrer més enllà de partits i institucions. Veiem que els últims dies hi ha hagut un canvi d’escala i ara tenim més ressò a les xarxes. Sabem que l’oposició que puguem fer serà la força que fem al carrer.

Heu convocat una manifestació el 19 de setembre… Quins objectius té?
Deixar clar que no volem més ampliacions dels aeroports per les tres raons que t’explicava: pel clima, per la biodiversitat i per un canvi en el model social i econòmic. L’objectiu és que el 19 de setembre siguem moltes persones demanant la retirada dels plans d’ampliació d’AENA per El Prat.

Entrevista de Bernat Herrandiz Serentill publicada originalment al Diari de Barcelona



Autor font: Elpratllibertari.cat