Novembre 10, 2022
Per Direta
225 vistes

Determinar quan dedica l’estat a la guerra és una tasca complicada. Mentre l’executiu intenta convèncer la població que només la partida imputable al Ministeri de Defensa és el que es destina a la indústria bèl·lica, el cert és que com demostra un estudi fet pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, titulat Anàlisi crítica del pressupost de Defensa de l’any 2021; de l’optimisme social al pessimisme en Defensa, la despesa sempre és molt major.

Sense tenir en compte el deute militar, caldria convenir que la quantitat que destina l’Estat al sector bèl·lic, se situarà el 2023 en els 27.617 milions d’euros. Segons el Centre Delàs, el 2022, la xifra va arribar als 22.796 milions d’euros, suposant un augment del voltant del 7% respecte l’any anterior. És per això que resseguint els càlculs podem afirmar que la despesa de l’any vinent s’incrementarà en un 17% en comparació a la d’enguany. Alhora, segons aquest centre d’investigació per a la pau, el Ministeri de Defensa veurà incrementat el seu pressupost en un 26%. Val a dir que el de Sanitat i el d’Educació només ho faran una mica per sota del 7%.

A més, segons un altre mètode de recompte, emprat pel Grup Antimilitarista Tortuga, la xifra real encara seria més gran. “Estem parlant de 48.833 milions d’euros, una quantitat exagerada, una quantitat que supera amb escreix el 2% del PIB i s’acosta gairebé al 4%”, afirma l’antimilitarista Juan Carlos Ríos. L’expert hi inclou les partides directament declarades per l’executiu espanyol del Ministeri de Defensa, la Casa del Rei o la Guàrdia Civil, però hi suma els interessos de deute militar contrets en anys anteriors.


La “inseguretat” de Rússia i l’OTAN

L’OTAN ubica bases militars a Polònia, Rumania i els països bàltics. Rússia viola la sobirania d’Ucraïna emparada pel dret internacional i les Nacions Unides. L’OTAN demana als seus estats membres que inverteixin en armament per a defensar-se de Rússia. La lògica de l’OTAN no deixa de ser sorprenent perquè, tal com afirmen des del Centre Delàs, sota una retòrica de l’autoprotecció i la defensa és un organisme que genera inestabilitat i, cal afegir, obliga els governs a destinar majors volums pressupostaris en armament.

“Cal admetre que la pervivència de l’OTAN només obeeix a l’objectiu dels Estats Units de mantenir, com a potència hegemònica, el control de l’economia mundial”, denuncia el Centre Delàs. “Utilitza la força per doblegar, quan sigui necessari, les resistències d’altres estats competidors”, afegeix tot referint-se a la competència que tenen els Estats Units i la Xina.

És mitjançant la guerra a Ucraïna que el govern espanyol justifica la nova inversió milionària que, segons els càlculs de Juan Carlos Ríos, representa una despesa de “1.008 euros per persona o 133,8 milions d’euros al dia, més del doble del ministeri amb un pressupost més baix, el de consum, dirigit pel líder d’Esquerra Unida Alberto Garzón, per a tot l’any”.


Un sector que contribueix a la crisi climàtica

Si l’impacte de la despesa militar en plena crisi econòmica resultat preocupant, també cal tenir en compte la problemàtica mediambiental que la indústria de la guerra genera en plena crisi climàtica.

Les investigadores Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas del Centre Delàs assenyalen que “el sector militar mundial contribueix de manera significativa a l’emergència climàtica, tant per l’enorme volum d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) com per la contaminació mediambiental”.

Cada guerra suposa una contaminació directa d’ecosistemes tant terrestres com aquàtics “amb substàncies tòxiques o materials perillosos”. A més, la indústria bèl·lica consumeix “ingents quantitats de combustibles fòssils en avions, vaixells i vehicles terrestres” i és responsable de “la desforestació i de la pèrdua de biodiversitat”. Alhora, entre l’1 i el 6% de les terres d’arreu del món, depenent del país, són finques d’ús militar.

Finalment, la indústria de la guerra és la causant d’un percentatge important de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A tall d’exemple: les forces armades dels Estats Units consumeixen més fuel i emeten més gasos d’escalfament global que la majoria de països de mida mitjana.




Autor font: Directa.cat