Novembre 18, 2021
Per Nord-Estl Libertari
190 vistes


El Glòria ensenya a Girona que convé naturalitzar els rius 

L’Ajuntament elimina espècies invasores i fins al 2026 analitzarà el curs de l’Onyar dos cops l’any si hi ha crescudes 

La natura guanya espai per combatre l’erosió i les avingudes 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 18/11/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que l’Ajuntament de Girona introduirà criteris de naturalització dels rius i les rieres de la ciutat per combatre, entre altres fenòmens, l’erosió de les lleres i els efectes dels episodis extrems d’aiguats i reduir el risc d’inundació. Aquesta és una de les lliçons extretes pels serveis tècnics municipals del temporal Glòria del gener del 2020, segons va dir ahir el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés (Junts). 

Les conclusions de l’empresa Naturalea, que ha fet l’estudi gràcies a fons europeus, marquen la gestió de les “vores de rius i rieres”. Alguns canvis ja es fan i d’altres s’introduiran de manera progressiva els pròxims cinc anys. “No és un pla d’inversions”, va insistir Terés. 

La “renaturalització” de la ciutat inclou l’eliminació d’espècies exòtiques invasores, com ara la canya o la robínia, que impedeixen que es creïn boscos de “ribera autòctons més resilients a episodis extrems“, segons es llegeix en les accions proposades per Naturalea, que ahir representava a Girona el seu director tècnic, Albert Sorolla. “Si [el riu] és més natural, no hi ha problemes d’erosió ni problemes amb les avingudes [d’aigua]”, va explicar Sorolla. 

El pla d’accions de manteniment dels rius urbans de Girona per a la millora de l’ecosistema urbà inclou “la protecció d’espècies vegetals d’interès i la creació de zones de refugi sense desbrossar“. En aquest sentit, Sorolla va parlar de la “bona feina” que fan els lliris i joncs, i Terés, de deixar créixer herbes i plantes “que ens permetin guanyar espai a favor de la natura” i que hi pugui haver “basses per a amfibis i petits insectes”. 

En la distribució de vegetació de la llera, es tendirà a eliminar variants com l’àlber o, tot i ser autòctones, el salze blanc i el pollancre, que “són arbres poc resistents en zones d’impacte de les avingudes“, però es mantindran les sarges. Hi haurà, a més, un control de la vegetació superficial consistent en segues per evitar la formació de peus arbustius o arboris i es deixarà que hi hagi espècies d’helòfits com ara la boga, el lliri groc i el canyís. 

Els sediments se’n van” 

Com a nous criteris en l’estudi de sediments dels marges dels rius, a partir d’ara es farà un seguiment dues vegades a l’any del curs de l’Onyar durant 5 anys (fins al 2026) “després d’episodis de crescuda de més de 75 m³/segon“. Segons l’anàlisi de Naturalea, “aquest és el cabal estimat que pot tenir un impacte detectable en la morfologia del fons“. Sorolla va recordar que l’any 2004 es va decidir no retirar els sediments de l’Onyar del centre de Girona. “El sistema funciona perquè els sediments no creixen quan hi ha avingudes a l’Onyar perquè se’ls emporta l’aigua.” 

En el tram de la desembocadura del riu Onyar en el riu Ter –a prop del pont de Pedret i de l’aparcament de la Copa– l’estudi aporta dades de crescudes del 2003 al 2020. Les més rellevants són els 253 m³/segon del 21 de gener del 2020 –en ple temporal Glòria– i els 256 del 18 de novembre del 2018. A principis del 2020, el Ter va desbordar a Pont Major i pobles veïns i va inundar les instal·lacions del GEiEG i el pavelló de Fontajau. 

El regidor Terés, que va destacar la feina feta per Ponç Feliu anys enrere en el Consorci del Ter, es va referir que la nova gestió té a veure amb el projecte La Vora, que vol habilitar una anella verda de 600 ha d’espais naturals a la ciutat. Recentment, l’Ajuntament ha encarregat la coordinació de treballs de La Vora per quatre anys. D’altra banda, l’Associacióde Naturalistes de Girona (ANG) recorda la necessitat de no obstruir “la plana d’inundació” dels rius, cosa que no afecta els rius més grans de la ciutat, el Ter i l’Onyar, diu el president de l’entitat, Adrià Compte. Compte, però, sí que adverteix que en el riu Galligants “no baixa aigua en moltes èpoques de l’any“, cosa que es podria deure “a l’extracció“, hi afegeix. 

El desguàs de l’Onyar en el Ter 

L’estudi de Naturalea aconsella “l’obertura de la resclosa situada al pont de Pedret” una vegada a l’any perquè “surti sediment de fons“. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, va explicar que seria una mesura que ajudaria a “evacuar millor el riu” [Onyar] en la confluència amb el Ter, sobre l’illa del Ter. Per Terés, no és qüestió que “hi hagi una excavadora” sobre l’illa sinó d’afavorir l’alliberament de sediments. Per això, responsables municipals han demanat una reunió amb responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre com donar més facilitats de sortida als sediments. 

Terés reconeix que l’illa del Ter és un espai protegit perquè forma part de la Xarxa Natura 2000, però “hi ha indicadors que diuen que evita que l’Onyar pugui desguassar“. Terés va parlar d’obrir-hi “una clenxa” per afavorir aquest desguàs, però abans caldria l’autorització de l’ACA. “Ara la situació és d’equilibri perquè les avingudes ja s’enduen els sediments de l’Onyar, però hem de saber què s’ha de fer.” 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com