Novembre 17, 2022
Per Direta
170 vistes

“No sembla realista esperar que el món es posi d’acord en transformar el model socioeconòmic. Bàsicament perquè, com a continuació es detalla, les tendències demogràfiques i econòmiques globals apunten a un creixement continuat en les pròximes dècades”. És una de les frases de l’article ‘La nova petroliera’, publicat pel professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Mariano Marzo. El punt de partida de la seva proposta acadèmica de transició energètica descarta la possibilitat d’un decreixement. Marzo és professor del departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i director de la càtedra Transició Energètica finançada per la Fundació Repsol. En paral·lel, el catedràtic és des de fa cinc anys membre del Consell d’Administració de la multinacional energètica.

La companyia el va fitxar com a conseller independent l’any 2017 i durant aquest periode ha ostentat els càrrecs de Conseller Independent Coordinador i de Vocal de la Comissió de Retribucions

El seu sou com a director de la càtedra és de 3.870 euros anuals, tal i com consta al conveni –que ens ha proporcionat la direcció de la pròpia universitat– signat entre el rectorat de la UB i la Fundació Repsol el 3 de juny de 2019. Els seus principals ingressos, però, provenen de les arques de la petroliera, amb una retribució que es va enfilar fins els 309.074 euros en l’exercici de 2021, tal i com es pot comprovar al document “Repsol SA. Informe anual sobre remuneracions dels consellers 2021”. La companyia el va fitxar com a conseller independent l’any 2017 i durant aquest periode ha ostentat els càrrecs de Conseller Independent Coordinador i de Vocal de la Comissió de Retribucions. Quan l’any 2019 el rector de la Universitat de Barcelona Joan Elías es va reunir amb els representants de la Fundació Repsol per signar el futur conveni de col·laboració van acordar que el càrrec de director hauria d’estar “consensuat” amb la Fundació Repsol i que hauria de recaure en personal acadèmic permanent de la UB amb dedicació “a temps complet”. El nom de consens fou el de Mariano Marzo, qui per aquelles dates ja era membre del Consell d’Administració de Repsol, un extrem que en cap moment es fa constar al conveni.

A més, com a professor emèrit, Mariano Marzo rep una retribució pública anual. Fonts de la Universitat de Barcelona consultades per la ‘Directa’ s’han limitat a explicar que “el sou d’un professor emèrit està regulat a l’article 12 del Reglament de personal jubilat, del professorat emèrit i honorari i de la distinció honorífica del professorat jubilat de la Universitat de Barcelona. S’estableix el sou per un import equivalent a 4 triennis. El Reglament està penjat al Portal de Transparència. Les taules retributives del professorat també estan publicades, i hi consten els imports dels triennis, que és de 47,67 euros per trienni en el cas de professorat a temps complet”.

En les clàusules del conveni es detalla que la Fundació Repsol aportarà cada any 35.000 euros a les arques de la universitat, un 10% dels quals en concepte de cànon i la resta per a sufragar totes les despeses de la càtedra. Entre les activitats que sota clàusula s’han hagut de desenvolupar durant els tres anys de vigència del conveni hi figura una jornada de “recuperació i aprofitament de CO2” amb la presència de “personalitats de Repsol i de Fundació Repsol”.


End Fossil reclama trencar els lligams

Els detalls del conveni, les seves clàusules i la remuneració del professor emèrit que dirigeix la càtedra “Transició Energètica” es coneixen pocs dies després que el moviment End Fossil Barcelona decidís finalitzar l’acampada a l’edifici històric de la UB un cop aconseguits diversos compromisos per part de l’equip rectoral. Van ocupar els jardins centrals de l’edifici el passat 2 de novembre i en poc menys d’una setmana van arrencar el compromís de la “creació progressiva de crèdits formatius de caràcter obligatori, per al conjunt de l’oferta de graus i de màster de la Universitat de Barcelona, materialitzant-se en una assignatura de formació interdisciplinària en matèria de crisi ecosocial”. Es preveu que la inclusió d’aquesta oferta sigui efectiva el curs 2024-2025.

En relació a la col·laboració público-privada amb empreses com Repsol, des de la universitat s’ha assegurat en una nota de premsa que, com en la resta de càtedres, es defineix “en exclusiva des del més escrupulós criteri científic, acadèmic i de contribució social”

En relació a la col·laboració público-privada amb empreses com Repsol, des de la universitat s’ha assegurat en una nota de premsa que, com en la resta de càtedres, es defineix “en exclusiva des del més escrupulós criteri científic, acadèmic i de contribució social”. En concret, respecte a la càtedra de Transició Energètica, un cop finalitzat el termini de tres anys del conveni amb Repsol, la UB “segueix oberta a trobar altres vies de finançament que garanteixin la continuïtat d’aquesta línia d’investigació” i ha avançat que “abans de procedir amb l’aprovació de la nova càtedra, es demanarà un informe d’avaluació a la Comissió de Sostenibilitat que es presentarà com a documentació adjunta per poder prendre una decisió”. Des del moviment End Fossil reclamen que es trenqui qualsevol vincle amb empreses de la indústria dels combustibles fòssils i de bancs com el Santander que hi tenen un fort vincle financer.

Es dona la circumstància que l’any 2021 l’empresa Repsol va pujar un lloc en el rànquing de les empreses més contaminants de l’Estat espanyol, passant per davant d’Endesa i ocupant la primera posició en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, segons consta a l’informe Big Polluters 2020 sobre la descarbonització a l’Estat espanyol i Europa elaborat per l’Observatori de la Sostenibilitat.




Autor font: Directa.cat