Juny 29, 2021
Per Direta
359 vistes


L’objectiu d’aquest tipus de catalogacions és incrementar els recursos humans i econòmics específicament per aquells centres que presenten més dificultat a l’hora de dur a terme la tasca educativa a conseqüència de la complexitat social, cultural i econòmica de l’alumnat i les seves famílies. Segons les dades oficials del Departament d’Educació, seixanta-nou centres que fins aquest curs havien estat considerats de màxima complexitat, començaran el curs vinent amb una categoria de menor complexitat o de complexitat estàndard i, conseqüentment, sense les assignacions de recursos addicionals que els suposava la categoria.

Aquest fet pot suposar que aquests centres perdin entre el 10% i el 20% de docents dels seus claustres de cara al curs 2021-22. També suposarà l’eliminació de la tècnica d’integració social (TIS) del centre i la reducció de recursos pedagògics i econòmics addicionals a què tenien dret aquests centres. El nombre d’escoles que baixaran de categoria d’alta complexitat, a mitjana-alta, i de mitjana-alta a estàndard no és públic per tractar-se d’informació sensible, però els principals sindicats de professorat, d’estudiants i d’associacions de famílies d’alumnat  que conformen el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) calculen que en total rondarà els 250 o 300 centres.

La mesura pot suposar que aquests centres perdin entre el 10% i el 20% de docents dels seus claustres de cara al curs vinent, que s’elimini la tècnica d’integració social (TIS) i que es redueixin recursos pedagògics i econòmics addicionals

La revisió de les catalogacions es realitza cada any, però enguany es denuncia que s’hagi canviat la metodologia del sistema de comptabilització en un moment on “és possible que molts centres visquin una situació igual o pitjor que el curs passat […] a causa de l’impacte que la COVID-19 ha tingut en el funcionament dels centres i en la situació de les famílies de l’alumnat, especialment d’aquell alumnat d’entorns més vulnerables”. Així ho han expressat en un comunicat les Associacions Federades de Famílies de Catalunya (AFFAC). “I més quan la majoria d’indicadors per treure la qualificació de màxima complexitat són del curs 2018-19 o inclús n’hi ha un del 2011”, ha declarat Lidón Gasull, directora de l’AFFAC, després que haguessin analitzat les dades de l’Informe del Sistema d’Avaluacions del Departament d’Educació.

Tant l’AFFAC com el recentment constituït Grup d’AMPA/AFA en Lluita, format per les associacions de famílies d’algunes de les escoles afectades, demanen que no es redueixin els ajuts als centres amb dificultats fins que es determini quin impacte ha tingut la COVID-19 en el seu funcionament. Per aquest motiu exigeixen “una moratòria de dos anys per posposar la decisió de baixada” i “revisar els criteris d’assignació de recursos tenint en compte la població vulnerable i no la mitjana dels centres“.

Així és com les entitats del MUCE i el Grup d’AMPA/AFA en Lluita es van reunir el dilluns 21 de juny davant del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per exigir l’aturada d’aquest procés. El Grup d’AMPA/AFA en Lluita també ha presentat més de 2.500 firmes contra la reforma davant el Consorci d’Educació de Barcelona. Reclamen al Departament més transparència i temps per a la planificació i la reflexió conjunta, ja que aquest va notificar els canvis a les direccions dels centres afectats el passat 20 de maig, a poques setmanes abans d’acabar el curs i a través d’una resolució provisional de les plantilles pel nou curs 2021-2022, deixant cap mena de marge a les escoles. Finalment, també demanen que s’obri la participació de la comunitat educativa en aquest tipus de procés. Sabrina Werner, portaveu del Grup d’AMPA/AFA en Lluita, diu que “si no ens podem reunir amb el conseller, al setembre planejarem noves mobilitzacions fins que ens facin cas”.


Escoles que baixen tres categories

L’Escola Pere Vila, situada prop d’Arc de Triomf, a Barcelona, és un dels centres que fins ara havia estat catalogat com de màxima complexitat i que el següent curs tindrà una categoria estàndard. Sabrina Werner, portaveu del Grup d’AMPA/AFA en Lluita i membre de l’associació de famílies d’alumnes d’aquesta escola, explica que l’any vinent perdran sis docents i “això representa perdre el suport en llegües pels infants nouvinguts”, així com les ajudes econòmiques per material i per excursions. “Per no parlar de colònies, que al nostre centre només es fan una vegada quan arriben a sisè, i les famílies donem molt per poder arribar-hi,” explica Werner. “Estem parlant de molts infants que les famílies estan passant per tants problemes econòmics que no els podran dur mai a visitar museus o parcs, i ara no sé si l’escola podrà fer-se’n càrrec”, es lamenta.

departament educació
Protesta sindical a la plaça de Sant Jaume de Barcelona |Arxiu

La pèrdua de la categoria també afectarà activitats extraescolars o extracurriculars –una part dels projectes pedagògics dels centres–, ja que “hi ha fundacions privades que ofereixen aquestes activitats a cost zero perquè justifiquen a l’hora de demanar subvencions que estan treballant amb escoles de màxima complexitat,” explica Milena Aguiló, membre de l’AFA de l’Escola Cavall Bernat de Sants. Part del projecte educatiu d’aquesta escola es basa en els tallers de teatre que organitza l’entitat Plàudite Teatre, aprofitant el teatre històric amb el qual compta l’edifici on s’ubica el centre, que previsiblement perdrà una categoria i deixarà de ser de màxima complexitat.


Barcelona, Baix Llobregat i Girona, els territoris més afectats

La modificació del sistema de catalogació dels centres en funció de la seva complexitat ha afectat de manera desigual al territori, obtenint-se la major part de pèrdues d’aquesta categoria a les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès. A la ciutat de Barcelona, per exemple, seran quinze les escoles que perdran aquesta categoria mentre que dues l’assoliran, fent una diferència negativa de tretze centres. “Des del Consorci d’Educació de Barcelona han anunciat que durant el pròxim curs es faran càrrec de la rebaixada de nivell i de les pèrdues que tindrien les escoles amb els recursos addicionals”, ha explicat Milena Aguiló, del Grup d’AMPA/AFA en Lluita.

El Gironès és una altra comarca on es poden experimentar canvis forts. Seran onze els centres que perdin aquesta categoria mentre que només set la guanyaran. D’altra banda, a la comarca del Vallès Occidental, la diferència serà positiva per vuit centres, ja que cinc perdran la categoria mentre que tretze la guanyaran. L’AFFAC posa l’èmfasi en el fet que “tot i que es podria considerar que el nombre de centres de màxima complexitat (CMC) és molt similar al del curs passat, la realitat és que hi ha 69 centres educatius que aquest any deixaran de rebre ajuts addicionals per fer front a la complexitat social, cultural i econòmica amb la qual conviuen”.


Alumnat amb NESE més repartit, però menys recursos totals

El nou mètode que ha utilitzat el Departament d’Educació per revisar les categoritzacions enguany s’anomena mètode de Keener. En l’informe del sistema d’avaluació el Departament anunciava que 67 nous centres obtindrien la categoria de CMC, però paral·lelament serien 69 els centres que la perdrien. Segons l’informe, amb el mètode que s’havia aplicat des del curs 2017-18 fins al curs passat, els centres catalogats com a mitjana alta, alta i molt alta complexitat representaven, respectivament, un 29,84 %, un 16,28 % i un 8,14 %. El mateix informe mostra com, amb el mètode nou, les tres categories més altes es redueixen significativament, fins a arribar al 25,83 % de centres catalogats com a complexitat mitjana alta, el 14,01 % catalogades com a alta i només un 6,42 % considerades de complexitat molt alta. És a dir, es redueix quatre punts percentuals el nombre de centres de complexitat mitjana alta i més de dos punts percentuals les categories d’alta i molt alta complexitat.

El canvi de categorització respon a l’aplicació d’un tipus diferent de metodologia d’anàlisis dels indicadors percentuals de necessitats específiques de suport educatiu

El canvi de categorització respon a l’aplicació d’un tipus diferent de metodologia d’anàlisis dels indicadors percentuals de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) en l’alumnat, per tal de decretar si un centre té una complexitat més o menys alta. “Ens crida l’atenció que tot i introduir la variable NESE acabin sortint menys centres”, explica Lidon Gasull, de l’AFFAC. Dedueix que aquest fet es podria explicar per què “pot ser que estiguin més repartits entre els centres”, com és el cas del Consorci d’Educació de Barcelona, després de començar-se a aplicar el Pla de Xoc a la Ciutat de Barcelona (també criticat per col·lectius del sector com l’AFFAC). “Però després introdueixen la variable i acaben sent menys recursos els destinats, és una variable tramposa”, diu la directora de l’AFFAC.

A més, des de la federació d’associacions de famílies lamenten que el nou conseller d’Educació, Josep González i Cambray (ERC), “mentís” en la primera reunió oficial que van mantenir després d’haver pres possessió del seu carrer el 26 de maig de 2021. “El primer tema que ens va treure va ser el dels centres de màxima complexitat”, explica Gasull, “on ens van assegurar que s’havien incorporat 25 centres més de màxima complexitat i després vam veure que en el còmput en realitat se n’havien reduït dos”. Josep González i Cambray, actual conseller d’Educació, va ser el director general de Centres Públics –sota les ordres de Josep Bargalló– durant la pandèmia de la COVID-19 i va ser el responsable del dispositiu pel retorn a les classes presencials a l’educació infantil, primària i secundària. També ostenta el càrrec de president del Consorci d’Educació de Barcelona.




Autor font: Directa.cat