Agost 6, 2022
Per Nord-Estl Libertari
143 vistes

El d猫ficit de socorristes de platja al Principat de Catalunya supera els 300 

El sector demana una normativa que reguli la vigil脿ncia, que dep猫n dels municipis 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Tossa de Mar/Lloret de Mar/Blanes (la Selva mar铆tima/la Selva, vescomtat de Cabrera/comtat de Girona) 06/08/2022.- Llegim al diari La Vanguardia que de cada quatre platges catalanes no tenen servei de socorrisme. La llei que regula el sector, que data del 1972, no obliga els Ajuntaments a disposar d’aquesta figura de vigil脿ncia al litoral, que s铆 que s’exigeix a les piscines d’煤s p煤blic. Municipis costaners com Cadaqu茅s, Colera o Portbou, a la Costa Brava; Sant Pere de Ribes, a la costa del Garraf, o Sant Jaume d’Enveja, a les Terres de l’Ebre, no disposen de vigil脿ncia en cap de les seves platges, ja sigui per falta de recursos econ貌mics, per l’escassa massificaci贸, per la llarg脿ria o pel dif铆cil acc茅s, entre altres raons. La llei els empara. 

Queda a criteri del consumidor, dep猫n de la bona voluntat de cada Ajuntament i de la seva experi猫ncia pr猫via amb la xifra d’ofegats que hagi tingut en anys anteriors, alguns ho fan m茅s o menys b茅 i d’altres tenen un servei que estressa el treballador, amb un sol lloc de vigil脿ncia per quil貌metre de platja“, expliquen des de la plataforma SOS Socorristes, impulsada per la UGT amb l’objectiu de defensar els drets i reivindicacions del sector. Aquest estiu, uns 1.200 professionals controlen el litoral catal脿, una xifra “insuficient” segons el sector, que creu que en farien falta un m铆nim de 300 m茅s

La meitat d’aquests professionals procedeixen d’altres punts del Regne d’Espanya o d’altres Estats, la majoria de Sud-am猫rica, que venen a fer temporada. “脡s un sector low cost , la gent d’aqu铆 no vol treballar en aquest camp“, explica Bartomeu Casellas, formador de salvament aqu脿tic. Els baixos sous, jornades de vegades maratonianes i un esfor莽 m茅s gran per treure el t铆tol explicarien la caiguda d’alumnes interessats a cursar els estudis. Una dada: a la prova de selecci贸 per cursar el cicle de grau mitj脿 de salvament aqu脿tic de quatre instituts nom茅s es van presentar 30 candidats en total. Un 80% de places van quedar vacants. “Des que el 2015 va canviar el sistema de formaci贸 a Catalunya, el descens ha estat notable; abans feien un curs r脿pid i senzill que podien compaginar amb els estudis, ara n’han de fer un de 700 hores. Qui estudia set mesos per despr茅s nom茅s poder treballar dos mesos i mig?”, reflexiona Johnny Acevedo, president de l’Associaci贸 d’ Empreses Catalanes de Salvament (Aecsa). 

A la falta de persones professionals, se li afegeix tamb茅 la falta de regulaci贸. Fa anys que el col路lectiu reclama una normativa auton貌mica de m铆nims, d’obligat compliment, que estipuli, per exemple, els punts de vigil脿ncia que ha de tenir cada platja en funci贸 de la perillositat i densitat, la xifra d’efectius id貌nia, la durada del servei, l’horari o els mitjans t猫cnics que ha de precisar cada professional. El 2020, la Generalitat, juntament amb sindicats, entitats municipals, empresarials i del tercer sector van crear un document de bones pr脿ctiques en la contractaci贸 del servei de socorrisme a les platges dirigit a ajuntaments. Per posar nom茅s un exemple, a les platges m茅s sovintejades, el text estipulava un punt de vigil脿ncia com a m脿xim cada 400 metres, un lloc de primers auxilis que garanteixi un temps de resposta per sota dels quatre minuts, una embarcaci贸 d’auxili… A les platges de risc mitj脿, aquelles on una persona pot disposar d’una superf铆cie entre 10 m2i 60 m2, s’insta a tenir un punt de vigil脿ncia com a m铆nim cada 800 metres. 

Per貌 aquest codi no 茅s obligatori complir-lo, la regulaci贸 milloraria la qualitat del servei“, afirma Jos茅 Pasadas, membre de la plataforma. “La majoria d’Ajuntaments no es doten de recursos per oferir un servei de qualitat“, explica. Un servei que consideren que els Consistoris haurien d’oferir molt abans del que 茅s habitual. “El canvi clim脿tic ens est脿 portant m茅s onades de calor i cada vegada m茅s aviat, com la del juny: el resultat 茅s que ten铆em platges plenes i sense socorristes, ja que la majoria no comencen fins al pont de Sant Joan“, afirma Pasadas. El professional Nicol谩s Migueiz refor莽a aquesta afirmaci贸. “Si els xiringuitos estan oberts abans de la temporada de bany, tamb茅 cal donar cobertura en mat猫ria de socorrisme“, afirma. 

Alguns Ajuntaments com el de Tossa de Mar, Lloret de Mar o Sitges, per citar-ne nom茅s alguns, han allargat la temporada fins al 15 d’octubre en algunes de les seves platges. En el municipi de la costa del Garraf, la vigil脿ncia va comen莽ar per Setmana Santa. Aquest any, abans del 15 de juny, havien mort cinc persones a les platges , i des que va comen莽ar l’estiu, tretze han perdut la vida en aquest medi. Deu van morir en platges vigilades i, d’aquests, set quan onejava la bandera verda. 

Caldr脿 estudiar-ho i veure qu猫 ha passat, ja que en alguns casos les v铆ctimes pot ser que tinguessin patologies pr猫vies“, explica Imma Sol茅, subdirectora general de Protecci贸 Civil. S’estima que un 15% de les morts al medi aqu脿tic s贸n inevitables, o sigui haurien passat a casa o al carrer. El socorrista Nico Migueiz reconeix que en alguns casos s铆 que hi pot haver patologies pr猫vies que hagin condicionat aquestes morts, per貌 est脿 conven莽ut que “amb un nombre m茅s alt de socorristes, m茅s prevenci贸 i m茅s treball preventiu es podrien evitar moltes d’aquestes morts“. Tamb茅 ho veu aix铆 Casellas, que fa la reflexi贸 seg眉ent: “Les platges de Los Angeles reben 300 milions de visitants i tenen la mateixa xifra de morts que aqu铆, que tenim trenta vegades menys banyistes. Si multipliqu茅ssim o tripliqu茅ssim la xifra de professionals, la xifra es reduiria de manera dr脿stica“. 

Els 煤ltims set anys, entre el 2015 i el 2021, s’han ofegat, de mitjana, al litoral catal脿 un total de 22 persones. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com