Novembre 22, 2020
Per Direta
389 vistes


鈥淓ls policies corrien darrere meu i em van tombar. Jo estava molt nervi贸s鈥, recorda Ibrahima Tine, jove migrant que resideix a la ciutat de Val猫ncia. Fa unes setmanes, va ser detingut per la Policia Local prop de l鈥檈staci贸 del Nord, al centre de la capital del T煤ria, despr茅s que el perseguiren, el tombaren en terra i el redu茂ren fins al punt de tenir dificultats per a respirar. Aquell dia, el jove no estava venent, nom茅s recollia els productes que uns companys seus havien abandonat enmig d鈥檜na persecuci贸 policial. 鈥淰aig dormir al calab贸s una nit i ara estic a l鈥檈spera del judici鈥, conta. Tine, qui va quedar en llibertat provisional sense fian莽a, est脿 acusat d鈥檜n delicte d鈥檃temptat contra l鈥檃utoritat i t茅 l鈥檕bligaci贸 de personar-se una vegada al mes en comissaria. Ara per ara, no pot treballar legalment, perqu猫 un jutge ha requisat tota la seua documentaci贸. Per貌 ell ha de continuar pagant les factures i per aix貌 es veu obligat a vendre al carrer.

Ibrahima Tine, com molts altres manters, intenta sobreviure a trav茅s de la venda ambulant. La seua situaci贸 administrativa irregular, i la criminalitzaci贸 existent envers les persones migrades, li dificulta aconseguir un contracte que li permeta accedir al mercat laboral de manera legal. Aix铆 ho explica Falu, exmanter a la ciutat de Val猫ncia: 鈥淟a totalitat dels manters no t茅 papers i no hi ha una altra opci贸 diferent de vendre al carrer鈥.

Ibrahima Tine va ser detingut per la Policia Local prop de l鈥檈staci贸 del Nord despr茅s que el perseguiren, el tombaren en terra i el redu茂ren fins al punt de tenir dificultats per a respirar. Ara, est脿 acusat d鈥檃temptat contra l鈥檃utoritat |Math铆as Rodr铆guez

El col路lectiu manter, format majorit脿riament per homes, est脿 sotm茅s a la llei d鈥檈strangeria. Aquesta estableix que, per a poder aconseguir un perm铆s de resid猫ncia per circumst脿ncies excepcionals, has d鈥檋aver passat tres anys continuats a l鈥橢stat espanyol i comptar amb un contracte de treball d鈥檜n any a jornada completa. Per貌, 鈥渄鈥檈ntrada, la llei est脿 fent que aquestes persones hagen de passar tres anys de manera irregular fins que puguen regularitzar la seua situaci贸鈥, explica Adri脿 Vives, t猫cnic del programa 鈥淎l莽a la Veu Contra el Racisme i la Xenof貌bia鈥 de la Comissi贸 Espanyola d鈥橝juda al Refugiat (CEAR). Aix铆 doncs, la venda al carrer o treballar sense contracte 茅s l鈥櫭簄ica eixida. En aquesta l铆nia, Noelia Montagud, membre de la CEAR, opina que la llei d鈥檈strangeria 茅s 鈥渢otalment racista, i el que fa 茅s abocar les persones a situacions d鈥檌rregularitat, pobresa i exclusi贸鈥. Aquesta opini贸 tamb茅 茅s compartida per Mor Diagne, exmanter i ara collidor de taronja. 鈥淪i no puc treballar, per qu猫 em demanes un contracte de treball? No t茅 sentit鈥, expressa amb enuig.

Durant els anys que passen fins que poden regularitzar la situaci贸 administrativa, 鈥渉em de pagar un lloguer i mantenir la nostra fam铆lia鈥, relata F脿tima, tamb茅 exmantera i ara volunt脿ria en Val猫ncia Acull. Ella tamb茅 ha patit la persecuci贸 policial i les den煤ncies per vendre al carrer, aix铆 com la manca d鈥檌ngressos. Amb la venda ambulant, explica, la capacitat de guanyar i estalviar diners 茅s molt menuda. Falu, en aquest sentit, remarca que no 茅s f脿cil treballar aix铆: 鈥淪empre dic que no tots els senegalesos tenim la mateixa sort de poder tindre una manta i buscar-nos la vida鈥.

Fins i tot es creen unitats especials per a controlar la venda il路legal al carrer. 鈥淗i havia un grup d鈥檃gents a Val猫ncia nom茅s per als manters鈥, assegura Falu

Aquest col路lectiu sofreix un assetjament policial continu que li impedeix desenvolupar el seu treball. A les grans ciutats, 茅s molt com煤 trobar-se amb persecucions policials violentes, fins i tot es creen unitats especials per a controlar la venda il路legal al carrer. 鈥淗i havia un grup d鈥檃gents a Val猫ncia nom茅s per als manters鈥, assegura Falu. I afegeix: 鈥淓m pareix desorbitat i vergony贸s, perqu猫 formar un grup de policia sols per a manters implica una estigmatitzaci贸 i una repressi贸鈥. D鈥檃ltres, com Mor Diagne, denuncien batudes, amenaces i insults: 鈥淐ada dia et trobes amb policies que busquen espec铆ficament gent de color鈥. Per la seua part, Akon, que actualment ven al carrer, rebla: 鈥淓l treball dels policies t茅 un l铆mit. Em poden llevar les coses, per貌 no poden insultar-me ni pegar-me鈥.

El venedor ambulant Akon al carrer Colon de Val猫ncia |Math铆as Rodr铆guez

Vives recalca que s贸n diferents administracions les que estan darrere d鈥檃quest problema, que el cataloga com a 鈥渞acisme institucional鈥. 鈥淪abem que l鈥橝juntament de Val猫ncia no t茅 compet猫ncies en la llei d鈥檈strangeria, per貌 s铆 que les t茅 en la Policia Local, i d鈥檃ix貌 tracta el racisme institucional, 茅s a dir, tots, dins de les seues compet猫ncies, actuen鈥, explica. 鈥淪i cadasc煤 no talla la maquin脿ria en qu猫 t茅 compet猫ncies, no anem enlloc鈥, conclou.


L鈥橝juntament de Val猫ncia justifica l鈥檃ctuaci贸 policial

Des de l鈥橝juntament de Val猫ncia, la regidora de Cooperaci贸 al Desenvolupament i Migraci贸, Maite Ib谩帽ez (PSPV), afirma que la seua posici贸 茅s 鈥渓a no-viol猫ncia鈥, per貌 que 鈥渆ls policies han de treballar dins d鈥檜n marc legal i s鈥檋a de combatre tant la venda de productes falsos d鈥檌nternet com la venda il路legal al carrer鈥. Una de les mesures impulsades per la regidoria 茅s la creaci贸 d鈥檜na 鈥渃omissi贸 t猫cnica鈥 de venda no autoritzada en l鈥櫭爉bit p煤blic, la qual va ser rebutjada el 29 d鈥檕ctubre en el Ple de l鈥橝juntament. La comissi贸 tenia l鈥檕bjectiu de 鈥渄onar una soluci贸 alternativa a aquesta venda dins dels l铆mits legals鈥, explica Ib谩帽ez. I matisa: 鈥淓s volia avaluar que 茅s una pr脿ctica que pot ser una compet猫ncia deslleial per al xicotet comer莽 i que comporta riscs des del punt de vista sanitari鈥.

El col路lectiu manter, format majorit脿riament per homes, est脿 sotm茅s a la llei d鈥檈strangeria |Math铆as Rodr铆guez

Ib谩帽ez recorda que es va decidir contactar amb un portaveu del col路lectiu manter i amb les autoritats locals d鈥檃ltres ciutats per tal de veure com s鈥檈stava gestionant en altres municipis. 鈥淰a ser un comen莽ament important, per貌 al mar莽 es va haver d鈥檃turar per la pand猫mia鈥, explica la regidora, qui recorda que en febrer es va celebrar una reuni贸 amb el col路lectiu de manters, el personal t猫cnic d鈥檌mmigraci贸 i un representant de la Policia Local.

Aquesta iniciativa, que no posava el focus en la situaci贸 de vulnerabilitat del col路lectiu de manters, trencava amb la l铆nia de treball que estava realitzant l鈥檃nterior regidora, Neus F脿bregas (Val猫ncia en Com煤), qui va impulsar el Pla d鈥檌mmigraci贸 i interculturalitat amb la premissa de garantir els drets dels manters i trobar sinergies entre els sectors afectats sense criminalitzar les persones migrades.

En la mateixa l铆nia, Ibrahima critica: 鈥淟鈥橝juntament no vol saber res de nosaltres. No ens deixa viure ac铆 perqu猫 no ens deixa vendre鈥

Per al col路lectiu top manta i les entitats que treballen amb les persones migrades, totes aquestes mesures no s贸n suficients. Per exemple, Montagud assenyala que l鈥橝juntament 鈥減odria fer m茅s鈥, com ara 鈥渆xecutar les propostes que es van fer respecte als manters dins del pla municipal鈥. 鈥淪鈥檋auria de fer un treball conjunt amb la policia per veure com es resol i no condemnar les persones鈥, afegeix. En la mateixa l铆nia, Ibrahima critica que 鈥渓鈥橝juntament no vol saber res de nosaltres. No ens deixa viure ac铆 perqu猫 no ens deixa vendre鈥. Per la seua part, Diagne manifesta que la mateixa administraci贸 鈥減ermet les actuacions de la policia鈥. Des de la regidoria, en canvi, afirmen que el pla municipal segueix 鈥渆n peu鈥 i que 鈥渁 principis d鈥檃ny vam intentar realitzar una altra jornada, per貌 la pand猫mia ens ho va impedir鈥.

Existeix un estigma social i un perjudici molt elevat respecte als manters i les persones migrades. Veure鈥檒s al carrer suposa un problema per a molta gent, que pensa que venen ac铆 per a furtar el treball. 鈥淓l que volem 茅s que se鈥檔s escolte i que hi haja una pol铆tica real que ens forme i que ens considere humans鈥, conclou Falu. 鈥淓ls immigrants som persones com tots. Tenim fam铆lia, sofrim i tenim sentiments. Tots tenim dret a buscar treball鈥, postil路la F脿tima. Ara, el col路lectiu es troba en proc茅s de crear un sindicat que els permeta enfortir la lluita en defensa dels seus drets i ser reconeguts pol铆ticament.




Autor font: Directa.cat