Octubre 21, 2021
Per Direta
224 vistes


El passat 29 de gener es complien 154 anys del naixement del novel路lista universal, pol铆tic republic脿 i valenci脿 d鈥檕rigen, Vicent Blasco Ib谩帽ez. Personatge complex i amb posicions molt ambivalents, que alhora que bastia un moviment republic脿-plebeu de m脿xima import脿ncia als anys de la Restauraci贸, s鈥檈nfrontava de forma molt agressiva a les primeres expressions del valencianisme que comen莽aven a caminar. El moviment que va fundar, el blasquisme, va tenir una gran import脿ncia com a fenomen sociopol铆tic. Es tracta d鈥檜n moviment de masses espec铆ficament valenci脿, un republicanisme d鈥檃mpli suport popular, que definia la seua frontera per oposici贸 a les oligarquies i que va determinar, per a b茅 o per a mal, els posteriors moviments pol铆tics de tall progressista.

Retornar sobre un personatge com Blasco i un moviment pol铆tic com el seu, encap莽alat pel Partit de la Uni贸 Republicana Autonomista (PURA), que va ser la for莽a republicana hegem貌nica 鈥攅nmig del desert espanyol restauracionista鈥 de la ciutat de Val猫ncia de 1898 fins a 1934, pot servir per a hibridar-lo amb l鈥檃ctualitat, per retornar cap a eixa vena popular de la societat valenciana que el blasquisme va saber tocar tan b茅. O per dir-ho amb un gran estudi贸s de la tem脿tica, com fou Ramir Reig, s鈥檋aurien de rebutjar algunes postures que entre l鈥檈squerra nacionalista es varen pensar, consistents en el fet que: 鈥淧er a lluitar contra la subordinaci贸 a all貌 espanyol, calia destruir el valencianisme popular 鈥攄enigrar l鈥檋imne de Serrano que fa plorar les falleres鈥 i inventar-se鈥檔 un altre, per貌 l鈥檕peraci贸 ha sigut un frac脿s. Jo no entenc molt d鈥檃questes coses, per貌 crec que una recuperaci贸 de Blasco, que fora 煤til per a tots, hauria de servir per a legitimar el valencianisme popular que ell sentia i defensava, que la gent sent i defensa, com a punt de partida del projecte cultural i pol铆tic que l鈥檈squerra sempre ha propugnat鈥.


Els or铆gens del blasquisme

Certament, per comen莽ar la tasca que ens proposem haurem d鈥檃ssenyalar encara que siga a tall d鈥檜ns quants apunts incomplets, d鈥檕n provenia el primer blasquisme que va encap莽alar el mateix Blasco Ib谩帽ez. El republicanisme blasquista va ser una escissi贸 localista de les velles estructures del republicanisme federal, on encara es trobaven els republicans hist貌rics 鈥攊ncl貌s el propi Pi i Margall鈥 despr茅s del desenc铆s de la I Rep煤blica. 脡s a dir, el primer blasquisme provenia del fruct铆fer tronc del republicanisme federal pimargalli脿, del mateix 鈥渁rbre de les llibertats鈥 del qual, en dir de Pere Gabriel, provenien l鈥檃narcosindicalisme, alguns vessants del socialisme o els diferents regionalismes posteriors. El mateix Blasco, en 1892, encara podia afirmar que 鈥淸鈥 com a republic脿 federal, defense l鈥橝utonomia, el Pacte i la Federaci贸鈥.

el blasquisme es va constituir des del primer moment com el promotor i defensor del naixent moviment obrer de la ciutat, que s鈥檈structurava entorn de les conegudes com a 鈥淪ocietats Obreres鈥, que eren els primers sindicats que havien abandonat l鈥檈structura gremial i plantejaven obertament el conflicte de classes

Aquest vessant federal li provenia de les lli莽ons que havia rebut del seu amic i mestre Constant铆 Llombart, qui va introduir Vicent Blasco Ib谩帽ez als cercles federals de l鈥櫭╬oca i tamb茅 a Lo Rat Penat. Blasco Ib谩帽ez 茅s escollit president del comit猫 valenci脿 del Partit Republic脿 Federal. Posteriorment, el grup valenci脿 organitzat entorn de l鈥檃scendent figura de Blasco Ib谩帽ez passar脿 per tota una s猫rie de fases. Seguint el breu text que va publicar Alfons Cuc贸 鈥攊 per abreviar l鈥檈xplicaci贸鈥 es poden resumir les diferents escissions i coalicions com segueix: 鈥淩epublicanisme federal fins a 1896, primera Uni贸 Republicana aquest mateix any, segona Uni贸 Republicana a partir de 1903, connexi贸 amb el radicalisme lerrouxista des de 1908, republicanisme 鈥榓utonomista鈥 posterior [ja adoptant les sigles de PURA]鈥.

En qualsevol cas, dues coses es van mantenir sempre intactes. Per una banda, el paper quasi messi脿nic de Blasco Ib谩帽ez i, per l鈥檃ltra, l鈥檃utosufici猫ncia valenciana. El mateix Azzati, el successor immediat despr茅s que Blasco abandon茅s la pol铆tica activa, afirmava que 鈥渓a Uni贸 Republicana de Val猫ncia no se suma a cap organitzaci贸, perqu猫 en les condicions de vida actual del nostre partit, ell nom茅s representa una for莽a positiva i ell nom茅s pot v茅ncer les dretes aliades鈥.

S鈥檋a de tenir en compte l鈥檃proximament de sectors anarquistes que sovint escrivien al diari blasquista, com per exemple el mateix anarquista Anselmo Lorenzo o l鈥檃lcalde de Cadis durant la primera rep煤blica, Ferm铆n Salvochea

A莽貌 era aix铆, entre altres motius, perqu猫 el blasquisme es va constituir des del primer moment com el promotor i defensor del naixent moviment obrer de la ciutat, que s鈥檈structurava entorn de les conegudes com a 鈥淪ocietats Obreres鈥, que eren els primers sindicats que havien abandonat l鈥檈structura gremial i plantejaven obertament el conflicte de classes, encara que no tenien un marc ideol貌gic definit. El blasquisme solia actuar en conson脿ncia amb els reclams d鈥檃questes societats, promocionant les seues vagues i actuant com a recaptador per les caixes de resist猫ncia, utilitzant els altaveus del seu diari El Pueblo. El blasquisme va arreplegar aix铆 una ferma base social obrera, fruit de les campanyes a El Pueblo i una pol铆tica vers les societats obreres basada en el respecte a la seua autonomia i la protecci贸 mitjan莽ant el pressupost de l鈥橝juntament de Val猫ncia.

A m茅s s鈥檋a de tenir en compte l鈥檃proximament de sectors anarquistes que sovint escrivien al diari blasquista, com per exemple el mateix anarquista Anselmo Lorenzo o l鈥檃lcalde de Cadis durant la primera rep煤blica, Ferm铆n Salvochea, donada la com煤 enemistat entorn dels minoritaris grups valencians del PSOE de Pablo Iglesias que pretenien monopolitzar aquestes societats obreres.


La ideologia blasquista, entre dues aig眉es

Alguns estudis han volgut interpretar, a la llum de preocupacions posteriors, el blasquisme, de nou. Com a t铆pics qualificatius que es fan de qualsevol moviment republic脿, es poden veure acusacions de petit-burg茅s, d鈥檌nstrumentalitzar als treballadors, de fer-los confiar abstractament en un ideal republic脿 ut貌pic, etc. Alfons Cuc贸 comentava que alg煤 havia dit que el blasquisme fou un caciquisme roig. El senador socialista, si b茅 negava rotundament que el blasquisme fora una mena de caciquisme, afegia que: 鈥淣o fou precisament el blasquisme ni tan sols als seus comen莽aments, un partit que pogu茅s ser qualificat, amb un cert rigor de roig. El seu objectiu fou, com 茅s sabut, l鈥檃bolici贸 del r猫gim mon脿rquic per貌, de cap manera la mutaci贸 del sistema capitalista鈥.

Joan Fuster, en una direcci贸 pareguda 鈥攓ue explorarem m茅s detingudament al seg眉ent punt鈥, va afirmar a Nosaltres els valencians que el dia que fora 鈥渆xaminada desapassionadament la conducta pol铆tica de Blasco, veurem que ha estat clarament funesta per al Pa铆s Valenci脿 i per a totes les seues classes鈥. El suec脿 tamb茅 es lamentava que el blasquisme haguera conquerit els cors de les classes populars valencianes: 鈥淰a posar en pr脿ctica totes les seues manyes de demagog per a arrabassar els obrers valencians la suggesti贸 llibert脿ria i unir-los al moviment republic脿鈥.

L鈥檕ntologia social que desplegaren aquests moviments tenia un punt clau: un no pot ser lliure si dep猫n d鈥檜n tercer per a viure. Aix铆 doncs, el blasquisme no deixava de ser un tipus de republicanisme plebeu ben roig

Per entendre la ideologia del blasquisme, cal entendre qu猫 eren els moviments republicans noucentistes, hereus de la vella tradici贸 republicana-plebea inaugurada al m贸n modern pels jacobins francesos, els levellers anglesos o els founders nord-americans. Amb diferents intensitats, l鈥檕ntologia social que desplegaren aquests moviments tenia un punt clau: un no pot ser lliure si dep猫n d鈥檜n tercer per a viure. Aix铆 doncs, el blasquisme no deixava de ser un tipus de republicanisme plebeu ben roig. El mateix Blasco Ib谩帽ez mostra una clara consci猫ncia hist貌rica d鈥檈ntendre en quin moment es trobava, la seua enemistat amb els socialistes espanyols no li impedia aprendre de la insurrecci贸 parisenca que va donar lloc a la Comuna de Par铆s, durant el seu exili a Par铆s.

Al mateix temps, Blasco era conscient 鈥攃om ho va ser el seu mestre, Pi i Margall鈥 que la q眉esti贸 social obrera seria la q眉esti贸 que marcaria el segle XX. Per aix貌 el blasquisme es va posicionar al costat de Jean Jaur猫s, que promulgava la necessitat d鈥檜na coalici贸 republicano-socalista. El Pueblo va seguir de prop el Congr茅s Internacional socialista celebrat a Amsterdam en 1904, on, segons els blasquistes, s鈥檈nfrontaven la tend猫ncia alemanya de Bebel enfront de la francesa de Jaur猫s. Els blasquistes esperaven que un triomf del corrent jauresi脿 provocara un canvi dins del PSOE, i miraven amb preocupaci贸 que s鈥檌mposara la l铆nia de Guesde 鈥攅l rival franc猫s de Jaur猫s: 鈥淪i ven莽 el guedisme s鈥檃jornar脿 el progr茅s en la nostra naci贸. Ac铆 existeix amb una intensitat m茅s gran que a Fran莽a la necessitat del bloc enfront de la reacci贸 i per aix貌 creiem que 茅s su茂cida la pol铆tica dels socialistes intransigents, mantenint-se a茂llats de la Uni贸 Republicana, que no 茅s burg猫s, sin贸 mixt, que no 茅s igual鈥. Ac铆 茅s in煤til pensar en reivindicacions socials, si no acabem amb els puntals del capitalisme鈥.

Algunes visions han apuntat que el blasquisme va acabar conformant-se com un tipus de populisme, com per exemple Ramir Reig, que consistiria en una tend猫ncia interclassista a apel路lar a un ampli espectre de les classes urbanes, des de la burgesia progressista fins a la classe obrera

Per a ells, es tractava d鈥檃conseguir primer una revoluci贸 pol铆tica que instaur茅s la Rep煤blica. No es tancaven a la revoluci贸 social, per貌 creien en un etapisme hist貌ric 鈥攕i no hi ha A, no es pot produir B鈥 on sempre assenyalaven la necessitat hist貌rica del r猫gim republic脿. Algunes visions han apuntat que el blasquisme va acabar conformant-se com un tipus de populisme, com per exemple Ramir Reig, que consistiria en una tend猫ncia interclassista a apel路lar a un ampli espectre de les classes urbanes, des de la burgesia progressista fins a la classe obrera, mitjan莽ant propostes i programes contradictoris. Aquest populisme estaria caracteritzat per ser, al cas valenci脿, un 鈥渃ontenidor universal鈥 on estava tot: les reivindicacions raonables dels socialistes i el sentiment popular valenci脿.

Si el que es vol apuntar 茅s la incoher猫ncia del republicanisme blasquista en voler assumir diferents agendes pol铆tiques de diferents classes, la realitat 茅s aix铆. Sempre hi va haver dins del blasquisme dues 脿nimes, dues aig眉es contradict貌ries i amb interessos oposats. Malgrat a莽貌, l鈥櫭爊ima dominant la major part del per铆ode ser脿 aquella plebea, i no ser脿 fins als anys 30 on es confirmar脿 la deriva dretana del partit, col路laborant amb el govern radical-cedista.


La controv猫rsia amb el valencianisme: jacobinisme o federalisme?

Arribem al punt m茅s complex de la nostra dissertaci贸, i en qu猫 m茅s s鈥檋aur脿 de prestar atenci贸 si es volen cavil路lar les her猫ncies posteriors del blasquisme. Aix铆 plantejat, fou el blasquisme un moviment valencianista? 脡s evident que no.

El seu pensament republic脿 estava profundament imbu茂t de les idees del jacobinisme franc猫s. Per tant, per Blasco i posteriorment Azzati 鈥攓ui radicalitzaria m茅s els postulats jacobins鈥 no era possible pensar en una reivindicaci贸 de la peculiaritat nacional valenciana. Fuster no deixar脿 de lamentar el que haguera significat pel pa铆s que a莽貌 fos al contrari: 鈥淯n Blasco escrivint en catal脿 de cara als valencians hauria estat una basa formidable. No fou aix铆鈥.

El blasquisme com a moviment republic脿 no podia encaixar amb un regionalisme folkl貌ric de tend猫ncia conservadora, que propugnava un valencianisme 鈥淸鈥 queix贸s i debatut per l鈥檃band贸 del poder central per貌 amor贸s i fidel amb les institucions de l鈥橢stat鈥

Ac铆 les fonts bibliogr脿fiques i els estudis sobre el moviment han incidit en el fet que hi hagu茅 un Blasco Ib谩帽ez que escrivia en valenci脿 i era federal, per貌 la mort de Llombart i l鈥檃scens a Lo Rat Penat de Teodor Llorente que imbuiria d鈥檌dees conservadores i buidaria el car脿cter pol铆tic que li volia donar Llombart, feren que el dirigent republic脿 s鈥檃partara definitivament dels 脿mbits de la Renaixen莽a 鈥攁 la qual sempre atacaria amb ferotge intensitat. 鈥淓ls jocs florals no s贸n m茅s que un bonic n煤mero de fira鈥, amb refer猫ncia directa a Llorente; Blasco ressaltar脿 鈥渆l seu odi reaccionari i por de poeta鈥, i sobre els poetes que es disputaven l鈥檃nhelada Flor Natural, ell mateix dir脿 que 鈥渇an versos mediocres que canten a coses mortes soterrades en la hist貌ria, que 茅s el lloc en qu猫 han de conservar-se鈥. Azzati, per la seua banda, afirm脿 que 鈥渆l llemos铆 tal com es coneix 茅s molt deficient per a la vida social d鈥檜n poble鈥.

Tant Alfons Cuc贸 com Joan Fuster varen criticar els 脿mbits reaccionaris de la Renaixen莽a, i incl煤s volgueren veure una part de ra贸 en Blasco en combatre鈥檒s. Cuc贸 explicava que 鈥渘o seria menor, sens dubte el joc pertorbador al qual s鈥檋i dedic脿 Llorente monopolitzant per al seu grup reaccionari el sentit 煤ltim de la Renaixen莽a al Pa铆s Valenci脿鈥; i Fuster entengu茅 que, en aquest context, l鈥檕posici贸 a la Restauraci贸 s鈥檋avia convertit en oposici贸 a la Renaixen莽a.

El blasquisme com a moviment republic脿 no podia encaixar amb un regionalisme folkl貌ric de tend猫ncia conservadora, que propugnava un valencianisme 鈥淸鈥 queix贸s i debatut per l鈥檃band贸 del poder central per貌 amor贸s i fidel amb les institucions de l鈥橢stat. Bastava amb sumar queixes al 鈥榤emorial de greuges鈥 (alguna cosa sobre aranzels, nolis i taronges) i amb passar-s鈥檋o b茅 en les festes patronals, per a ser un bon valencianista鈥.

El blasquisme assumir脿 i potenciar脿 el valencianisme popular dels barris de la ciutat, el seu llenguatge incorrecte i descarat, el seu to vital, les seues formes de sociabilitat caloroses, la seua afici贸 al soroll i al vagarejo, i les incorporar脿 al seu estil de fer pol铆tica

I si b茅 aquests fets allunyen al blasquisme d鈥檜na proposta nacional valenciana 鈥攐 ja ni tan sols a莽貌, d鈥檜n regionalisme que ressaltara l鈥檈specificat valenciana鈥, tampoc es pot afirmar que ferira de mort la identitat col路lectiva valenciana, o que fora el culpable de la castellanitzaci贸 social o liter脿ria, com tampoc va desviar err貌niament el proletariat o va llan莽ar a la burgesia al sucursalisme.

De fet, el blasquisme assumir脿 i potenciar脿 el valencianisme popular dels barris de la ciutat, el seu llenguatge incorrecte i descarat, el seu to vital, les seues formes de sociabilitat caloroses, la seua afici贸 al soroll i al vagarejo, i les incorporar脿 al seu estil de fer pol铆tica. I a m茅s, una lectura valencianista del blasquisme no sols era possible, sin贸 que va ser duta a terme per l鈥檃la esquerra del partit. Personatges com Juli Just, Vicent Marco Miranda o Faust铆 Valent铆n 鈥攁quests darrers alcaldes de Val猫ncia鈥, durant els temps de la deriva dretana del partit capitanejat ara per Sigfrido Blasco-Ib谩帽ez, varen escindir-se per fundar Esquerra Valenciana, un dels partits que donar脿 lloc al Front d鈥橢squerres Valenci脿.

En definitiva, el valencianisme de Vicent Marco Miranda i els seus, parteix d鈥檜na vocaci贸 de transformaci贸 social, d鈥檈mancipar les classes populars del jou pol铆tic, econ貌mic i territorial de l鈥檃ntic r猫gim, i de revalencianitzar tamb茅 culturalment i ling眉铆sticament el Pa铆s Valenci脿. A m茅s, Esquerra Valenciana actuar脿 com a nucli propulsor del frontpopulisme del 36 al Pa铆s Valenci脿, en concordan莽a amb les propostes, que ja en 1935, Marco juntament amb el l铆der galleguista Castelao adre莽脿 a Llu铆s Companys, en nom d鈥橢squerra Valenciana i del Partido Galeguista, amb la intenci贸 de constituir un front ample per a l鈥檈stabliment d鈥檜na Rep煤blica federal.


Conclusions preliminars

Fins ac铆 hem realitzat un breu estudi del blasquisme. Un estudi incomplet, que no pret茅n ser una perfecta reconstrucci贸 hist貌rica del moviment, sin贸 contribuir a interpretar els elements m茅s progressius del mateix per reconnectar amb les tradicions pol铆tiques aut貌ctones i la cultura popular valenciana.

Tal vegada, amb els seus errors, el blasquisme va ser el millor int猫rpret de qu猫 podia significar a莽貌 de 鈥渟er valenci脿鈥, el qual va produir una dignificaci贸 i polititzaci贸 d鈥檃questes tradicions, encara que donant-li un contingut anticatalanista i una poca estima per la llengua pr貌pia.

Per a Fuster, el blasquisme podia ser considerat com una s猫rie d鈥檈pisodis folkl貌rics, i segurament no li faltava ra贸, per貌 hui ens haur铆em de demanar si 鈥渆l borr贸n y cuenta nueva鈥 que va voler fer el fusterianisme amb tot aquest m贸n popular 茅s el cam铆 correcte per interpel路lar al poble valenci脿 en un cam铆 d鈥檈ndre莽ament nacional. Haver deixat en mans de la dreta m茅s furibunda del Partit Popular o incl煤s del mateix blaverisme una her猫ncia que podr铆em haver explotat, pareix a hores d鈥檃ra una estrat猫gia que s鈥檋a demostrat equivocada.

Si el mateix escriptor blasquista Castrovido temia que si no es donava una soluci贸 nacional per als catalanistes aquests acabaren en les files de la reacci贸 carlina, hui toca preguntar-nos si no cal una soluci贸 de classe perqu猫 les tradicions populars valencianes no acaben en la dreta.

El millor cap del catalanisme d鈥檈squerres del segle XX, l鈥檈scriptor mallorqu铆 Gabriel Alomar, va entendre aix铆 la problem脿tica d鈥檃treure els sectors obrers del lerrouxisme, i donat els vincles i similituds del mateix amb el blasquisme, no podem sin贸 demanar-nos el mateix que ell. A ulls del mallorqu铆, era possible un despla莽ament nacional en les classes populars, si el catalanisme d鈥檈squerres era capa莽 de produir un despla莽ament de classe en la seua obra pol铆tica.




Autor font: Directa.cat