Octubre 3, 2022
Per Direta
288 vistes

Continua el degoteig de citacions judicials de la quinzena d’activistes del barri de Sants que van protestar en una oficina del Banc de Santander, el passat 6 de juliol. La convocatòria tenia un objectiu clar: reclamar un lloguer social per a Assia Chahboun, el seu marit i tres criatures menors d’edat, a qui una ordre de desnonament trepitjava els talons.

La comunitat educativa del barri i diversos col·lectius s’havia començat a mobilitzar a principis d’any i el 6 de juliol van fer-ho a la sucursal 2350 del Banc Santander al carrer de Sants de Barcelona. Mentre algunes veïnes es concentraven a l’exterior i enganxaven adhesius a l’entrada, altres van accedir al vestíbul de l’oficina. L’acció de protesta va acabar amb el desallotjament per part de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra i la identificació de les activistes.

Tot i que Mossos només contempla un presumpte delicte de violació de domicili jurídic, el Santander, a més d’un delicte d’ocupació, acusa les activistes de desordres públics i coaccions

Tot i que al relat dels fets de la minuta i l’atestat policial, Mossos només contempla un presumpte delicte de violació de domicili jurídic, el Santander, a més d’un delicte d’ocupació, acusa les activistes de desordres públics i coaccions, tots dos associats a una pena d’entre sis mesos i tres anys de presó. L’advocat d’Alerta Solidària, Carles Hurtado, explica que el director de l’oficina va ratificar la denúncia el 29 de juliol i, per tant, s’està instruint la causa per delictes no lleus: “La denúncia del banc no s’ajusta a la realitat, està feta amb mala intenció”.

El Santander, a la denúncia presentada el mateix 6 de juliol, exposa que les activistes van “impedir l’exercici del dret dels treballadors a desenvolupar la seva feina (…) així com l’accés dels clients d’aquesta entitat a l’interior de l’establiment”. Mossos no recull aquests fets i Alba, una de les investigades, membre de l’Escola Popular de Sants, insisteix que, contràriament al que relata l’entitat bancària, no van interrompre el funcionament de l’oficina. “Creiem que la denúncia vol tenir un efecte dissuasiu de noves protestes”, conclou l’activista. Per Hurtado, la insistència de l’entitat no és habitual: “En altres casos similars, el banc ha retirat la denúncia”.

Assia Sants
Acció per demanar un lloguer social per l’Assia a una oficina del Banc Santander al carrer de Sants |Victor Serri

El pis on viu la família d’Assia Chahboun és propietat de Global Licata SA, una empresa controlada per Promontoria Manzana que pertany en un 80% a l’entramat societari del fons d’inversió Cerberus i en un 20% al Banc Santander. Va ser el 2018 quan el banc presidit per Ana Botín va vendre una cartera d’actius a un dels grans fons d’inversió del món amb seu a Nova York, que gestiona a través d’Haya Real Estate. Precisament, des del Grup d’Habitatge de Sants, que acompanya la família, es van dirigir a la gestora, que no va contestar, i per això van decidir interpel·lar al banc: “No tenim cap altre interlocutor”, denuncia Alba.

Des del Grup d’Habitatge de Sants denuncien que la propietat es nega a oferir un lloguer social a la família d’Assia Chahboun, contradient la llei

Sigui com sigui, es tracta doncs d’un gran tenidor, a qui la llei vigent 1/2022, d’ampliació de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, fa extensiva l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda judicial de desnonament. Amb informe de vulnerabilitat, la família de Chahboun reuneix els requisits: no tenen alternativa habitacional i es troben en risc d’exclusió residencial. Però des del Grup d’Habitatge de Sants denuncien que la propietat es nega a oferir un lloguer social, contradient la llei. De fet, després que el jutjat suspengués el desnonament previst per al 18 de juny, ara el jutjat ha resolt un recurs favorable a la propietat.

El Santander, que va obtenir un benefici de 8.124 milions d’euros el 2021, està assenyalat per la Campanya Banca Armada com un dels deu bancs europeus que més financen armes nuclears. Entre 2019 i 2021, va finançar vuit empreses que es dediquen a aquest tipus d’armament i alhora ha finançat el Grupo Eulen, ATOS o Accenture, que han rebut encàrrecs a la frontera sud. Segons l’informe Banking on Climate Chaos, també és l’entitat de l’Estat espanyol que més inverteix en carbó, petroli i gas. L’agost de 2021, el Tribunal Suprem va multar-lo amb 5,6 milions per incomplir la norma de blanqueig de capitals.


La impossibilitat de declarar en català

Les declaracions previstes per al 20 de setembre es van suspendre per problemes d’agenda del jutge. Dos dies més tard també, però per una raó ben diferent: el titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, Sergio Escalona Lebiere, va exigir que tant les investigades com l’advocat s’expressessin en castellà. Com s’hi van negar, Escalona va suspendre les declaracions fins a nova citació amb intèrpret. Per Hurtado, es tracta d’un “posicionament ideològic” d’un jutge que fa molts anys que té plaça a Catalunya: “No ho deixarem passar, posarem una queixa”, assegura.

El jutge Sergio Escalona Lebiere va ser sancionat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver impedit que una víctima d’una agressió declarés en català, “per tracte desconsiderat i desatenció”

Anteriorment, el jutge ja ha protagonitzat altres episodis similars. Les quatre encausades per l’Holi Fest antifeixista, celebrat el 29 de setembre de 2018 a la Via Laietana de Barcelona, van denunciar que durant tot el procés el mateix jutge els havia vulnerat el dret a declarar en català. I, recentment, Escalona va fer declarar en castellà dues persones investigades per haver fet piulades “humiliants” contra la família de Canet de Mar que va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés un 25% de castellà a una classe del Turó del Drac.

Amb tot, la Plataforma per la Llengua, el 2019, va acusar el jutge Sergio Escalona de “vexar i discriminar” les persones que declaraven en català al seu jutjat. Aquell mateix any, va ser sancionat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver impedit que una víctima d’una agressió declarés en català, “per tracte desconsiderat i desatenció”.




Autor font: Directa.cat