Juny 27, 2022
Per Nord-Estl Libertari
73 vistes

El Baix Empord脿 t茅 la major petjada de carboni en la gesti贸 de residus 

L’Alt Empord脿 i el Pla de l’Estany tamb茅 es troben per sobre de la mitjana, mentre que la Cerdanya i el Ripoll猫s s贸n les comarques on l’emissi贸 de gasos per a aquesta gesti贸 registra els valors m茅s baixos 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d’Empord脿 (Gavarres, Baix Empord脿, comtat de Girona) 27/06/2022.- Llegim al Diari de Girona que en els darrers anys, la Generalitat ha fet esfor莽os per intentat reduir la petjada de carboni en la gesti贸 dels residus municipals arreu del Principat de Catalunya. Tot i aix貌, ho ha aconseguit de forma desigual. Segons un informe elaborat recentment per l’Ag猫ncia de Residus de Catalunya, amb dades de 2020, aquell any es va produir una reducci贸 del 12% al conjunt del pa铆s, majorit脿riament gr脿cies a quatre factors: la reducci贸 de la quantitat de residus destinats a un dip貌sit controlat, l’augment de la recollida selectiva, la reducci贸 de residus que van a plantes de valoritzaci贸 energ猫tica i una lleugera reducci贸 de la generaci贸 de residus per habitant, en aquell cas a causa de la pand猫mia de covid-19. 

Tot i aix貌, el Baix Empord脿, i en menor mesura, l’Alt Empord脿 i el Pla de l’Estany, es troben entre les comarques catalanes amb una petjada m茅s elevada de carboni en la gesti贸 dels seus residus. En el cas del Baix Empord脿 茅s, juntament amb la Vall d’Aran i el Garraf, la comarca amb una petjada m茅s alta: l’equivalent a 290 quilos de carboni per habitant i any. Tot i aix貌, la gesti贸 de residus va evolucionar positivament a la comarca, ja que es va reduir respecte l’any 2019. 

continuaci贸 es troben l’Alt Empord脿 i el Pla de l’Estany, on la petjada ascendeix a l’equivalent a 205 i 209 quilos de carboni per habitant i any respectivament. En el cas de l’Alt Empord脿, la situaci贸 tamb茅 va millorar, mentre que al Pla de l’Estany es va mantenir sense canvis. 

Per contra, el Ripoll猫s i la Cerdanya s贸n les comarques gironines on la petjada de carboni 茅s m茅s lleugera: nom茅s correspon a l’equivalent a 83 quilos de carboni en el primer cas i 68 en el segon. En ambdues comarques, a m茅s, l’evoluci贸 茅s positiva, de manera que la petjada s’ha anat reduint. 

Finalment, en un terme mig es troba el Giron猫s, amb una producci贸 que representa l’equivalent a 107 quilos (tot i que, en aquest cas, la xifra 茅s superior a la de 2019, de manera que s’ha produ茂t una evoluci贸 negativa), la Garrotxa, amb 162 quilos i una evoluci贸 tamb茅 a l’al莽a, i la Selva, amb 185 quilos per貌 una evoluci贸 a la baixa. 

Per tal de millorar aquestes xifres, i per tant seguir reduint de forma progressiva la petjada de carboni en la gesti贸 de les deixalles, l’informe de l’Ag猫ncia Catalana de Residus apunta a diferents accions que es poden portar a terme. Entre elles, n’hi ha algunes que haurien d’assumir els ajuntaments i altres ens responsables de la gesti贸 de residus, com per exemple els consells comarcals: implementar mesures per la prevenci贸 en la generaci贸 de residus, incrementar les r脿tios de recollida selectiva i reducci贸 d’impropis (茅s a dir, aquelles deixalles que es dipositen incorrectament en un contenidor de reciclatge) i, en definitiva, reduir la quantitat de residus -siguin de resta o rebuig- que van directament al dip貌sit controlat, que s贸n la immensa majoria (tres quartes parts del total). 

Pel que fa al dip貌sit controlat, el document proposa limitar el contingut de biodegradables que hi poden accedir, ja siguin de resta o de rebuig, aix铆 com millorar la captaci贸 de biog脿s. Mentrestant, a les plantes de reciclatge, s’assenyala que cal prioritzar la valoritzaci贸 material per davant de qualsevol altre dest铆, aix铆 com millorar la qualitat del compost aconseguit i facilitar circuits pel seu 煤s en agricultura i jardineria. A les deixalleries es demana fomentar la reutilitzaci贸 i reparaci贸 com a via preferent -fins i tot per davant del reciclatge-, i en relaci贸 a la recollida i transport de residus, es proposa l’煤s de vehicles m茅s nets -茅s a dir, que generin menys emissions per quil貌metre- i l’optimitzaci贸 de rutes i freq眉猫ncies a l’hora de fer la recollida municipal. 

Per貌 tot i que la Generalitat estigui treballant per reduir la petjada de carboni en la gesti贸 dels residus, es troba amb el problema que, en els darrers anys, la xifra de deixalles per habitant no ha deixat d’augmentar. 

Segons aquest mateix informe de l’Ag猫ncia de Residus, en el per铆ode 2012-2020 la generaci贸 de residus per habitant va seguir una tend猫ncia global de creixement, de manera que durant el 2020 es van generar, al conjunt de Catalunya, una mitjana d’1,4 quilos de deixalles per persona i dia, mentre que el 2012 la taxa era nom茅s d’1,35. 脡s veritat que la taxa de 2020 va ser inferior a la de 2019, quan s’havia arribat als 1,44 quilos, per貌 cal tenir en compte els efectes de la pand猫mia i el llarg confinament que hi va haver aquell any. 

M茅s recollida selectiva 

Tot i aix貌, aquest increment del nombre de deixalles ha anat acompanyat tamb茅 d’un creixement de la recollida selectiva, que l’any 2020 va arribar al seu 芦pic禄 m茅s elevat des de 2012: pr脿cticament un 46%, mentre que el 2012 suposava poc m茅s d’un 39%. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com