Gener 22, 2022
Per Nord-Estl Libertari
181 vistes

Efemèrides del bombardeig feixista italià contra la població civil de la vila de l’Escala 

El 23 de gener de 1939, a les 12 menys tres minuts del migdia, l’esquadra de quatre Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 Falchi delle Baleari, de suport a l’Aviació del Terç, van bombardejar el poble de l’Escala, provocant la mort de nou persones adultes i sis criatures, entre 2 i 7 anys    

El full de ruta guardat en l’arxiu de l’aviació italiana revela que l’objectiu dels avions feixistes era el Port de la Selva 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà) 22/01/2022.- El 23 de gener de 1939, en plena guerra psicològica de terror franquista vers el derrotisme república en el marc de l’ofensiva d’ocupació militar del Principat de Catalunya, va sortir de la base de Mallorca (Illes Balears) una formació de cinc avions bombarders feixistes italians. Un d’aquets aparells tornà a la base per un problema tècnic. El full de ruta guardat en l’arxiu de l’aviació italiana revela que l’objectiu dels avions feixistes era el Port de la Selva (Cap de Creus/Serra de Rodes, Alt Empordà), on també hi consta que l’atac havia de ser a les onze del matí. Sobre el topònim Port de la Selva, amb llapis, hi van escriure La Escala. A més, en llibreta d’apunts de l’observatori aeri republicà que hi havia a l’Escala hi diu que el bombardeig fou a les 12 menys tres minuts del migdia i que els soldats de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola no es van poder comunicar per telèfon amb els observatoris aeris de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i de Figueres (la Garriga, Alt Empordà). 

Així, al migdia van bombardejar la vila de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà) després de fer un vol de reconeixement sobre la població aquesta esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians, model Savoia-Marchetti S-79, de l’esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 Falchi delle Baleari, de suport a l’Aviaciódel Terç. Inicialment, la gent els anava observant amb badoqueria fins que els avions feixistes italians, en formació paral·lela de dos en dos, de llevant a ponent, començaren a escopir durant uns minuts les bombes que assolaren la població, tot i que moltes caigueren al mar: provocaren un balanç de quinze persones mortes i moltes ferides i cases esfondrades o incendiades. Un crim feixista més. 

A la placeta de Pequin (carrer Maranges, entre els carrers de la Torre i el del Port) hi ha un placa al sòl en memòria a les víctimes del feixisme, amb un record a les quinze persones –criatures, dones i homes– víctimes d’aquest crim de guerra franquista:  

Als Revolts de la Font va morir Miquel Batlle Compte, de 63 anys, i la seva néta Miquela Roca Batlle, de 19 anys; a la placeta de Pequín, la nena Concepció Bernet Mas, de 6 anys, Pere Fumadó Callol, de 60 anys, Alberto Menéndez Rodríguez, nen refugiat de 3 anys, la seva mare, Concepción Rodríguez Caso, de 27 anys, la nena Margarida Palahí Callol, de 3 anys, la nena refugiada Isabel Rodríguez Mas, de 2 anys; al camí del Pedró, Jaume Guillot Bofill, de 61 anys; al carrer Empúries, Pere Moriscot Oliveras, de 74  la nena, Dolors Poch Colomé, de 3 anys, Josepa Pascual Oliveras, de 72 anys. Tres persones ferides de les bombes van morir una vegada havien estat ingressades a l’Hospital de Girona: la nena Núria Puig Callol, de 7 anys, Francesc Sala Flaquer, de 45 anys, i Laura Tasis Parnau, de 31 anys, embarassada de 6 mesos. 

El migdia del 23 de gener de 1939, l’Escala era plena de fum de les explosions del bombardeig feixista italià, que provocà quinze víctimes, sis d’elles criatures entre 2 i 7 anys. Arrel d’aquesta matança, immediatament i davant la possibilitat de nous atacs aeris feixistes indiscriminats, com aquest crim de guerra, la majoria de la gent de l’Escala abandonà el nucli urbà i s’amagà en barraques de vinya dels entorns de la muntanya Gran del Montgrí, i altres al llogarret de Sobrestany (terme de Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix Empordà) i entorns, com ara les famílies Pellicer, Lleonart Sureda, Torres Bofill, Poch Tarrés, Bruguera Sureda o Lleonart Puig, entre altres. També barraques de vinya del puig Sec, Montgó, els Cossis, les Raïmeres. Una bona part d’aquestes famílies no tornaria a casa seva fins després de l’ocupació per tropes feixistes italianes de l’Escala el migdia del 8 de febrer de 1939. 

Està en estudi la possibilitat que l’operació feixista italiana tenia per missió atacar el litoral des de Port de la Selva fins a Colera (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), a fi de destruir el seu pont ferroviari, molt atacat però mai enfonsat per les bombes. Podrien haver trobat a l’aire els avions caça republicans de la base de Garriguella (Albera, Alt Empordà), que van replicar atacs de l’aviació feixista italiana i la nazi alemanya fins el 6 de febrer d’aquell any. Entre finals de gener i primers de febrer els trens evacuaven polítics i sindicalistes, com fou el cas de l’anarcosindicalista Francesc Isgleas, vers Cervera de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló) pel túnel de Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), cosa que el franquisme volia evitar destruint el ponts ferroviaris de la línia Barcelona-Portbou.   

On l’aviació feixista italiana va provocar el cràter de la bomba que va massacrar criatures i dones, a més, d’haver-hi moltes persones ferides per la metralla, final del Carrer Maranges, en el lloc conegut popularment com la placeta de Pequin, hi ha una placa al sòl que diu ‘El 23 de gener de 1939, a les acaballes de la guerra, un bombardeig aeri va provocar la mort de quinze persones civils. En aquest indret va esclatar una de les bombes. Perquè mai més no es torni a repetir i per la pau a tots els pobles ! AJUNTAMENT DE L’ESCALA. Novembre de 1999 ‘, que fou col·locada com homenatge consistorial a les víctimes del 23 de gener 1939. 

Altres bombes van assassinar persones en l’Oberta i dins de cases que van ser bombardejades també pels quatre bombarders feixistes italians Savoia-Marchetti SM-79, de l’esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 Falchi delle Baleare, tot generant terror entre la població civil de la vila marinera de l’Escala i així provocant derrotisme entre la gent. 

Com a memòria històrica local aquesta notícia correspon un record i reconeixement popular a les sis criatures víctimes de les bombes feixistes del 23 de gener de 1939, així com les nou persones adultes mortes en aquest mateix bombardeig feixista, un crim de guerra que passa a la història de l’Escala i Empúries. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com