Octubre 13, 2021
Per Nord-Estl Libertari
144 vistes


Eduardo Val Besc贸s

Eduardo Val Besc贸s

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 13 d’octubre de 1908 neix a Chaca (Vall de l’Arag贸, A Chacetania) el militant anarcosindicalista i estrateg militar Eduardo Val Besc贸s 

Destacat militant de la CNT-AIT, a comen莽aments de 1939, amb Manuel Amil i Juan L贸pez, marx脿 comissionat a la Rep煤blica Francesa passant la frontera del Pirineu Oriental 

Eduardo Val Besc贸s: El 13 d’octubre de 1908 neix a Chaca (Vall de l’Arag贸, A Chacetania, Uesca, Arag贸) el militant anarquista, anarcosindicalista i estrateg militar Eduardo Val Besc贸s, tamb茅 conegut com El Serio. El seu pare es deia Antoni Val i la seva mare, Julia Besc贸s.  

En 1930 feia el servei militar a la guarnici贸 de Chaca quan l’aixecament republic脿 de Ferm铆n Gal谩n.  

Despr茅s visqu茅 a Zaragoza (Zaragosa, Arag贸) on fou un dels atiadors del Sindicat d’Hostaleria de la Confederaci贸 Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Instal路lat a Madrid (Madrid, Castella la Nova), va fer de cambrer i fou un dels organitzadors del Sindicat Gastron貌mic i d’Hostaleria madrileny de la CNT-AIT, alhora que participava en els grups d’acci贸 confederals.  

El juliol de 1936, com a secretari de Defensa del cenetista Comit猫 Regional del Centre, cre脿 un pla, amb Barcia i Mariano Valle, per oposar-se a l’imminent cop d’Estat militar franquista.  

Amb Manuel Salgado i Jos茅 Garc铆a Pradas, fou un dels responsables del Comit猫 de Defensa de la CNT-AIT del Centre.  

A finals de 1936, a Madrid, fou for莽a actiu en la defensa de la ciutat assetjada.  

Molt lligat a Cipriano Mera, lluit脿 a Alcal谩 de Henares (Comunidad de Madrid, Castella la Nova), Toledo (Toledo, Castella la Nova), Guadalajara (Castella la Nova) i Somosierra (Comunidad de Madrid, Castella la Nova). 

El novembre de 1936 marx脿 amb Mera i Valle a Val猫ncia (l’Horta de Val猫ncia, Pa铆s Valenci脿) per exposar la necessitat de coordinar les mil铆cies, empresa que fou un frac脿s.  

A comen莽aments de 1937 el Comit猫 Regional del Centre de la CNT-AIT l’encarreg脿 la formaci贸 d’una Divisi贸 amb les Brigades 10, 70 i 77 de l’Ex猫rcit Popular de la Rep煤blica Espanyola.  

El febrer de 1937 assist铆, amb Mera i Valle, al Ple de Columnes Confederals i Anarquistes a Val猫ncia i el juliol d’aquell any fou nomenat cap de la Secci贸 de Defensa del Comit猫 Regional del Centre.  

L’abril de 1938, com a delegat de la cenetista Regional del Centre, assist铆 a Barcelona al Ple de Regionals de la CNt-AIT.  

A comen莽aments de 1939, amb Manuel Amil i Juan L贸pez, marx脿 comissionat a la Rep煤blica Francesa passant la frontera del Pirineu Oriental i despr茅s aconsegu铆 tornar a Madrid.  

El 4 de mar莽 de 1939 form脿 part, com encarregat de Comunicacions i d’Obres P煤bliques, de la Junta Delegada del Govern de la Rep煤blica Espanyola (Junta de Defensa de Madrid), encap莽alada per Jos茅 Miaja Menant.  

L’煤ltim dia de la guerra, sort铆 pel port de Gandia (Safor, Pa铆s Valenci脿) cap al Regne Unit de la Gran Bretanya i s’establ铆 a Newhaven (Londres, Anglaterra).  

El 14 d’abril de 1939 assist铆 a la reuni贸 londinenca on s’intent脿 establir la representativitat dels grups en l’exili.  

Es relacion脿 amb Joan Garc铆a Oliver, aleshores embarcat en el projecte del Partit Obrer del Treball (POT), i viatjava setmanalment a territori franc猫s per mantenir contactes amb el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i amb el seu amic Francisco Largo Caballero (PSOE i UGT).  

En 1941 s’instal路l脿 a Occit脿nia, on va fer d’enlla莽 entre Montalban (Tarn e Garon, Occit脿nia) i Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occit脿nia) per a la xarxa de resist猫ncia de Francisco Ponz谩n Vidal, per貌 acab脿 detingut per la policia feixista del Govern de Vichy. Condemnat a dos anys per 芦atemptat contra la seguretat de l’Estat禄, fou tancat a la pres贸 de Sant Miquel de Tolosa de Llenguadoc i despr茅s, amb Germinal Esgleas, Jos茅 Gonz谩lez Mar铆n i Mateu Baruta Vila, a Moissac (Tarn e Garon, Occit脿nia). M茅s endavant fou portat al camp de concentraci贸 de Vernet d’Ari猫ja (Ari猫ja, Occit脿nia), d’on sort铆 cap els camps d’extermini nazi, per貌 aconsegu铆 evadir-se el maig de 1944.  

Despr茅s de l’Alliberament, el Congr茅s de Par铆s de la CNT en 1945 el nomen脿 tresorer del Comit猫 Nacional del MLE-CNT, per貌 rebutj脿 el c脿rrec.  

Amb el trencament cenetista, aline脿 amb la CNT col路laboradora amb el Govern de la Rep煤blica Espanyola en l’Exili i fou nomenat en 1945 secretari de Defensa del primer Comit猫 del Subcomit猫 Nacional de la CNT en l’Exterior.  

L’octubre de 1945 sign脿 pel Comit猫 Regional del Centre el 芦Manifest de Tolosa禄, favorable al sector de la CNT de l’Interior pro col路laboraci贸 amb el Govern de la Rep煤blica Espanyola en l’Exili.  

A mitjans dels anys cinquanta del segle XX abandon脿 la milit脿ncia desmotivat per les confrontacions cenetistes internes, dedicant-se des d’aleshores a la Federaci贸 Espanyola de Deportats i Internats Pol铆tics (FEDIP).  

Durant els 煤ltims anys particip脿 en l’芦Amicale Durruti禄.  

Encara que no era molt amic de la ploma, va col路laborar en Hora Durruti i Joventud Libre, i public脿 el fullet Durruti, trabajador revolucionario.  

Eduardo Val Besc贸s va morir el 17 d’octubre de 1992 a la Resid猫nciaLes A卯n茅s du Lauragais禄 de Basi猫ja (Alta Garona, Lauragu茅s, Occit脿nia). 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com