Eduard Pons Prades
Per error el 19 de desembre de 2015 es va publicar que el militant anarcosindicalista i historiador dels moviments socials Eduard Pons Prades havia nascut “19 de desembre de 1920 al Raval de Barcelona”, quan en realitat neix el 27 de desembre de 1921.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de desembre de 1921 neix al Raval de Barcelona el militant anarcosindicalista i historiador dels moviments socials Eduard Pons Prades (Floreal Barcino)
En 1939 participà en l’evacuació de ferits des dels hospitals barcelonins fins a la frontera francesa per Portbou
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou ingressat ferit a l’Hospital de Carcassona
El 5 de gener de 1946 fou detingut per una patrulla militar a Puigcerdà, però pogué fugir tres setmanes després
Segons el mateix Eduard Pons Prades (‘Guerrillas españolas 1936-1960’). en la masoveria de Sant Miquel de Cuixà (Codalet, Conflent) el 19 de desembre de 1959 hi va haver una reunió entre Sabaté, en representació del MURLE, i la direcció del Front Revolucionari Ibèric (FRI), en gestació, i que comptava amb el suport del titisme de Belgrad i formada pel dirigent del Partit Sindicalista Vicenç Tarradell, arriba de Perpinyà, i Pons Prades
El 1966 s’instal·là a Ginebra i després a Perpinyà, però en 1970 retornà definitivament a Barcelona
Eduard Pons Prades: El 27 de desembre de 1921 neix al barri del Raval de Barcelona el militant anarcosindicalista i historiador dels moviments socials Eduard Pons Prades, també conegut com Floreal Barcino. El seu pare, Eduard Pons Sisternas, fou un ebenista d’Alboraia (Horta Nord, País Valencià), militant del Partit Federal i fundador del Sindicat Únic de la Fusta, que havia emigrat al Principat de Catalunya. Un cop coneguda per part de la burgesia catalana la condició sindicalista de son pare, aquest perdé el taller d’ebenisteria a causa de la recessió de contractes i passà a encarregar-se de la biblioteca de la Casa de València a Barcelona, on simpatitzà amb Vicenç Claver, conegut republicà federal i impulsor del «Dia del Llibre» en la festivitat de Sant Jordi. La seva mare, Glòria Prades Nuño, d’Almàssera (Horta Nord, País Valencià), durant els anys de la República Espanyola militarà en el Partit Sindicalista i treballarà com a telefonista al Palau de la Generalitat gràcies a l’amistat que mantenia amb Martí Barrera, conseller d’aquesta institució, que conegué a la presó Model de Barcelona en 1925.
Eduard Pons fou el major de tres germans barons. Quan tenia cinc anys entrà com a alumne de l’Escola Racionalista Fratern i després a l’Escola Racionalista Labor, dirigida per Germinal Puig Elías seguint els principis pedagògics de Francesc Ferrer i Guàrdia i lligada al Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou ingressat ferit a l’Hospital de Carcassona.
Segons el mateix Eduard Pons Prades (‘Guerrillas españolas 1936-1960‘, Editorial Planeta, Barcelona, 1977, pàgines 279-282). en la masoveria de Sant Miquel de Cuixà (Codalet, Conflent) el 19 de desembre de 1959 hi va haver una reunió entre Sabaté, en representació del MURLE, i la direcció del Front Revolucionari Ibèric (FRI), en gestació, i que comptava amb el suport del titisme de Belgrad i formada pel dirigent del Partit Sindicalista Vicenç Tarradell, arriba de Perpinyà, i Pons Prades.
En 2004 va rebre un homenatge de la Universitat de Barcelona (UB), pels seus importants estudis sobre la guerrilla antifranquista i els republicans espanyols en la Segona Guerra Mundial.
Eduard Pons Prades va morir el 28 de maig de 2007 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i va ser incinerat.
No va poder veure publicat el seu últim llibre que havia redactat sobre aspectes polítics de la vida de Picasso.
Estava casat amb l’escriptora i historiadora Antonina Rodrigo García.
Veure:
[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Eduard+Pons+Prades].
Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com