Abril 6, 2022
Per Direta
177 vistes

La justícia europea ho diu alt i clar: el règim laboral de les treballadores de la llar a Espanya és contrari al dret comunitari i representa una discriminació per raó de sexe. Es confirma així la denúncia realitzada des del moviment feminista i, particularment, des dels col·lectius de treballadores de la llar. La ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sembla ja una realitat pròxima després de la indecent i inexplicable demora.

Cent onze anys han passat ja des de la primera commemoració del Dia Internacional de les Dones. Durant les dues dècades d’aquest segle, el feminisme ha anat guanyant un important múscul social i vindicatiu, recollint en l’agenda algunes reivindicacions de llarg recorregut, com la necessitat de comptar amb les dones, amb el treball que realitzen dins i fora de les llars, amb el reconeixement i valoració de l’economia invisibilitzada que es nodreix del treball de reproducció social que continuen realitzant majoritàriament les dones. La dimensió econòmica específica que representa i els drets econòmics o falta d’ells per les condicions en les quals es desenvolupa continua sent objecte d’estudi i interpel·lació des de l’agenda feminista.

La dimensió econòmica de les activitats de la llar i les relacions que s’estableixen en la mateixa haurien de ser objecte d’estudi econòmic, en ser determinants de les condicions de vida de les dones i del seu empobriment

A la fi del segle XIX, Charlotte Perkins Gilman i Stuart Campbell van ser pioneres a argumentar la necessitat de considerar com un treball tota l’activitat duta a terme en les llars, assignada socialment a les dones. Ambdues es van ocupar de mostrar que la dimensió econòmica de les activitats de la llar i les relacions que s’estableixen en la mateixa haurien de ser objecte d’estudi econòmic, en ser determinants de les condicions de vida de les dones i del seu empobriment. Aquest plantejament es convertiria en la llavor de la dialèctica feminista respecte al treball domèstic, el treball de reproducció social i la consideració de les llars en un doble rol, com a unitats de consum i també espais de producció. Charlotte reflexionava, en la seva obra El paper pintat de groc, sobre el rol assignat a les dones i com la seva falta d’autonomia era un factor decisiu en el menyscapte de la seva salut mental i emocional, accelerant la deterioració física de part de la població femenina.

Margaret Reid va ser pionera a atorgar importància econòmica a les activitats invisibilitzades que es queden fora del mercat; precisament una de les seves principals contribucions es refereix a l’àmbit de la producció domèstica, a la seva conceptualització i maneres de valorar-la i mesurar-la quantitativament. Ho va fer a principis del segle XX, mentre ensenyava Economia de la Llar i creixia l’interès per integrar la producció domèstica en els comptes nacionals. Va reconèixer la dificultat conceptual que representa definir i mesurar la producció que no passa pel mercat, en ser realitzada per mitjà d’un treball no remunerat. Aquestes dificultats es referien, per exemple, als límits entre producció i consum o entre producció i oci, a la producció realitzada en les llars que genera utilitat i activitats que impliquen relacions afectives; per a això, va definir el criteri de la tercera persona: “La producció domèstica consisteix en aquelles activitats no pagades que són dutes a terme, per i per als membres de la llar; activitats que poden ser reemplaçades per béns de mercat o serveis remunerats, si circumstàncies com ara la renda, les condicions de mercat o les preferències personals permeten que el treball sigui delegat a algú aliè a la llar”.

Així ho ha manifestat la neozelandesa Marilyn Waring en una crítica directa als estàndards internacionals de mesurament de l’activitat productiva i el creixement econòmic que ha obviat el valor del treball no remunerat que fan les dones

El menystinc que l’economia convencional ha practicat cap a les dones ve des de lluny. Així ho ha manifestat la neozelandesa Marilyn Waring en una crítica directa als estàndards internacionals de mesurament de l’activitat productiva i el creixement econòmic que ha obviat el valor del treball no remunerat que fan les dones, deixant-lo fora del sistema de comptes nacionals. El seu llibre Si les dones comptessin, publicat a la fi del passat segle, continua sent una de les referències bàsiques per a l’economia feminista.

Torno a les treballadores de la llar i al just suport rebut des del Tribunal de Justícia Europeu per al reconeixement de plens drets derivats de l’activitat professional realitzada en llars alienes, i que forma part del que convencionalment es considera economia productiva. No obstant això, en estar massa vinculada a l’activitat tradicionalment invisibilitzada per l’economia, ser realitzada en la seva immensa majoria per dones, migrants en gran part, no ha estat objecte d’interès econòmic ni jurídic per part de les institucions, fins ara.




Autor font: Directa.cat