Febrer 10, 2022
Per Direta
191 vistes

La pandèmia ha impactat sobre un món desigual ja afectat per les crisi ecològica, econòmica i de cures i els seus efectes derivats expliquen, en part, que l’anàlisi sobre la desigualtat irrompi en l’agenda política amb una urgència aparent; ho fa revestit d’enfocaments multidisciplinars enfront de la visió clàssica de l’economia i la seva anàlisi esbiaixada cap a l’estudi d’allò mercantil i monetitzat que deixava la contribució de les dones al marge del progrés econòmic social.

L’economia política s’obre pas a través dels corrents heterodoxos, més enllà de les tribunes acadèmiques i amb veus potents de dones que recuperen el valor de la divulgació, la crítica econòmica i l’activisme social. Són moltes a citar, no obstant això, amb una breu i distingida selecció es pot mostrar l’ampli ventall que conforma l’alternança econòmica. Katrine Marçal i la seva lúcida crítica a l’ordre patriarcal d’una economia dissenyada per homes ha aconseguit transcendir el propi àmbit de la literatura econòmica; Mariana Mazzucato i la seva extraordinària fonamentació del valor de lo públic, de la seva responsabilitat en el creixement econòmic i en una millor i major redistribució; Rafaela Pimentel dirigeix l’atenció cap a les dones que, fent treballs invisibles i poc valorats, sostenen la societat, treballs i tasques evidenciades durant la crisi sanitària com a essencials per a la vida.

Elles són tres de les protagonistes actuals que reforcen des dels seus respectius contextos les aportacions que se sumen a la crítica feminista de Lourdes Benería, Julie Nelson, Marilyn Waring, Cristina Carrasco, Amaya Pérez, María Pazos, Mª Ángeles Durán, Corina Rodríguez, Naomi Klein o Lina Gálvez, entre altres, fora dels circuits economicistes. El rerefons d’aquesta projecció és l’acceptació del discurs de la igualtat de dones i homes com un valor prioritari per a l’aprofundiment democràtic; mentrestant, en paral·lel, coexisteixen dinàmiques transformadores amb unes altres que pretenen menystenir el fet de ser dona negant les realitats històriques que han consolidat la desigualtat estructural a través del sistema sexe-gènere.

Jane Marcet va ser pionera en la divulgació de l’economia (i la química) i va aconseguir mostrar com estava connectada directament amb la millora de les condicions de vida i per això també amb la felicitat i el progrés de la societat

Entre les declaracions d’intencions i el pragmatisme en l’abordatge de la desigualtat convindria fer memòria del recorregut d’aportacions i vindicacions de bona part de les quals avui reconeixem com a precursores en la defensa activa dels drets de les dones i a la divulgació econòmica. Jane Marcet va ser una d’elles, pionera en la divulgació de l’economia (i la química) va aconseguir mostrar com l’economia estava connectada directament amb la millora de les condicions de vida i per això també amb la felicitat i el progrés de la societat. Ho va fer amb un estil conversacional en les seves publicacions, a través de diàlegs entre una professora i una o dues alumnes sobre qüestions com la condició de la pobresa, els salaris, la població, el benefici i la seva reinversió, la propietat de la terra, el cultiu d’aquesta, els diners, el comerç exterior, la despesa pública, les bases de l’organització capitalista, la teoria del valor i la divisió del treball, en una sèrie de revisions millorades d’idees d’alguns dels economistes clàssics de major influència.

L’estil conversacional també va ser característic de Harriet Martineu per a la divulgació dels principis d’economia política, particularment sobre producció, comerç, intercanvi i distribució de la riquesa; així ho va fer en les 25 novel·les que conformen la seva col·lecció Il·lustracions d’economia política, amb la qual va aconseguir popularitzar els principis i fonaments de l’economia clàssica entre una població no especialitzada, incorporant també alguns matisos singulars sobre els quals avui assentem noves bases teòriques, com la necessitat d’establir límits al creixement econòmic i que els mateixos es derivin de la pròpia intel·ligència humana. Harriet Taylor Mill va ser una altra de les precursores i activistes contra el suposat ordre natural de la subordinació econòmica i social de les dones. Implícita en els fonaments econòmics, defensora dels drets de les dones a l’accés a l’educació, a la igualtat de drets, a l’autonomia i autosuficiència econòmica va exercir gran influència en el pensament d’Stuart Mill, segon marit de la feminista i actiu defensor dels drets econòmics de les dones que va denunciar els privilegis masculins respecte a aquestes en el matrimoni, del qual es derivaven les restriccions a l’ocupació de les dones, com a manera de mantenir-les en situació de dependència econòmica dels seus respectius esposos.

Millicent Garret Fawcett va escriure sobre la posició de les dones en la vida econòmica, denunciant les barreres i obstacles que frenaven el seu accés al mercat laboral

Millicent Garret Fawcett també va tenir una important contribució al treball del seu marit Henry Fawcett i va escriure gran part de la col·lecció d’assajos i obres més significatives, entre elles, una recopilació de contes il·lustratius sobre economia i l’assaig sobre la posició de les dones en la vida econòmica, denunciant les barreres i obstacles que frenaven l’accés de les dones al mercat laboral; a partir de 1884 es va dedicar plenament al moviment sufragista britànic, liderant el Sindicat Nacional de la Societat pel Sufragi de les Dones. La vindicació d’igualtat econòmica i social continua plenament vigent en el context actual en el qual el diàleg i estil conversacional acompanya la identificació de reptes feministes de l’economia, noves aliances i l’aprenentatge des d’altres mirades possibles que ens interpel·lin directament sobre la base de l’ètica i justícia distributiva.




Autor font: Directa.cat