Juny 9, 2021
Per Direta
363 vistes


Ella era tècnica d’activitats dirigides a la cadena de gimnasos DIR des de feia nou anys, però el passat 15 de maig va rebre un burofax d’acomiadament per suposada competència deslleial. Ell en feia més de quatre que hi treballava i el 29 de gener va perdre la feina. Totes dues tenen en comú haver-se presentat a les eleccions sindicals i haver protestat davant d’algunes decisions de l’empresa. Tant Sandra com Jose -tots dos noms ficticis- han presentat una demanda d’acomiadament nul per vulneració de la llibertat sindical, mentre la primera té acta de conciliació la pròxima setmana, el segon ja té data de judici el gener de 2022.

Són dos casos en què DIR ha fet valdre una clàusula d’exclusivitat dels contractes, que especifica que cap treballadora “podrà realitzar per altres empreses o per compte propi activitats professionals relacionades amb les tasques habituals que desenvolupa en l’empresa, sense l’autorització per escrit”. Però l’advocada Isabel López entén que la clàusula és “fraudulenta”: “No l’estan retribuint, els treballadors tenen contractes de jornades parcials i s’usa en alguns casos i en altres no”, argument la lletrada. L’article 21 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors estableix que quan es pacta la plena dedicació cal una “compensació econòmica expressa”, que la plantilla de DIR no està rebent.

L’advocada Isabel López entén que la clàusula és “fraudulenta”: “No l’estan retribuint, els treballadors tenen contractes de jornades parcials i s’usa en alguns casos i en altres no”, argument la lletrada

Sandra explica a la Directa que dels nou anys que ha treballat a la cadena de gimnasos ja en fa sis que ho combinava amb unes hores per a una altra empresa i que DIR “n’era perfectament coneixedora”. Un treballador del grup, que prefereix mantenir el seu anonimat per por a “represàlies” laborals, subratlla que l’organització a partir de jornades parcials -la majoria fan entre deu i vint hores a la setmana- fa que un percentatge elevat s’ho complementi amb alguna altra feina en el sector. En el moment de publicar l’article, i després de dues trucades i un correu electrònic, el grup DIR no havia contestat les preguntes d’aquest mitjà.

A més, les jornades s’han vist afectades pels expedients de regulació temporal arran de la pandèmia. El 2019, després de dos anys de pèrdues, el grup de fitness dirigit per Joan Ramon Canela Piqué, va facturar 50,3 milions d’euros, un 7,4% més, i va guanyar 700.000 euros, abans d’impostos. Sense els números de 2020 sobre la taula, condicionats per les restriccions, el mes d’abril la Generalitat va injectar-hi 2,6 milions d’euros a través de l’empresa pública Avançsa, que haurà de tornar en cinc anys. PSC, CUP i En Comú Podem van reclamar conèixer el criteri de l’executiu a l’hora de fer el préstec i Ramon Tremosa, qui aleshores era conseller d’Empresa en funcions, va argumentar que l’empresa té mil treballadors, és “la primera de Catalunya i la tercera de l’Estat” i que “va guanyar diners el 2019”. A la tardor l’empresa havia intentat que la plantilla firmés una reducció de salari del 10%, però una bona part s’hi va negar, entre altres, Sandra i Jose.

Després de més de vint anys sense eleccions sindicals a l’empresa DIR Aerobic -explica un grup de treballadores-, el mes de juliol de 2020, van començar a moure’s per crear una llista de CCOO. Els mandats són de quatre anys, però denuncien que des del 2004 hi havia una delegada en funcions perquè ningú havia promogut la celebració de noves eleccions.

Segons la treballadora, els problemes van començar quan a finals de març es va negar a firmar un document de cessió de drets d’imatge per a fer classes en línia

A causa del tancament de gimnasos per la COVID, fins al 3 de desembre no es va poder escollir nou comitè d’empresa i Sandra es va incorporar a la secció sindical de CCOO el 29 de març. Segons la treballadora, els problemes van començar quan a finals de març es va negar a firmar un document de cessió de drets d’imatge per a fer classes en línia: “vaig oposar-m’hi perquè totes les clàusules eren molt abusives i perquè fer-les provocava que els treballadors en ERTE s’incorporessin més tard o no s’incorporessin. Vaig comunicar a l’empresa que si garantien que les classes virtuals no substituïen hores de companys i s’acordaven les clàusules amb el comitè, firmaria”. Però no va ser així. A la demanda fa constar que a partir d’aleshores va patir modificacions “constants” en el seu ERTE parcial i el 30 d’abril va rebre una comunicació del DIR d’obertura d’expedient.

La seva advocada explicita que si no aconsegueix la nul·litat dels acomiadaments, obrirà la via de la improcedència: “entenem que la clàusula és abusiva i no es pot aplicar. A més, en cas que s’apliqués, el fet estaria prescrit perquè l’empresa no va prendre cap mesura, tot i conèixer que la treballadora duia a terme activitat en una altra empresa des de 2015”. Isabel López és del parer que DIR té una política “d’intentar treure’s del damunt tot el que li causa problemes”. De fet, ha portat alguns casos de treballadores embarassades: “fins que no hem demanat el dret a la concreció horària o la reducció de jornada de forma formal i l’empresa ha vist que no tenia escapatòria, no ho ha concedit. Es focalitza en intentar que les dones marxin”.

En el cas de Jose, contractat per una altra empresa del grup, Tecnics Fitness, l’acomiadament també va anar precedit per un desacord amb l’empresa. El 23 d’octubre, divuit dies després de fer-se pública la llista de candidats al comitè d’empresa pel sindicat CCOO, entre els quals es trobava, la mercantil va notificar-li un canvi de centre de treball. Jose prestava els seus serveis des de 2017 al mateix gimnàs: “Perds tots la gent que has portat des de fa anys i sovint t’has de desplaçar molt més lluny. Entre els treballadors que l’empresa va canviar de centre, hi érem els tres primers de la llista”. Va comunicar la seva disconformitat amb el canvi, però l’empresa no es va fer enrere i l’1 de desembre el treballador va presentar una demanda al jutjat social per vulneració de drets fonamentals.

Un mes i mig després va rebre el burofax en què se li imputava unes suposades faltes molt greus en competència deslleial. Jose estava contractat dotze hores setmanals pel DIR i a causa de la reincorporació parcial havia decidit començar a treballar unes hores en règim d’autònom en un altre centre, com a readaptador esportiu: «la meva coordinadora ho sabia i, a més, la feina que hi faig és totalment diferent».


Una plantilla disgregada

Desenvolupar l’activitat sindical no ha estat fàcil a les diverses empreses del grup DIR. Ho denuncia el treballador que prefereix mantenir-se en l’anonimat: “sabem que voldrien fer-nos fora i si ens fan fora, s’ha acabat la lluita dins l’empresa”. Enguany, han activat comitès a cinc de les almenys 35 empreses de l’entramat societari del grup: a DIR Aerobic i Tecnics Fitness -d’on han acomiadat Sandra i Jose, respectivament-, a Socogim, Fitmedic DIR i Entrenament PS. Si a DIR Aerobic feia vint anys que no se celebraven eleccions sindicals, a la resta, assegura el treballador, ho han fet per primera vegada.

Pel treballador, aquesta fragmentació empresarial dificulta l’organització sindical, perquè la dimensió de la plantilla condicions la representació. A partir de cinquanta treballadores és obligatori un Pla d’Igualtat i es pot constituir un Comitè d’empresa, el nombre de delegats sindicals del qual depèn del nombre de treballadors. Per exemple, per a una plantilla d’entre 101 i 250, en corresponen nou. “Ara estan aprimant DIR Aerobic perquè es quedin sense comitè. Almenys sabem que han mogut quinze persones”, denuncia.

Des del Comitè d’Empresa DIR Aerobic han interposat tres demandes a Inspecció de Treball. Una denuncia que la mercantil s’ha negat a col·locar tauló d’anuncis als centres de treball

L’organització per empreses, denuncien, no respon necessàriament al tipus d’activitat. El treballador posa un exemple: “Hi ha gent a l’empresa Dir Nutrició que l’han col·locat des de DIR Aerobic i es dedica al mateix, a activitats dirigides”.

Des del Comitè d’Empresa DIR Aerobic han interposat tres demandes a Inspecció de Treball. Una denuncia que la mercantil s’ha negat a col·locar tauló d’anuncis als centres de treball “per facilitar la difusió d’avisos i comunicacions d’interès per a la plantilla en general i per als afiliats en particular”, incomplint l’article 81 de l’Estatut dels Treballadors, i finalment, només a accedit a posar-ne un a les oficines centrals del grup. L’altra queixa reclama un Pla d’Igualtat i l’accés a la informació sobre els salaris, complements salarials, entre altres, disgregats per sexe. Finalment, denuncia que ha sol·licitat el Pla de Prevenció i la direcció només els ha lliurat un pla genèric de tot el grup.




Autor font: Directa.cat