Juliol 6, 2021
Per Direta
359 vistes


Com cada setmana durant el darrer any i mig, la fotoperiodista Mireia Comas era al barri de Ca n’Anglada de Terrassa, on està documentant la situació de joves en situació administrativa irregular. I com passa des de fa uns mesos, el passat 30 de juny, una dotzena d’agents antiavalots de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra es van desplegar al passeig 22 de juliol per fer un control. Comas, que assegura que la majoria de vegades aturen i identifiquen joves d’origen marroquí, va apropar-s’hi per prendre alguna imatge. Dos agents van ordenar-li i insistir que esborrés la fotografia i van acabar amenaçant-la de denunciar-la per desobediència a l’autoritat.

Quan va treure al càmera, de seguida se li va apropar un agent per identificar-la i Comas va lliurar el carnet del Sindicat de la Imatge UPIFC i el DNI. “Vaig subratllar que estic col·laborant amb el Diari de Terrassa, però el policia em va tractar molt malament, molt amenaçador, i em va exigir que esborrés la fotografia”, denuncia. Després de corroborar la documentació, el mosso va recriminar-li que ja havia estat detinguda per atemptat contra l’autoritat, un fet del qual va ser absolta el desembre passat.

Els agents utilitzen el registre de les seves dades als fitxers policials, així com el fet de no haver “demanat permís” per impedir a Comas fer la seva feina. Durant la conversa, li recriminen en diverses ocasions que no vulgui esborrar la fotografia, quan la llei no ho empara. Segons l’advocada penalista, Laia Serra, “hi ha una part de llegenda urbana” en l’aplicació de la Llei de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i “una part d’abús per part dels cossos policials”: “S’utilitza la zona de grisos per intentar abusar i menystenir la funció periodística i coaccionar perquè s’eliminin fotografies”.

L’article 36.23 de la llei mordassa, aprovada el 30 de març de 2015, parla d’”ús no autoritzat d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat” i no pas de la presa d’imatges, i estableix que la utilització de les imatges, és a dir, la seva publicació, representa una infracció greu “si pot posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents i de les instal·lacions protegides o posar en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonamental a la informació”.

La Instrucció 13 especifica que “no constitueix infracció la mera presa d’imatges o el tractament de les dades dels agents si no representa un risc o perill per a ells, les seves famílies, les instal·lacions o les operacions policials”

Davant certa ambigüitat de quan la presa d’una imatge genera un perill o posa en risc la seguretat dels agents, es va dictar la Instrucció 13, el 17 d’octubre de 2018. Recorregut pels sindicats policials i validada per l’Audiència Nacional espanyola, el text especifica que “no constitueix infracció la mera presa d’imatges o el tractament de les dades dels agents si no representa un risc o perill per a ells, les seves famílies, les instal·lacions o les operacions policials”. Alhora, contempla la possibilitat d’identificar la persona que hagi pres les imatges, amb objectiu de procedir, si escau, a l’exercici de les actuacions oportunes per salvaguardar els drets dels actuants, o a la seva sanció administrativa o penal”.

Coneixedora de la llei, Mireia Comas és conscient que “et poden identificar per si a posteriori es fes un mal ús de les fotos, però t’han de deixar treballar. El que penalitza la llei mordassa és el mal ús de la fotografia”. Així és com ho trasllada als agents: “És il·legal fer esborrar una foto”. L’advocada Serra matisa que en tot cas, si es considerés que algú ha estat prenent imatges que poden comportar una infracció, l’agent hauria d’identificar, consignar la intervenció dels equips, remetre-ho al jutjat i fer constar en l’acta d’intervenció el motiu, però en cap cas, esborrar la foto.

Des de l’entrada en vigor de la norma fins al 31 de desembre de 2019, els cossos de seguretat de l’Estat espanyol van interposar 1.009.729 sancions —563,3 milions d’euros—, però aquesta xifra no té en compte l’actuació de la policia catalana, que entre l’1 d’octubre de 2017 i el 10 d’abril de 2019, en va incoar 54.858, segons un informe del departament d’Interior, lliurat a la CUP.

L’afectada, que va ser amenaçada amb una denúncia per desobediència a l’autoritat, assegura que presentarà una denúncia. Des de l’UPIFC, Xavier Subias confirma que “és una cosa recorrent que demanin que esborrem fotos i amb a llei mordassa s’ha agreujat”, tot i que “no tenen cap potestat i malgrat que tinguem acords amb el departament d’Interior”.




Autor font: Directa.cat