Setembre 23, 2022
Per Direta
186 vistes

A les terres que fan frontera entre el Camp de Morvedre i l’Horta Nord, emmarcades entre la Serra Calderona i la Marjal dels Moros – ambos paratges naturals protegits – i limitades pels termes de Sagunt al nord i de Puçol al sud, la companyia automobilística Volkswagen, té previst començar a construir l’any 2023 una gigafactoria de bateries elèctriques de liti destinades a la indústria del motor que hauria de començar a funcionar l’any 2026. Amb la capacitat per abastir  650.000 vehicles elèctrics a l’any i una superfície de 200 hectàrees -dos milions de metres quadrats-, en paraules del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, “donarà treball” a més de 3.000 persones.

La nova factoria està integrada dins de Parc Sagunt II, una àrea logística que de més de 5,6 milions de metres quadrats. Per fer realitat el polígon, Espais Econòmics Empresarials S.L., la societat promotora participada al 50% per la Generalitat i al 50% per l’empresa pública estatal de finançament empresarial SEPIDES, ha gastat més de 80 milions d’euros públics per expropiar al voltant de 1.414 finques, moltes d’elles d’ús agrícola.


Puig continua l’herència del PP

Parc Sagunt II forma part també del Pla Especial de l’Àrea Logística de Sagunt – amb una extensió de 10 milions de metres quadrats-, un projecte que es remunta a l’any 2002. Aquell any, el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro -els dos del Partit Popular -, feien la presentació oficial del pla. Així i tot, l’any 2007 va ser tornat a inaugurar, en aquesta ocasió per part del també expresident popular Francisco Camps.

Gran part de les parcel·les que formen la primera fase del parc industrial continuen buides vint anys després de la seua presentació, un fet que justifica les crítiques al nou projecte segons les entitats ecologistes

Ja l’any 2016, amb el Govern del Botànic al poder, el parc empresarial es va estar a punt de declarar la suspensió de pagaments i d’eixir a concurs de creditors; cosa que no va ocórrer gràcies a la compra d’una parcel·la per valor d’1,35 milions d’euros per part de l’Autoritat Portuària de València. En aquest punt, empreses com Mercadona, Crown Holding, Grupo Arnedo, Acotral, Zuvamesa, Jofemesa o Intel Fish van començar a establir-se a la zona, conformant el que ara es coneix com a Parc Sagunt I. Sis anys després, gran part de les parcel·les que formen la primera fase del parc industrial continuen buides, un fet que justifica les crítiques al nou projecte per part de les entitats ecologistes.

Des d’Acció Ecologista Agró, denuncien que des d’aleshores l’especulació i la destrucció del territori han prosseguit com en temps previs a la crisi immobiliària. Miquel Aguilar, membre de l’organització ecologista i veí del Port de Sagunt, assenyala que convé una mirada global, “primer comprendre que va ser Parc Sagunt I, amb el que van ocupar una gran extensió de terra fèrtil molta de la qual a hores d’ara continuen sent parcel·les deshabitades”, per a després “analitzar l’incipient Parc Sagunt II, dissenyat com a un dispositiu de càrrega i descarrega logística vinculat al transport per tren, mar i carretera”.

Una de les principals amenaces per a l’ecosistema social i mediambiental del territori és que el projecte va vinculat a l’execució de l’AVE, a la duplicació de carrils a l’AP-7 i a l’ampliació del Port de Sagunt. Cal destacar la situació d’amenaça en la qual es troba el paratge natural de la Marjal dels Moros amb l’augment de la salinitat dels seus estanys i l’erosió de la línia litoral conformada per les platges del Port de Sagunt, Puçol i el Grau Vell. La Marjal dels Moros, que ja es va veure greument afectada per la implantació de Parc Sagunt I, com assenyala Aguilar, es troba desprotegida, malgrat les al·legacions presentades i les converses amb els tècnics de l’Ajuntament de Sagunt per part del col·lectiu ecologista.

Volkswagen projecta una factoria de dos milions de metres quadrats al costat d'un polígon amb baixa ocupació de Sagunt
Les obres d’adequació dels terrenys ja han començat |Marc Campos

“Es van comprometre ja en la declaració d’impacte ambiental, a construir una barrera verda i un carril ciclo-vial a la línia de contacte entre la marjal i el polígon (4,5 km) per reduir l’impacte sobre la Marjal dels Moros i al mateix temps contribuir a la mobilitat sostenible”. I afegeix: “han passat més de deu anys i encara no han començat les obres d’enjardinament, la barrera verda és sols terra amuntonada i del carril ciclovial no hi ha ni rastre; és vergonyós que els mateixos responsables d’aquests fets [Espais Econòmics Empresarials], siguen els mateixos que s’encarreguen del disseny de Parc Sagunt II”.

Una de les principals amenaces per a l’ecosistema social i mediambiental del territori és que el projecte va vinculat a l’execució de l’AVE, a la duplicació de carrils a l’AP-7 i a l’ampliació del Port de Sagunt

Des d’Agró, denuncien que no es podrà accedir a la nova planta de Volkswagen amb transport públic o bicicleta, “malgrat que ha sigut presentada per part de les institucions com a la gran estrella verda del projecte valencià i estatal”. Per a proveir-se d’energia, la gigafactoria requereix a més la instal·lació de vora 2,5 milions de metres quadrats de plaques solars entre la V-340 i el Mont Picaio, on actualment trobem principalment camps de tarongers en plena producció. La instal·lació fotovoltaica, que a més sols podrà abastir el 20% de les necessitats de la fàbrica, és fruit d’un acord entre Iberdrola i Volkswagen, avalat pel PSOE i el president de la Generalitat Ximo Puig. Es tracta del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació econòmica del Vehicle Elèctric i Connectat (Perte-VEC) presentat entre 62 empreses, entre elles Volkswagen i Iberdrola, que ja s’ha emportat vora 168 milions d’euros dels fons Next Generation de la UE per la reactivació econòmica. A canvi, el fabricant de cotxes alemany ha anunciat inversions de fins a 10.000 milions d’euros en les plantes de l’Estat espanyol, 3.000 d’ells a Sagunt. El passat juliol, la Generalitat valenciana feia pública la inversió de 15 milions d’euros en la construcció d’un nou centre de formació vinculat a la planta destinat a satisfer els requeriments de plantilla de la companyia.

“Les mateixes empreses de l’oligopoli elèctric que han estat combatent la transició energètica renovable ara són les primeres que volen posar les seues plaques solars, però a la seua manera”. “No canvien de política, mantenen les seues prioritats: el creixement econòmic. No cap en el territori i no ens cap en el cap”, rebla Miquel Aguilar.

Des de la Generalitat Valenciana no s’ha dubtat a l’hora de comparar aquest projecte amb el model de la Ford d’Almussafes, implantat ara fa cinquanta anys. Juan Bordera periodista i autor, junt amb el físic Antonio Turiel, del llibre El Otoño de la Civilización; assenyala que precisament “el problema no és la gigafactoria, el problema és el model capitalista que no qüestiona el creixement il·limitat”. “Fer gigafactories apuntala i recolza un imaginari tecnooptimista, i la qüestió no és el projecte en si, el problema és la mentalitat amb la qual està fet”. I finalitza: “caldrà veure en quina situació estan els preus de les matèries primeres i de l’energia l’any 2026 [quan es pose en marxa la fàbrica] precisament pel que ha suposat aquest model suïcida de creixement sense límits”.


Una terra que “dona faena”

La Séquia dels Arenals, la Séquia de la Ralla – que delimita els termes de Puçol i Sagunt retornant a la mar l’aigua que pren de la Séquia Major de Montcada – la Séquia de l’Arrif, l’Alqueria dels Flares, el Motor de l’Arrif i l’Alqueria de l’Advocat – que està en procés de rehabilitació per a ser emprada com a seu administrativa del Parc Sagunt junt amb una parcel·la de 3.630 metros quadrats destinada per a ús hoteler –… son part de la memòria del passat agrícola d’aquesta terra encara fèrtil.

Com ens recorda el narrador i historiador puçolenc Manel Alonso, el paisatge uns segles enrere, encara que agrícola, era ben diferent del d’avui. “Fins a inicis del segle passat, on avui volen alçar la gigafactoria Volkswagen, hi trobàvem una zona vitivinícola que s’estenia des de la Costera del Picaio per tot l’aiguavés de la Serra Calderona”. Segons Alonso, ací a l’època romana s’elaborava un vi tan preat, elaborat principalment per les comunitats jueves de Puçol i Sagunt, que va suposar la concessió d’un port propi d’exportació per a la Vila de Puçol.

“Malgrat que aquestes partides, per ser les més properes del Camp de Morvedre a l’Horta de València gosaven des de 1260 per decret Jaume I del dret a prendre aigua de la Séquia Major de Montcada a través de la Séquia de l’Arrif, no s’introdueix el cultiu de regadiu fins a inicis del segle XX moment en el qual arriba la taronja a la zona, concretament a la Partida de la Pasquala”, relata Alonso.

Actualment, la continuació del que va ser el Camí de les Rotgeres es veu interromput pel pas de l’AP-7, dificultant així l’accés als camps des del Puçol, uns dels principals motius segons Alonso de la desvertebració del territori

Però no sols hi afloren taronges, també ho fan, entre altres, peres, bajoques, melons, tomates i arròs en les proximitats de la Marjal dels Moros. Precisament per la seua proximitat a aquest medi natural, aquest tros de terra també ha sigut fructífer a l’hora d’abastir-se de matèries primeres, com ara canyes. Com explica Vicent Gallego, llaurador de 89 anys de Puçol que ha treballat durant molts anys aquestes terres, els mesos previs a la campanya de la taronja, per poder abastir-se d’aliments, aprofitaven per “anar a fer barracot”, pràctica que consistia en la caça de granotes i rates de marjal, així com en la pesca a mà d’anguiles i llises, principalment.

Una de les alqueries abandonades, a tocar del nou polígon |Marc Campos

Alonso apunta en aquest sentit que fins al segle passat, un percentatge important de la població residia a aquestes alqueries i fins fa unes dècades tots aquests terrenys, molts encara camps, eren treballats per gent de Puçol. On acaben les muralles l’antic Jardí Botànic de Puçol – ara reconvertit en recinte taurí – sòbria el Camí de les Rotgeres – ara Carrer de les Rotgeres – que conduïa a eixa zona directament”. Actualment, la continuació del que va ser el Camí de les Rotgeres es veu interromput pel pas de l’AP-7, dificultant així l’accés als camps des del poble, uns dels principals motius segons Alonso de la desvertebració del territori.

Com lamenta Gallego, “el poc que queda encara creixent als arbres es cau i es perd, ja s’han donat tots els camps per perduts”. I conclou: “Aquesta terra ha donat sempre molta faena, no sé si generant el mateix treball que la Volkswagen, però sí generant molt d’aliment per a omplir directament les panxes de les veïnes del poble”.




Autor font: Directa.cat