Juny 7, 2021
Per Direta
342 vistes


Des de fa unes setmanes, la plaça Sant Roc de Sabadell –on es troba l’Ajuntament- llueix més groga que de costum. Està sent el punt de trobada i de reivindicació de les treballadores de Correus. I és que, ja fa més de dos mesos que bona part de la plantilla de la Unitat de Repartiment número 4 (UR4) de Sabadell varen decidir començar una vaga indefinida, amb el suport de CGT i SiPCTE.

La que és l’empresa pública més gran de l’Estat espanyol fa anys que viu al centre de la polèmica, sigui en matèria laboral o pels rumors d’una futura privatització. Aquest cop el focus se situa a la capital vallesana. “Menos jefes, más carteros”, cridaven el dijous passat davant del consistori. I és que de les 26 carteres que, per normativa, serien necessàries per a aquella unitat, només n’hi ha disset de contractades. En aquest sentit, Eduardo Fernández, portaveu del Comitè de Vaga de la UR4 i membre de la CGT, explica que “únicament és la direcció de Correus qui decideix quanta gent és necessària per unitat”. De les 26 persones que en un principi són necessàries per cobrir la unitat, en aquest moment, Correus considera que a causa del volum de feina, només en són necessàries disset. Fernández ho qualifica d’un càlcul irreal, ja que està suposant sobrecàrregues per tota la plantilla i està provocant mancances per seguir donant un servei postal de qualitat. En aquest sentit, des del comitè de vaga es reclama que els sindicats puguin tenir un paper important en el moment de decidir el nombre de treballadores necessàries per unitat. “No pot ser que una empresa decideixi quin temps és necessari per fer una feina concreta, sense tenir en compte els riscos que comporta”, matisa el portaveu.

De les 26 persones necessàries per cobrir la unitat, en aquest moment, Correus considera que només en són necessàries disset. Fernández ho qualifica d’un càlcul irreal, ja que suposa sobrecàrregues per a la plantilla i mancances per donar un servei postal de qualitat

Tot i que les demandes són similars a tot el territori, a Sabadell s’han viscut casuístiques concretes que han desbordat la situació. Això s’ha vist sobretot amb l’arribada d’una nova responsable d’oficina. Fernández explica com el tracte va començar a canviar, sobretot, des d’aquell moment. La pressió que exercia la nova cap sobre les treballadores es va anar fent insostenible. A l’horitzó sempre hi havia l’augment de nombre de repartiments, sobretot pel que fa a la paqueteria (Amazon, AliExpress…). No és una cosa particular de la unitat, sinó la dinàmica per on fa anys que camina l’empresa, expliquen els vaguistes. Ara, però, semblava que s’accentuava. La situació va arribar al seu límit quan les treballadores de la UR4 van denunciar la cap de la unitat per irregularitats en les entregues de notificacions. Fernández explica que “en haver-n’hi moltes d’acumulades, la cap de la unitat va decidir falsejar el nombre d’entregues d’algunes d’elles. Dels dos intents d’entrega que s’han de fer per llei, en aquest cas només se’n va fer un, l’altre no era real”. A més, expliquen, això ho va fer amb la identificació del cap que estava substituint. La denúncia no va arribar a bon port i això va acabar provocant la convocatòria de vaga pel dia 6 d’abril.

Des de llavors les treballadores de la UR4 han explicat la seva situació al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats espanyol. Segons l’estimació de la CGT, més de 175.000 enviaments postals de tota mena estan acumulades al magatzem de correus. I tot i que es comptabilitzen unes 70.000 veïnes afectades a la ciutat de Sabadell, l’alcaldessa del PSC, Marta Farrés, no ha mogut fitxa. En aquest sentit, Eduardo Fernández explica que Farrés “es limita a dir que no és competència seva”. A més, afegeix que el seu posicionament està marcat per “interessos de partit”, ja que “el president de Correus és una persona molt propera a Pedro Sánchez”. Segons la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Sabadell, es tracta d’una dinàmica habitual en l’actual govern de la ciutat. Elisabet Grané, membre de la plataforma explica que el govern de Marta Farrés “té una clara postura cap a no municipalitzar i s’encamina cap a la privatització dels serveis”.

Tot i que la UR4 és l’única unitat en vaga indefinida, el conflicte s’ha estès pel territori. Poblacions com Reus, València o Terrassa també han començat a organitzar les seves reivindicacions. En aquest sentit, la setmana passada es va convocar una vaga a tota la província de Barcelona. “El cas de Sabadell va servir perquè la gent comences a dir que s’havia de fer coses”, ja que “la situació s’està degradant a una velocitat que ni ens adonem”, alerta Carlos Torres, representant de tres unitats de repartiment de Terrassa.

Empreses públiques: 16 de 130

A l’Estat espanyol, de 130 empreses públiques existents el 1985, s’ha passat a només setze, de manera que s’ha convertit en un dels estats que menys en té de tota la Unió Europea. Els sindicats preveuen un futur similar per a Correus, una empresa amb divuit centres de classificació i 1.750 oficines de carteria en tot l’Estat que sembla molt atractiva per a les principals empreses de paqueteria.

Des dels sindicats fa anys que es denuncia públicament la privatització progressiva de l’empresa. Aquestes privatitzacions, en molts casos, van precedides d’una despossessió de recursos per part del servei en qüestió. En el cas de Correus, d’ençà que l’any 2007, a les treballadores no se’ls aplica l’Estatut Bàsic del Treballador Públic i l’empresa ha disminuït en més de 13.000 treballadores. En aquest sentit, el funcionariat que abans suposava una gran part de la plantilla s’ha anat substituint per personal indefinit o temporal. A més, està sobre la taula incloure a les treballadores en el Reial decret de Jornades Especials. És a dir, es deixaria de regularitzar el temps de descans i s’obriria la possibilitat de començar a treballar els diumenges.

D’ençà que l’any 2007, a les treballadores no se’ls aplica l’Estatut Bàsic del Treballador Públic i l’empresa ha disminuït en més de 13.000 treballadores. En aquest sentit, el funcionariat que abans suposava una gran part de la plantilla s’ha anat substituint per personal indefinit o temporal

Tot això, s’emmarca en la nova lògica que prioritza el servei de paqueteria abans que el del servei postal. “Quan arriba un paquet d’Amazon, s’ha de prioritzar abans de tot”, explica Fernández. En aquest sentit també afegeix que “si algú està de baixa i arriba un paquet d’Amazon a la seva zona, algú altre l’haurà de cobrir per força, retardant el repartiment del correu postal”. Els retards han arribat a ser molt importants: “He arribat a entregar notificacions judicials el mateix dia que la persona tenia el judici”, explica Fernández.

L’any 2025 serà una data clau. Finalitza l’acord de Correus per prestar el Servei Postal Universal. Si acaba sent privatitzat, “acabarem que als pobles petits no hi haurà servei postal perquè no donarà beneficis”, alerta Fernández. Un cas similar és el de Portugal, on amb la privatització de CTT (Societat Estatal de Correus de Portugal) ja s’han tancat més de 70 oficines i s’han acomiadat 600 treballadors.




Autor font: Directa.cat