Desembre 5, 2020
Per Nord-Estl Libertari
194 vistes



DIVERSOS PROJECTES DE MACROGRANGES A L’ALBERA REACTIVEN LA MOBILITZACI脫 PER PROTEGIR L’ESTANY LLAMPOL 

L’aparici贸 de projectes agroecon貌mics extensius a la serra de l’Albera (a l’Alt Empord脿) ha posat de manifest la vulnerabilitat amb qu猫 es troben espais naturals com l’estany Llampol que, malgrat ser reconeguda la seva import脿ncia dins la xarxa d’estanys temporaris mediterranis, veu perillar la seva exist猫ncia pel fet de no estar incl貌s sota cap forma de protecci贸 

Conegut tamb茅 com l’estany de Serra-Seguer, el Llampol t茅 unes 3,7 hect脿rees i es localitza entre els termes de Campmany i Sant Climent Sescebes 

El Llampol forma part de la trentena d’estanys temporaris mediterranis que trobem a Catalunya, “un conjunt no uniforme, amb una biodiversitat canviant en funci贸 del nivell d’inundaci贸 i una v脿lua ecol貌gica molt important”  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Campmany/Sant Climent Sescebes  (Albera, Alt Empord脿, comtat de Peralada) 05/12/2020.- Llegim a Directa que parla sense aturador de l’estany Llampol, tamb茅 conegut com Serra-Seguer, entre Campmany/Sant Climent Sescebes  (Albera, Alt Empord脿, comtat de Peralada), i, per la convicci贸 de les seves paraules i les muntanyes de documents acumulats, costa de creure que abans con猫ixer el projecte de granja que volien fer prop del seu terreny ni tan sols era conscient de la seva exist猫ncia. “L’煤nic que sab铆em de l’estany venia d’una persona que ens va dir que ten铆em un tresor bot脿nic, res m茅s“, afirma Carles Mestre, ve铆 de Sant Climent Sescebes i membre de la Plataforma Salvem l’Estany Llampol

Quan IAEDEN-Salvem l’Empord脿 va informar Mestre de la pres猫ncia de l’estany Llampol 茅s quan va comen莽ar a investigar i actuar per aturar el projecte, conscient que aquest estany temporari no 茅s nom茅s 茅s l’arma principal per evitar la construcci贸 de la granja, sin贸 tamb茅 per preservar i donar a con猫ixer un territori d’alt valor natural i paisatg铆stic. 

L’amena莽a a l’estany Llampol 

Una granja de 1.984 porcs en el terme municipal de Sant Climent Sescebes 茅s el projecte que la promotora Bruguera Bonfill va presentar l’any 2018. La poca claredat en aspectes com els accessos a l’explotaci贸, el transport dels purins generats i, sobretot, la proximitat als estanys i llacunes temporaris de l’Albera van fer que r脿pidament es presentessin al路legacions per aturar-lo. “L’aparici贸 d’una activitat intensiva com aquesta perjudicar脿 la qualitat de les aig眉es de l’Estany Llampol i d’altres estanys, i fins i tot de la riera de Torrelles, per la fuita de purins i o la dispersi贸 de restes de fems a conseq眉猫ncia de la pluja en el sistema de recs d’escorrentia. Sense oblidar els efectes de la mateixa construcci贸 de la granja i el tr脿nsit de camions que suposar脿”. Ambd贸s aspectes han estat denunciats pels grups ecologistes. A m茅s, tal com indica Dani Boix –bi貌leg de la Universitat de Girona–, “l’estany forma part d’una xarxa d’estanys, les comunitats dels quals estan connectades i, per tant, quan s’altera un estany, la xarxa es veu afectada en el seu conjunt“. Actualment, el projecte d’explotaci贸 es troba aturat, pendent de la presentaci贸 d’un nou estudi d’impacte ambiental i paisatg铆stic.  

El Llampol forma part de la trentena d’estanys temporaris mediterranis que trobem a Catalunya, “un conjunt no uniforme, amb una biodiversitat canviant en funci贸 del nivell d’inundaci贸 i una v脿lua ecol貌gica molt important“, segons Boix. Conegut tamb茅 com l’estany de Serra-Seguer, t茅 unes 3,7 hect脿rees i es localitza entre els termes municipals de Sant Climent Sescebes i Capmany. Els estanys temporaris s贸n un patrimoni protegit per la seva biodiversitat i singularitat, tant en l’脿mbit europeu com mundial. “Hi ha molts grups d’organismes que utilitzen aquests ambients com a refugi i com a lloc de reproducci贸. A m茅s, tamb茅 hi trobem organismes singulars, que nom茅s es troben en estanys temporanis, com la falguera aqu脿tica Isoetes setacea o el crustaci Tanymastix stagnalis, ambd贸s presents a l’estany Llampol“, subratlla Dani Boix, qui ha realitzat diversos estudis flor铆stics i faun铆stics en entorns aqu脿tics juntament amb altres cient铆fics.  

La import脿ncia dels estanys temporanis s’ha reconegut legalment, protegint-los amb la Directiva H脿bitats de la Uni贸 Europea com ‘h脿bitat prioritari’ a conservar“, afegeix. A m茅s a m茅s, “l’estany Llampol est脿 dins l’inventari de zones humides de Catalunya“, explica Marta Ball-llosera, ambient貌loga i representant de IAEDEN-Salvem l’Empord脿

Projectes similars en zones no protegides 

En els darrers anys, han aparegut altres projectes de granges semblants al que fa perillar l’estany Llampol. Nom茅s a la subcomarca de l’Albera, n’hi ha tres m茅s: un a Capmany i dos a Cantallops (Albera, Alt Empord脿, vescomtat de Rocabert铆, comtat de Peralada). Tot i que no s贸n dels mateixos promotors, tenen unes caracter铆stiques molt similars: tenen menys de 2.000 caps de bestiar i es troben en 脿rees no vulnerables i, per tant, no protegides. 

Les difer猫ncies entre la legislaci贸 catalana i l’espanyola davant projectes d’aquestes caracter铆stiques fan que sovint les promotores les utilitzin  a favor seu. “Segons la llei espanyola, s’ha de fer una tramitaci贸 d’impacte ambiental a qualsevol granja de porcs que afecti indirectament una zona humida, encara que no estigui catalogada o protegida, a difer猫ncia de la llei catalana, que nom茅s exigeix aquest tr脿mit si se superen els 2.000 exemplars o si hi t茅 repercussi贸 directa“, explica Carles Mestre, que despr茅s de dos anys de lluita s’ha convertit en un expert no nom茅s en biologia i geologia, sin贸 tamb茅 en legislaci贸. 

La Generalitat de Catalunya ha marcat una s猫rie de zones vulnerables amb la finalitat de prevenir i reduir la contaminaci贸 de les aig眉es per nitrats. A l’Alt Empord脿 hi ha 34 municipis considerats zona vulnerable. Aquesta decisi贸 es valora positivament pels agents del territori, encara que tamb茅 manifesten l’augment d’actuacions en zones no protegides. Segons l’IADEN-Salvem l’Empord脿, “estem contents, per貌 hem de tenir en compte els efectes col路laterals, que fa que les granges s’instal路lin fora de la zona vulnerable de la plana agr铆cola de l’Empord脿 i en zones ambientalment molt m茅s sensibles, com s贸n les basses de l’Albera, arriscant m茅s el potencial de contaminaci贸 a zones que eren lliures de nitrats“. 

L’alcalde de Capmany, Joan Fuentes, explica les dificultats dels consistoris davant de projectes com aquest, que no van d’acord amb les pol铆tiques municipals. Des de l’octubre de 2019, quan vam con猫ixer el projecte, estem intentant que aix貌 no vagi endavant. Hem demanat informes sectorials i estem sent molt rigorosos amb el tema administratiu, corregint alguns aspectes de forma que poden servir per no donar el perm铆s“, ja que s’opta per activitats econ貌miques m茅s respectuoses amb l’entorn. 

Les fronteres de la conservaci贸 

El 2 d’octubre del 2019 es va emetre la resoluci贸 del Parlament de Catalunya per protegir l’estany Llampol, que insta el Govern de la Generalitat a considerar l’elevat risc de malmetre els valors naturals i paisatg铆stics que suposaria la instal路laci贸 d’una granja de porcs prop de l’indret, i a actuar en conseq眉猫ncia per atorgar o denegar les llic猫ncies, exigint les avaluacions ambientals corresponents.  

Per altra banda, considera estudiar la inclusi贸 a l’Espai d’Inter猫s Natural (EIN) Basses de l’Albera de l’estany Llampol i que passi a formar part de la Xarxa Natura 2000. “El seg眉ent pas seria integrar aquests espais (llacunes temporals) a l’EIN de l’Albera, i quedarien protegits per sempre. La idea 茅s que la Generalitat ho pugui protegir definitivament, perqu猫 no vingui un altre projecte i s’hagi de tornar a comen莽ar“, diu Marc Sala, regidor de Medi Urb脿, Natural i Ambient de l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes. 

Tot i aix貌, l’estrat猫gia de la conservaci贸 i les formes de protecci贸 han estat q眉estionades tant per la comunitat cient铆fica com per la poblaci贸. “Hem de protegir espais, per貌 hem de saber les limitacions que tenen aquestes estrat猫gies de protecci贸. No serveixen les l铆nies ni les fronteres si amb el canvi clim脿tic va canviant la distribuci贸 de les esp猫cies. Si diem que aquests estanys s贸n interdependents, l’eliminaci贸 d’un, afecta tota la xarxa, tant si est脿 protegida com si no”, puntualitza Dani Boix. 

Segons Pau Sainz, ge貌graf responsable de la Xarxa Natura 2000, “no tot el que 茅s un h脿bitat o una esp猫cie d’inter猫s comunitari ha d’estar dins la Xarxa“. La proposta actual data de l’any 2006 i cobreix un 31% del territori terrestre del Principat de Catalunya, una de les m茅s altes a escala europea. “Puntualment hem anat veient que hi ha cosetes a fora que tenen inter猫s. Estem recopilant llocs d’aquests –com l’estany Llampol– per millorar la xarxa i per fer un expedient de millora. Els estanys mediterranis sovint passen desapercebuts perqu猫 gran part de l’any estan secs, per貌 s贸n h脿bitats d’inter猫s comunitari i molt valuosos“, explica Sainz. Malgrat tot, afegeix que “no tot el que t茅 valor en l’脿mbit catal脿 t茅 valor per la Xarxa Natura 2000, on es valora molt la representativitat“. 

La necessitat de noves eines de protecci贸 

Els mecanismes de protecci贸 i conservaci贸 actuals no acaben de ser eines 煤tils i eficients per la preservaci贸 de l’entorn. “Protegir l’estany Llampol com a Xarxa Natura 2000 ens dona m茅s mecanismes de protecci贸, per貌 no ens dona m茅s estrat猫gies de conservaci贸 per part de l’administraci贸 p煤blica“, explica Ball-llosera, que cada vegada que apareix un nou projecte de granja, activa l’engranatge de l’IADENSalvem Empord脿 per fer campanya d’acord amb el procediment administratiu. “En el cas de Capmany, per exemple, quan surti a exposici贸 p煤blica la granja, farem campanya per recollir al路legacions i signatures, demanant l’aturada i l’arxivament del projecte“. 

El territori segueix sent vulnerable a les lleis macroecon貌miques. Per Jacobo Ruiz, Cap de la Secci贸 de Biodiversitat i responsable de l’Oficina Territorial d’Acci贸 i Avaluaci贸 Ambiental de Girona, “no es considera prioritari augmentar la superf铆cie de Xarxa Natura 2000 i s铆, en canvi, garantir la gesti贸 ambiental real, no formal, d’aquests espais. 脡s en aix貌 que el Departament vol concentrar els recursos humans i materials disponibles“. En la mateixa l铆nia, Sainz apunta que “estaria molt b茅 que a la propera llei de biodiversitat i espais naturals s’inclogu茅s una figura local que ajudi els ajuntaments a declarar un espai d’inter猫s local“. 

En definitiva, noves formes de protecci贸 que donin suport a les iniciatives populars, als moviments ecologistes i als ajuntaments. “Jo estic defensant un patrimoni del poble, per tant, l’hem de protegir com a patrimoni del poble“, reclama Carles Mestre en nom de la plataforma Salvem l’estany Llampol, mentre segueix donant a con猫ixer l’estany i espera la resposta definitiva que serveixi per protegir aquest espai natural. Aquesta vegada, per sempre. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com