Juny 10, 2022
Per Direta
244 vistes

Ja fa deu anys que Javier Hurtado es reunia tots els divendres a un bar de Castelló amb altres persones jubilades que, com ell, havien treballat prèviament a Telefónica. Allí comentaven els temes que estaven a l’ordre del dia i els problemes socials. Finalment, van decidir deixar de queixar-se setmanalment des del bar a organitzar-se i mobilitzar-se per contribuir així activament a la defensa de les causes socials. Volien demostrar-se i demostrar que les qüestions que tant havien debatut podien canviar i, concretament, millorar.

Corria aleshores el 2011. El 15 de maig d’aquell any va començar a emplenar-se la plaça Maria Agustina de Castelló, amb motiu de la manifestació del moviment 15-M. Hurtado i els seus companys van acudir a la plaça, on es va començar a forjar [email protected] de Castelló. Allí van conéixer gent amb els mateixos interessos socials, persones que més tard s’integrarien al col·lectiu. Finalment, es van constituir el dia 6 de juny de fa deu anys: “Volíem mobilitzar-nos i defendre els drets des d’un lloc on la gent ens vera i coneixera qui eren els i les [email protected]”, relata Hurtado.

Van decidir passar de queixar-se setmanalment asseguts des del bar a organitzar-se per tal de mobilitzar-se i contribuir així activament a la defensa de les causes socials

Actualment, en tota manifestació o mobilització a la capital de La Plana és possible veure [email protected] de Castelló. Ja siga a un desnonament, a una marxa de la dignitat o davant d’una entitat bancària. Sempre han estat ahí, braç a braç, per lluitar per la dignitat de les persones. Són fàcilment recognoscibles, ja que porten posat un jupetí de color groc amb el rètol “[email protected]” a l’esquena. Són persones majors, procedents de diversos pobles i ciutats de la província de Castelló, que lluiten per tota causa honesta. El col·lectiu persevera en la lluita per la defensa dels seus propis drets, però també dels de tota la societat: s’esforça perquè els fills i les filles o els nets i netes de tothom puguen viure amb certs drets garantits i en una societat més justa que la que viuen ara.

Molta gent es pregunta per què s’anomenen [email protected], d’on prové aquest nom. Javier Hurtado explica que, quan acompanyaven la gent jove en la seua lluita al moviment 15-M, van adonar-se que els poders mediàtics, així com alguns ministres, anomenaven els joves “perroflautas” de forma despectiva. Aleshores, van decidir adaptar i adoptar aquest malnom. Demostraven així que les desqualificacions no els importaven gens, ni els apartaven del seu objectiu.

Lola Domènech i Javier Hurtado, membres de [email protected] de Castelló |Ester Fayos

Una de les companyes de Javier Hurtado en [email protected] de Castelló és Lola Domènech. Es va unir al col·lectiu fa ara sis anys, després de la mort del seu marit. Va arribar a la conclusió que havia de fer alguna cosa en contra de “les immoralitats” que veia contínuament a la societat, que havia de mobilitzar-se. Així va ser com va deixar a un costat el seu dolor i es va unir a [email protected] de Castelló. Les persones que constitueixen aquesta formació són, com ella mateixa diu, “activistes en contra de tota injustícia”. Els seus principis són ferms: “Allò que volem són drets per a una societat més justa. Tenim divuit pancartes que van actualitzant-se i fem reunions on mirem què ha passat eixa setmana, quina problemàtica o quins drets han sigut menyspreats, i eixim amb eixa pancarta: els bancs, la guerra, les pensions…”. Domènech subratlla que “en tota causa justa actuem, ahí estem nosaltres”.

Lola Domènech: “Les úniques coses que volem són dignificar i ajudar. S’ha de tenir en compte que som gent major, amb condicions físiques més reduïdes, però tenim molta il·lusió, molt d’interès i hi posem tot el cor”

El ventall de drets socials a defendre és ampli i Lola Domènech sap, com les seues companyes i companys, que el benefici de les accions sempre és comú: “Les úniques coses que volem són dignificar i ajudar. S’ha de tenir en compte que som gent major, amb condicions físiques més reduïdes, però tenim molta il·lusió, molt d’interès i hi posem tot el cor. No fem açò per diners ni per reconeixement, ho fem simplement perquè creiem que s’ha d’ajudar la resta i, sobretot, per conscienciar sobre les causes injustes que estan provocant que molta gent tinga prou problemes al seu dia a dia”.

Des dels seus inicis, [email protected] de Castelló ha pres decisions en assemblea i no ha depès en cap moment dels diners de cap associació ni entitat política. Aquest col·lectiu consisteix en un moviment plural i assembleari al qual qualsevol persona pot unir-se, expressar-hi la seua opinió i oferir el seu suport en la lluita que els ocupa. Al llarg dels seus deu anys de trajectòria, s’han autofinançat mitjançant aportacions individuals.

Més enllà de les pensions

[email protected] de Castelló lluita principalment, com bé diu Javier Hurtado, “per la defensa de l’ensenyament, per la sanitat, per les pensions o en contra de la banca”, entre altres moltes causes. Un error molt comú, encara que allunyat de la realitat i de la diversitat que abasten, és relacionar-los únicament amb la seua defensa generacional d’unes pensions dignes: “Tota la gent es pensa que estem lluitant per les pensions, quan, si bé és cert que són una cosa molt important que reivindiquem, perquè a la nostra edat és essencial, també defensem l’ensenyament, la sanitat, el transport públic… Estem en contra de la violència de gènere, de la violència transfòbica, de la violència cap al col·lectiu LGTBI. Quan fa set anys ningú recordava dels conflictes, nosaltres estàvem posant-los sobre la taula, com fem ara i hem fet sempre: eixíem als carrers pel ‘No a la guerra’, tant al Sàhara com d’Israel”, recorda Hurtado.

El col·lectiu de [email protected] de Castelló s’ha caracteritzat sempre pel rebuig a la violència en qualsevol de les seues formes. Un dels seus lemes principals és la no violència: “Realitzem accions que anomenem entremaliadures. Consisteixen a fer ocupacions pacífiques en bancs per protestar pel seu rescat. Fem protestes contra el prepagament de medicaments, ens plantem davant dels bancs per queixar-nos quan aquests cobren a les senyores o als senyors majors per traure diners o quan no s’adapten a la gent major…”. La seua meta, insisteix Hurtado, són les noves generacions: “A través de manifestacions contra les retallades a l’ensenyament, els desnonaments, la corrupció de polítics o contra la policia quan s’excedeix amb el jovent intentem que la gent jove es consciencie i que lluite pel seu futur com nosaltres estem fent. Nosaltres lluitem per ells i ells han de lluitar per ells mateixos”. Per edat, els tocaria estar descansant, gaudint de la jubilació i de la pensió, però Hurtado assegura que no volen fer-ho “si els joves i les joves en el futur no podran gaudir del que es mereixen”.

La proximitat i la perseverança són dues de les seues singularitats: “Potser els nostres èxits més importants siguen que som uns referents en la lluita, que aconseguim que no hi haja tant de retrocés social o solidari, i que som visibles, no només pel jupetí, amb el que ens veieu sempre a tot arreu, sinó perquè la gent sap que per a tota causa justa ens crida i pot comptar amb nosaltres”, apunta Lola Domènech. Es reuneixen cada dilluns a la plaça castellonenca de Santa Clara, que anomenen “la plaça de la Dignitat”, on porten a terme les seues accions o preparen les seues reunions. Les assemblees són obertes a tothom i, per tant, qui vulga pot sumar-s’hi per escoltar, aclarir dubtes o participar.




Autor font: Directa.cat