Juliol 1, 2021
Per Direta
299 vistes


Entre les comarques de l鈥橝lcoi脿, el Comtat i la Marina Baixa, el cim d鈥橝itana s鈥檈leva fins als 1.558 metres d鈥檃ltura i esdev茅 el punt m茅s alt de les comarques d鈥橝lacant. Des de mitjans dels anys cinquanta, ha estat ocupat pel 876th Aircraft Control and Warning Squadron, un esquadr贸 d鈥檃lerta i control que, m茅s tard, es va anomenar l鈥檈squadr贸 de vigil脿ncia a猫ria n煤mero 5, conegut tamb茅 com l鈥橢VA n煤mero 5. En contra d鈥檃questa unitat i el que implica, ja no sols en l鈥櫭爉bit militar, sin贸 tamb茅 mediambiental i pol铆tic, el passat diumenge 23 de maig 鈥搈algrat l鈥檕ratge advers鈥 una trentena d鈥檃ctivistes van realitzar la dessetena marxa per la desmilitaritzaci贸 de l鈥橝itana. Tal com expliquen en el comunicat de la marxa, les organitzacions convocants reclamen, una volta m茅s, el desmantellament de la base de radars que l鈥檈x猫rcit d鈥檃viaci贸 espanyol t茅 al cim, per aconseguir una serra 鈥渄esmilitaritzada, protegida mediambientalment i al servei de la pau鈥.

Aquest acte s鈥檌nscriu dins d鈥檜na s猫rie d鈥檃ccions i campanyes dutes a terme per part de col路lectius, entitats i activistes del territori des del canvi de mil路lenni. L鈥檈stabliment de la base militar i dels radars, per貌, es va fer arran dels primers Convenis d鈥橝mistat, Defensa i Cooperaci贸 signats en el 1953 entre el r猫gim franquista espanyol i el govern dels Estats Units d鈥橝m猫rica (EUA), aleshores presidit per Dwight D. Eisenhower. Coneguts tamb茅 com els Pactes de Madrid, consistien en uns acords executius amb els quals el govern dels EUA pretenia ajudar a construir, modernitzar i gestionar els organismes de defensa espanyols. En la pr脿ctica, va implicar la construcci贸 de grans bases militars com la base naval de Rota (Cadis) i les bases a猫ries de Saragossa, Mor贸n (Sevilla) i Torrej贸n de Ardoz (Madrid), junt amb tretze esquadrons de vigil脿ncia a猫ria, l鈥檃rribada de m茅s de 700.000 militars estatunidencs i la inclusi贸 de l鈥橢stat espanyol com a sat猫l路lit estrat猫gic dels Estats Units i de l鈥橭rganitzaci贸 del Tractat de l鈥橝tl脿ntic Nord (OTAN), fundada en 1949. Malgrat que l鈥檃cc茅s del r猫gim franquista a l鈥橭TAN va estar vetat en aquell moment, els pactes van permetre aturar el seu a茂llament internacional, consolidar-se en el bloc occidental i fer evident la implicaci贸 directa de l鈥橢stat espanyol en els conflictes militars soferts durant la guerra freda.


Un paratge natural ocupat per militars

A l鈥橝itana les obres es van dur a terme entre el 1957 i el 1960. Es van construir nombroses infraestructures, entre les quals la base militar, la zona dels radars amb dues esferes de 17,5 metres de di脿metre per protegir-los, una ermita, les carreteres d鈥檃sfalt que arriben fins al cim i la col貌nia de Santa Rosa a la localitat d鈥橝lcoi 鈥搊n vivien efectius militars i que ara l鈥檃juntament del municipi vol recuperar. Aix铆 mateix, es va procedir al tancament i control de tot el per铆metre. Durant els anys d鈥檃ctivitat hi convivien oficials, sotsoficials, t猫cnics i joves que realitzaven el servei militar obligatori. Segons explica Xusa Garcia, membre de l鈥Ateneu Cultural El Panical d鈥橝lcoi, una de les entitats organitzadores de la marxa, 鈥渓es infraestructures, l鈥檃rquitectura i el mobiliari eren molt moderns per a l鈥櫭╬oca鈥. 鈥淒e la construcci贸 鈥揷ontinua鈥 es van encarregar els estatunidencs i ac铆 encara es parla dels 鈥榓mericans de l鈥橝itana鈥欌. A partir de 1965, els efectius estatunidencs van anar partint progressivament de la base, que va quedar sota la responsabilitat del Ministeri de Defensa espanyol.

Utilitzats pel Ministeri de Defensa com a punt geoestrat猫gic, els radars serveixen per a controlar la navegaci贸 mar铆tima i a猫ria de l鈥橭rient Mitj脿 i de part del Magreb, aix铆 com l鈥檈stret de Gibraltar i el tr脿nsit a les Illes

El febrer de 2007, es va anunciar el desmantellament de la base militar per optimitzar recursos i, des de finals del mateix any, les instal路lacions d鈥檃questa han estat clausurades, saquejades i abandonades. Fins hui dia, els pocs efectius s鈥檋an concentrat a la zona dels radars, on hi ha una pres猫ncia militar permanent. Utilitzats pel Ministeri de Defensa com a punt geoestrat猫gic, els radars serveixen per a controlar la navegaci贸 mar铆tima i a猫ria de l鈥橭rient Mitj脿 i de part del Magreb, aix铆 com l鈥檈stret de Gibraltar i el tr脿nsit a les Illes. De fet, l鈥檈staci贸 de radar i de comunicacions forma part de la Prefectura del Sistema de Comandament i Control de l鈥橢x猫rcit de l鈥橝ire, creada en l鈥檃ny 1999. Per aix貌, Garcia t茅 molt clara la vinculaci贸 directa de l鈥橢VA n煤mero 5 amb conflictes com el de Palestina, S铆ria o l鈥橝fganistan: 鈥溍塻 evident que, malgrat que utilitzen com a argument l鈥櫭簊 c铆vic dels radars, el control que es fa des d鈥橝itana 茅s secret, dep茅n de Defensa, qui 茅s c貌mplice d鈥檃questes ofensives鈥. Per a ella, la ciutadania no 茅s conscient del que es fa all脿. 鈥淪i ho f贸rem hi hauria m茅s oposici贸鈥, recalca. Garcia tamb茅 incideix en la import脿ncia d鈥檈stablir vincles entre el suport i la lluita per l鈥檃lliberament de Palestina amb el moviment antimilitarista pel desmantellament de les bases militars als cims de les muntanyes, precisament per aquesta relaci贸 directa.

Punt de control i acc茅s a l鈥橢VA n煤mero 5 (Esquadr贸 de Vigil脿ncia A茅rea) |Arnau Ledesma

A hores d鈥檃ra, segons l鈥檌nventari de Recursos Naturals en propietat del Ministeri de Defensa, l鈥檈x猫rcit de l鈥檃ire disposa d鈥檜na superf铆cie de 210.100 metres quadrats a la serra d鈥橝itana, entre els municipis d鈥橝lcoleja (el Comtat) i Confrides (la Marina Baixa). A m茅s, les instal路lacions de la base militar, que es troben a uns minuts de la zona perimetral, ocupen una superf铆cie de 45.000 metres quadrats. L鈥檃cc茅s a aquestes tamb茅 est脿 restringit. Per a Tirs Llorens, membre de la colla ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acci贸, tamb茅 organitzadores de la marxa, la lluita antimilitarista present a la regi贸 no es pot entendre sense l鈥檈cologista. 鈥淓stem en contra per dues raons. La primera 茅s la mediambiental, pel fet que un espai natural estiga ocupat per l鈥檈x猫rcit i que ni tan sols puguem arribar al cim鈥. Segons la directiva d鈥檋脿bitats naturals 92/43/CEE del Consell de la Uni贸 Europea, la serra d鈥橝itana 茅s considerada Lloc d鈥橧nter茅s Comunitari (LIC) junt amb la Serrella i el Puig Campana, i compta amb tres microreserves de flora. All脿 es troben esp猫cies vegetals en perill d鈥檈xtinci贸, pr貌pies de territoris elevats o del nord de la pen铆nsula Ib猫rica, com la corona de rei (Saxifraga longifolia) o els teixos (Taxus Baccata). 鈥淟a segona ra贸 茅s la pacifista. Sempre ho hem dit: 鈥楴i un pam de serra per a la guerra鈥, per貌 tampoc recursos econ貌mics, si no s贸n per a la cultura de la pau鈥.

Les propostes per al desmantellament de la base contemplen la construcci贸 d鈥檜n complex tur铆stic, un centre per la tercera edat, un espai de formaci贸 mediambiental o un alberg, per貌 cap d鈥檈lles ha estat executada

Garcia i Llorens esmenten les nombroses propostes que s鈥檋an anat plantejant per al desmantellament de la base a trav茅s de la Diputaci贸 d鈥橝lacant, partits pol铆tics o entitats privades. Algunes de les propostes contemplen la construcci贸 d鈥檜n complex tur铆stic, un centre per la tercera edat, un espai de formaci贸 mediambiental o un alberg, per貌 cap d鈥檈lles ha estat executada. Des de les entitats antimilitaristes i ecologistes, consideren que el lloc ha de plantejar-se com a una eina en la lluita contra el despoblament de les Comarques Centrals, en un moment en qu猫 el govern valenci脿 sembla destinar moltes forces i recursos a les zones rurals. 鈥淧odria ser un espai preci贸s, principalment, per l鈥檈ntorn on est脿 i el potencial que t茅鈥, afirma Garcia. Tanmateix, assegura que les negociacions amb el Ministeri de Defensa s贸n 鈥渄if铆cils鈥, m茅s encara si es tracta de fer un lloc p煤blic, reivindicatiu, ecologista i popular. 鈥溍塻 molt dif铆cil, perqu猫 茅s un espai creat amb un 煤s molt concret i fora d鈥檃quest 煤s no interessa i no posen esfor莽os per canviar-ho鈥, afegeix. Segons ella, es podria destinar a propostes socials per garantir i enfortir l鈥檃ctivitat cultural i econ貌mica de la zona, per mitj脿 de la creaci贸 d鈥檜n alberg rural, de centres de formaci贸 agroecol貌gica i forestal o masoveries, alternatives que serien promogudes per col路lectius de joves o de ve茂nes interessades que, alhora, fiscalitzaren les institucions governamentals i permetrien crear un lloc de decisi贸 democr脿tic i transparent.


Una lluita hist貌rica i constant

La primera marxa va tindre lloc el 22 de maig de 2004, organitzada en el marc de la campanya 鈥淒esobeeix les guerres鈥 pel grup antimilitarista La Tortuga de les comarques d鈥橝lacant. L鈥檕bjectiu era el d鈥欌渋nspeccionar, invocant el nostre dret d鈥櫭﹕sers humans que aspiren a un m贸n en pau, sense militars ni guerres, i realitzar una leg铆tima acci贸 de desobedi猫ncia civil鈥, que consistia a 鈥渆ntrar dins del recinte militar de la serra d鈥橝itana i, des d鈥檃ll脿, exigir la seua completa desmilitaritzaci贸 com a un pas cap a un m贸n sense ex猫rcits ni guerres鈥, explicaven en el primer comunicat em茅s.

Base militar en des煤s des del 2007 |Arnau Ledesma

Pablo San Jos茅, membre del col路lectiu La Tortuga, explica a la Directa que les primeres marxes es trobaven en un context 鈥揺l dels primers anys del 2000鈥 on els moviments antimilitarista, antiglobalitzaci贸 i antinuclearitzaci贸 eren 鈥渕olt potents鈥, sobretot en aquesta zona. Aix貌 va permetre una gran aflu猫ncia de gent en els actes organitzats des dels col路lectius de la regi贸, com ara xerrades, trobades o accions directes no violentes. Les primeres confrontacions 鈥揳rran d鈥檈ntrar a la base i col路locar banderes pacifistes, boicotejar actes oficials, etc.鈥 van donar lloc a batalles judicials i a una pres猫ncia constant d鈥檜nitats de la Gu脿rdia Civil i de l鈥檈x猫rcit espanyol a les marxes i a la resta d鈥檃ctes. San Jos茅 explica que el moviment ha canviat amb els anys i progressivament, lamenta, la mobilitzaci贸 ha anat disminuint perqu猫 no hi ha relleu generacional a causa 鈥渄鈥檜na manca de mem貌ria hist貌rica, de transmissi贸 de coneixement i d鈥檃ltres sectors de lluita amb major protagonisme鈥.


El moviment antimilitarista hui dia

L鈥檕posici贸 a la militaritzaci贸 del paratge natural de l鈥橝itana es va articular a trav茅s del moviment antimilitarista propagat a partir dels primers objectors de consci猫ncia, als inicis dels anys setanta, i dels insubmisos al servei militar dels anys huitanta. Arbre Agull贸, nascut a Alcoi i ve铆 de Barcelona, va ser el segon objector de consci猫ncia al servei militar de l鈥橢stat espanyol l鈥檃ny 1971, quan tenia 22 anys. Despr茅s de ser condemnat a tres anys i un dia de pres贸 en el centre naval de Cartagena, va marxar a viure en la clandestinitat a L鈥檈stat franc猫s i a Barcelona, on es va dedicar a la construcci贸. Va aconseguir evitar una nova condemna de sis anys i un dia de pres贸, aix铆 com ser enviat al batall贸 del S脿hara Occidental. Una vegada a Barcelona, es va afiliar a Comissions Obreres, va militar a SOS Racisme i ha dedicat tota la seua vida a la mem貌ria antimilitarista i a l鈥檈cologisme. Per a ell, el moviment de la cultura de la pau va cr茅ixer principalment entre el 1971 i el 1975, quan els objectors van comen莽ar a organitzar marxes com la de Vinar貌s a Figueres o la de Martorell a Barcelona, en les quals Agull贸 era responsable de log铆stica. Segons ell, la cultura de la pau 茅s aprendre a resoldre conflictes de manera dialogada. 鈥淣o ens calen ex猫rcits ni militars. Per aix貌, cal prendre relleu i enfrontar-se al problema de cara. Jo no s茅 amagar el cap sota l鈥檃la, perqu猫 茅s la realitat鈥, denuncia.

Infraestructura desmantellada de l鈥檃ntiga base militar |Arnau Ledesma

Hui dia, Agull贸 considera que el moviment antimilitarista 茅s 鈥渄鈥檃ltra manera鈥. 鈥淧odem no mirar el m贸n que tenim o tindre esperan莽a i viure. I aquesta esperan莽a 茅s la que et fa lluitar. Jo he dedicat tota la vida a veure l鈥檈x猫rcit desapar茅ixer, encara que semble una utopia鈥, relata. De fet, per a ell, s鈥檋an aconseguit moltes utopies per a les quals 鈥溍﹕ necessari temps i una pressi贸 social molt forta鈥. 鈥淨uan es va arribar a un 50% d鈥檕bjectors i d鈥檌nsubmisos, el servei militar obligatori ja no era viable. La desobedi猫ncia comen莽a ac铆鈥, remarca. Encara que Agull贸 no va participar dels moviments opositors a la base militar de l鈥橝itana, perqu猫 estava a la pres贸 o en clandestinitat, recorda que es van crear molts grups de suport que van articular els inicis d鈥檃questa mobilitzaci贸. Denuncia la despesa militar 鈥揺l pressupost del Ministeri de Defensa se situa en 10.863 milions d鈥檈uros en 2021鈥, l鈥檕stentaci贸, les 鈥渟eues joguines tan avan莽ades tecnol貌gicament鈥 i la falta de cura. Parafrasejant paraules d鈥Arcadi Oliveres, Agull贸 diu que per garantir la lluita, ja no sols de la desmilitaritzaci贸 dels paratges naturals, cal 鈥渇ormaci贸, consci猫ncia, cultura, perseveran莽a i no perdre mai l鈥檈speran莽a, perqu猫 aix貌 et paralitza鈥. 鈥淛o tinc una m脿xima: no m鈥檃margaran ni el darrer segon. La no esperan莽a i la depressi贸 茅s la mort prematura鈥, conclou.




Autor font: Directa.cat