Setembre 23, 2021
Per Nord-Estl Libertari
296 vistes


        Llentiscle comissat pels Agents Rurals i que ja estava preparat en farcells per emportar-se

Des de Naturalistes de Girona alerten de danys a les basses temporals per protegir la biodiversitat 

L’entitat naturalista gironina denuncia que s’ha arrencat el tancament que les custodiava i l’extracció il·legal del llentiscle 

L’espoli del llentiscle, un negoci il·legal 

És molt utilitzat a Holanda i Alemanya per fer-ne vernissos i productes industrials 

La manca d’una normativa dificulta la tasca dels agents del Medi Natural 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 22/09/2021.- Llegim al Diari de Girona que Naturalistes de Girona ja han acabat el projecte de recuperació de basses a la Vall de Sant Daniel, a Girona. Han inclòs tres nous espais, uns punts d’aigua essencials per a espècies de flora i fauna, com els amfibis. L’entitat naturalista ha impulsat actuacions com la plantació d’espècies autòctones, extracció d’espècies invasores, col·locació de caixes niu de ratpenats, i de cartells informatius, entre d’altres. També ha instal·lat un seguit d’elements per controlar els accessos rodats a aquest tipus d’espais vulnerables, ja que algunes se situen en camins que s’han anat obrint per al pas de bicicletes i motos de cros. 

Però s’ha trobat que les tanques que protegien les basses temporals han estat arrancades només dues setmanes després que s’instal·lessin. Hi havia roderes, però les i els Natus no saben què ha passat exactament. Justament ahir, el president de l’entitat Naturalistes de Girona, Adrià Compte, explica que també han detectat l’extracció il·legal de llentiscle. «Han arrancat tots els llentiscles que hi havia als contorns de les basses», afirma, un arbust que «forma part de l’hàbitat de la zona i que genera protecció per les espècies».  

Compte lamenta que el canvi climàtic ha tingut conseqüències a la zona per la irregularitat de les pluges, «però si a més hi ha aquesta degradació de l’entorn amb bicis, motos i l’extracció de plantes que conformen l’hàbitat, perilla la seva biodiversitat». 

Amb tot, Naturalistes de Girona es reunirà amb l’Ajuntament de la ciutat i també presentarà una denúncia als Agents Rurals. En paral·lel, estudiaran alternatives de protecció, com la col·locació de rocs. Tot i això, abans han de preguntar als propietaris del terreny si els sembla bé –ja que és un projecte de custòdia del territori– i, després, veure d’on treuen els recursos –el projecte era finançat amb una subvenció de la Diputació de Girona que ja se’ls ha acabat–. 

L’espoli del llentiscle, un negoci il·legal 

El llentiscle és un arbust que es troba als boscos gironins i s’ha convertit en un negoci il·legal. Grups de recol·lectors entren en terrenys privats, poden els llentiscles i se’ls emporten a manats. Aquest arbust serveix per alimentar empreses d’Europa, que són les que n’obtenen el veritable benefici. Es tracta d’una planta silvestre amb un alt valor decoratiu i és molt preuat a diversos països d’Europa. 

Els caçadors de llentiscle cada dia agafen una furgoneta i en grup van a esporgar aquest arbust silvestre dels boscos. Els exploten sense permís, però ells tampoc tenen contracte i treballen en condicions laborals precàries. Aquest negoci il·legal és molt difícil de perseguir i, per ara, és gairebé impossible arribar als empresaris que realment s’hi guanyen la vida i n’obtenen els guanys gràcies a treballadors en precarietat, segons fonts oficials. 

De moment, els agents que actuen al medi natural només poden aplicar la Llei 43/2003, la que diu que cal una autorització del propietari per a l’aprofitament dels recursos forestals. Així, denunciar és complicat, si no és el cas que es produeixi en un Parc Natural protegit, on no es pot tocar cap espècie. En canvi, en el cas del llentiscle, normalment el que fan els agents del territori és comissar l’arbust arrencat pels grups de caçadors de llentiscle que envaeixen els boscos. 

Els Agents Rurals i el Seprona sovint es troben amb avisos d’aquesta pràctica. Expliquen que d’entrada fan el comís de la planta i, si el propietari del bosc ha fet una queixa, aixequen acta. A banda, quan detecten que en una zona hi ha aquesta pràctica, hi intensifiquen els serveis per pressionar i foragitar els lladres de llentiscle. Els agents del medi natural, però, reconeixen que tampoc poden estar vigilant a tot arreu. Alhora, lamenten no poder anar més enllà i enxampar els grups organitzats que hi ha al darrere, perquè al final qui n’obté el gran benefici no és el recol·lector, a qui li paguen entre un euro i euro i mig per fardell. 

Els Mossos d’esquadra també investiguen aquests casos i han rebut denúncies de propietaris de boscos, sobretot de l’Alt i Baix Empordà, a qui han fet malbé camins, camps, han trencat una tanca i, posteriorment, robat el llentiscle de la seva finca. A Lladó i Cistella, durant la primavera, per exemple, van rebre denúncies de grups de persones que anaven a recollir aquest arbust i se n’enduien furgonetes plenes. Des dels Mossos asseguren que el que fan és fer fora la gent que hi hagi en cas de fer la intervenció, però també lamenten la falta de regulació, ja que només es poden basar en el fet que no tenen permís per a l’aprofitament forestal. 

A Castell-Platja d’Aro, per exemple, hi ha llentiscle en zones altes del municipi. Aquí, la Policia Local ha hagut d’intervenir en algun cas: ja en porten dos, aquest any. Fonts de la Unitat de Medi Natural expliquen que al febrer, a la zona de Fanals d’Amunt, van haver d’actuar perquè hi havia una propietària que els va alertar que hi havia quatre homes dins la seva finca, i se’ls va fer fora a través de la mediació. Però la propietària al final no va voler denunciar. Durant el mes de maig, a la zona del Puig del Molí, també van comissar nombrosos farcells de llentiscle i van denunciar una persona per recollir-lo sense disposar de permís de l’amo de la finca. Aquest és un exemple del que està passant a molts municipis de les comarques gironines. Els caçadors de llentiscle, però, com diuen els agents i el Consorci Forestal, només són la punta de l’iceberg d’un negoci molt lucratiu. Existeix, per tant, un buit legal i reclamen una normativa que els permeti controlar l’activitat des del moment zero fins que el producte arriba a una empresa. Això, per ara, es veu una mica lluny, ja que si bé fa uns quatre anys es va començar a articular, mai s’ha acabat de tirar endavant. Tot i això, hi ha iniciatives polítiques que intenten impulsar-ho. El PSC ho demanava al Parlament de Catalunya i el Consorci també ho ha reclamat, entre d’altres. 

Recollir llentiscle, fins fa poc, era una activitat poc conflictiva, però, ara, la recol·lecció d’aquesta espècie silvestre és més freqüent i, per tant, molts propietaris de boscos es troben amb problemes a les seves propietats arran de l’activitat d’aquests caçadors de llentiscle. 

El Consorci Forestal destaca el mal que es fa a l’espècie, ja que, tot i ser rebrotadora, els que la poden per emportar-se les parts més verdes no hi tenen massa traça. El secretari general, Joan Rovira, remarca que la soca s’esgota i, per tant, la planta i també el sotabosc. També lamenta que és una activitat amb col·lectius «marginals i que sovint treballen amb pocs recursos» i assegura que caldria trobar-los unes condicions de treball dignes i que cal regular el mercat. 

Els propietaris forestals sovint es troben amb situacions de tensió quan apareixen els caçadors de llentiscle a la finca, com passa amb els que recullen pinyes il·legalment. També denuncia que aquesta gent s’hi passa el dia i que deixen deixalles o fan foc a la zona, i recorda que al final el responsable del que passi al bosc és l’amo. Tot i que des del Consorci demanen que es denunciï, sovint el propietari no sap on dirigir-se a causa de la falta de normativa. 

L’efecte «pinya» en la recollida del llentiscle 

La «moda» de la recollida del llentiscle recorda la recol·lecció de pinyes. Inicialment no era un pràctica regulada, però es va haver de posar una normativa per frenar l’espoli als boscos de pi pinyoner. Tot i que la normativa existeix, tant des del Seprona com del Consorci Forestal destaquen que s’ha de seguir perseguint els que en cullen perquè algunes vegades en declaren uns quilos que no són els que realment han recollit. Amb el llentiscle, tots els col·lectius que vetllen per aquesta pràctica apunten cap a una normativa similar perquè els serviria per poder controlar el negoci. El llentiscle és una planta silvestre que creix al sotabosc i ara té un gran reclam en països d’Europa. És molt utilitzat en el mon de l’ornamentació, i s’usa sobretot en el món funerari per fer-ne corones, rams o garlandes. Però, a més, s’utilitza en el terreny de la cosmètica i la medicina. En el món oriental és conegut per l’aroma, però també és molt utilitzat a Holanda i Alemanya per fer-ne vernissos i productes industrials. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com