Novembre 22, 2021
Per Nord-Estl Libertari
249 vistes

Des de la PAAC s’analitza que al ritme proposat per la Generalitat es trigarà més d’un segle a quedar buit l’abocador de Vacamorta 

La PAAC considera que hi ha una estratègia del Govern de la Generalitat per dilatar el compliment de la sentència, set anys després de la clausura 

El futur de l’abocador de Solius, també pendent 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 22/11/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que l’ordre oficial de clausura de l’abocador de Vacamorta, al Puigventós de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), va ser signada el 2014 per l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, el 21 de novembre. Ahir es van complir set anys d’un tràmit que suposava un gir total en l’actuació de la Generalitat, després que la infraestructura, en servei des de l’any 2000, acumulés uns 2,7 milions de tones de residus i runes dipositats sota l’antiga argilera. Però les sentències de clausura i buidatge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), confirmades pel Tribunal Suprem, no donaven gaire marge a la interpretació. 

’empresa gestora, Recuperació de Pedreres SL, va acatar l’ordre i va colgar les deixalles sota una capa uniforme de terra de 60 centímetres. Va demandar la Generalitat per danys i perjudicis, un procés en què reclamava més de 40 milions pels diners que deixaria de guanyar i les inversions no amortitzades. El 2019, la Comissió Jurídica Assessora del Govern, en canvi, va desestimar la reclamació i només va imputar a la Generalitat els costos de manteniment de la instal·lació tancada, de 337.495 euros aquell any. 

Més enllà dels tràmits judicials, set anys després, els residus continuen al clot. Hi han fet algunes proves, una mena de sondejos per analitzar i corroborar que el tipus de deixalles en diferents zones són les acreditades. I s’ha previst “un primer buidatge de 20.000 tones per iniciar el compliment de la sentència, mentre es treballa la resta de l’estratègia“, indiquen fonts del Departament d’Acció Climàtica. 

No hi ha, doncs, encara ni projecte executiu del buidatge ni emplaçament alternatiu per traslladar-hi els residus. A la primavera, un estudi de la Generalitat proposava dipositar-los a Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) o en altres argileres pròximes de Cruïlles i Corçà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), cosa que va indignar l’oposició a l’abocador, la PAAC. Per ara, però, la idea sembla que l’ha descartat el nou director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, nomenat a principis d’estiu. 

L’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Dani Encinas, manté el govern local alineat amb la PAAC i la reivindicació que es compleixi la sentència, “i buidant totalment, des del 2000“, ja que la Generalitat de Catalunya mira de limitar l’operació a les tones dipositades des del 2003. Menys tones, al capdavall. Malgrat això, valora “el gir d’actitud” de la Generalitat, després de la reunió de presentació amb Peraire, al juliol, i el compromís d’engegar finalment la comissió de seguiment, que es reunirà aquesta setmana que ve. 

Encinas, però, també defensa el parer de la plataforma opositora, que no veu bé que la comissió s’ampliï amb altres Ajuntaments afectats pel moviment de camions, com ara Corçà i la Bisbal d’Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona). No s’oposa que n’estiguin al cas, però creu que les negociacions pel buidat han de quedar circumscrites entre les parts que van participar en el litigi: Generalitat, Ajuntament i PAAC

Montse Tena, de la PAAC, explica que han presentat al·legacions perquè, a banda de convidar-hi altres alcaldes, n’han exclòs els seus assessors jurídics –del despatx Salellas i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)– i es malfia de la proposta de limitar la retirada de residus, amb un trànsit màxim de 20 camions per dia, de fins a 20 tones de pes màxim, cosa que podria “limitar a només deu viatges de 7 tones de pes“, comptant-hi les 10 arribades anant buits. “A aquest ritme, ens hi podem estar més de 100 anys” per buidar els 2,7 milions de tones, lamenta Tena, que hi veu un exemple més d'”estratègia” per dilatar el compliment de la sentència, set anys després de la clausura. 

Des de la Generalitat anuncien que es començarà a treballar en un projecte paral·lel per restaurar les llacunes que envolten l’antiga zona humida on es va autoritzar l’abocador, un gest que també valoren el consistori i la plataforma, igual que l’anunci de reclamar danys i perjudicis als responsables d’haver autoritzat el projecte i les dilacions que hi ha hagut fins ara. 

El futur de Solius, també pendent 

A l’extrem occidental del Baix Empordà i a cavall del Gironès, l’abocador de Solius (Santa Cristina d’Aro, Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) també continua funcionant amenaçat per una altra sentència del TSJC de l’any passat que n’anul·lava la llicència ambiental i ordenava clausurar una instal·lació on van a parar deixalles de Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona), la Vall d’Aro, Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i Calonge (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), a més d’altres poblacions del Baix Empordà i el Gironès.  

L’advocat dels denunciants, Xavier Soy, explicava aquesta setmana que la Generalitat va demanar un aclariment i ha presentat un recurs d’inexecució, de manera que, tot i que la sentència seria ferma, s’hi continuen abocant residus sense llicència hàbil –se’n tramita una de nova– i en uns llimbs legals.  

A Solius, però, la clausura no en forçaria el buidatge, únicament el desmantellament de les instal·lacions no necessàries per al seguiment ambiental de l’abocador, que continuarà emetent gasos i lixiviats per la descomposició de la matèria orgànica. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com