234 vistes

El 1r de Maig de 1886 va comen莽ar als Estats Units una vaga d鈥櫭爉plies dimensions que reclamava la reducci贸 de la jornada laboral a 8 hores. El lema era 鈥8 hores de treball, 8 hores de descans, 8 hores d鈥檕ci鈥, tan reivindicat des de mitjan segle i amb el qual el moviment obrer lluitava per arrabassar-li al capital part del seu poder i temps per a la vida, la cultura i el gaudi.

Aquesta vaga va ser preparada amb antelaci贸. El moviment obrer nord-americ脿, la va decidir en 1884. I per a dur-la a terme, es van realitzar centenars d鈥檃ssemblees i m铆tings, es van recol路lectar fons, en temps on l鈥檕rganitzaci贸 sindical era il路legal i estava prohibida. Circulaven manifestos i peri貌dics encoratjant als treballadors a sumar-se a l鈥檃cci贸.

Per貌 la lluita per les 8 hores de treball no era concebuda com una mera reforma. Estava impregnada d鈥檜n tros del dem脿, era una lluita que obria cam铆 a una altra, a una lluita definitiva per una societat d鈥檌gualtat plena, sense cap classe d鈥檕pressi贸. Tampoc s鈥檈ntenia que aquesta lluita havia de travessar els recintes parlamentaris, els jutjats, sin贸 que era una lluita d鈥檃cci贸 directa i amb fort protagonisme popular; la classe treballadora desconfiava i descreia d鈥檃questes institucions tramposes que per a ells nom茅s prove茂en fam i repressi贸.

El 1r de Maig de 1886 la vaga es va demostrar massiva, amb mobilitzacions per tot el territori i l鈥檈picentre de la mateixa en la populosa ciutat industrial de Chicago. All铆 es va fer sentir fortament la repressi贸 policial i la resist猫ncia obrera tamb茅; va haver-hi importants enfrontaments amb morts i ferits, un d鈥檈lls enfront de la planta industrial McCormick, en la qual hi havia un n煤mero important d鈥檈squirols.

Davant la fero莽 repressi贸 es convoca el 4 de maig a una manifestaci贸 en la pla莽a Haymarket. Tot estava tranquil fins que la policia va decidir atacar sense motiu als 煤ltims manifestants que comen莽aven a anar-se al final de la mobilitzaci贸. Precisament en aquell moment va explotar una bomba, ferint i matant a diversos policies. La resposta va ser brutal, van disparar sobre la multitud i van massacrar a molts manifestants i iniciant una campanya de persecucions, empresonaments i tortures, recaient tot el pes de la just铆cia burgesa sobre vuit militants de primera l铆nia i dirigents sindicals anarquistes.

La causa judicial va ser un muntatge classista -igual que anys m茅s tard s鈥檃rmar脿 un altre per a Sacco i Vanzetti, altres dos coneguts militants anarquistes-: testimonis i proves falses, per a fer caure tot l鈥檕di de la classe burgesa sobre la milit脿ncia obrera. El propi fiscal Julius Grinnel ho va dir en aquests termes: 鈥淟a llei est脿 en judici. L鈥檃narquia est脿 en judici. Aquests homes han estat seleccionats perqu猫 van ser l铆ders. No van ser m茅s culpables que els milers dels seus adeptes. Senyors del jurat: declareu-los culpables i salvareu les nostres institucions, la nostra societat!鈥

A l鈥檃ny seg眉ent, al novembre 1887, recau sobre aquests vuit militants anarquistes el pes de la llei burgesa, amb penes de diversos anys de pres贸, per a alguns, i condemnes a morir en la forca, per a uns altres. Davant el cadafal, August Fischer va declarar: 鈥淪i jo haig de ser penjat per professar les idees anarquistes, pel meu amor a la llibertat, a la igualtat i a la fraternitat, llavors no tinc res a objectar. Si la mort 茅s la pena correlativa a la nostra ardent passi贸 per la llibertat de l鈥檈sp猫cie humana, llavors jo els dic molt alt: disposeu de la meva vida鈥.

 A partir de 1890 es commemora el 1r de Maig com a Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, com a dia de vaga general contra el capital, en mem貌ria dels M脿rtirs de Chicago i per les 8 hores. Reivindicaci贸 que la classe obrera va conquistant en diferents pa茂sos a la calor de vagues i lluites tenaces, com a Nova Zelanda i l鈥橴ruguai abans de 1915 o amb la Vaga de la Canadenca a Barcelona en 1919.

El seu significat avui

Les 8 hores han estat conquistades com a un dret en molts pa茂sos, per貌 encara en uns altres no, i l鈥1 de Maig ha estat reconegut com a data internacional. No obstant aix貌, avui, milions de persones oprimides al llarg del m贸n treballen llargues i extenuants jornades en condicions deplorables, sent freq眉ents els accidents en tallers i f脿briques que culminen en veritables trag猫dies. El gran capital transnacional ha deslocalitzat la producci贸 per tot el planeta pauperitzant les condicions de vida i de treball de poblacions senceres i amena莽ant fins i tot l鈥檈xist猫ncia del nostre planeta.

Per tant, les 8 hores continuen sent una lluita vigent, i per sobre totes les coses, est脿 vigent m茅s que mai la societat que van somiar i per la qual van lluitar els M脿rtirs de Chicago i generacions de militants i treballadors i treballadores. Portaven en els seus cors anhels de just铆cia i redempci贸 social per a tota la humanitat, sabent que l鈥檈nfrontament contra el capital i l鈥橢stat eren decisius, tal com ho s贸n avui; i que d鈥檜n costat estan els opressors i les seves institucions i de l鈥檃ltre, les classes oprimides que sagnen en les m脿quines; fam猫liques, desocupades; a les quals el sistema capitalista menysprea, per貌 seran les i els constructors d鈥檜n m贸n nou.

Igual que els i les qui van participar de la gesta de Chicago, les i els de baix avui sabem que no hi ha just铆cia possible en aquest sistema, que aquest ordenament social no pot brindar gens bo per als qui vivim del nostre treball i intentem subsistir dia a dia. El capitalisme nom茅s porta desgr脿cies, fam, mis猫ria i viol猫ncia. 脡s el que ha fet el sistema durant segles, per貌 en aquests 煤ltims trenta anys s鈥檋a tecnificat amb una bestialitat terrible. Guerres per a controlar els b茅ns naturals, generaci贸 de caos en diversos pa茂sos i convertir-los en 鈥渆stats fallits鈥, destrucci贸 de tot el seu aparell productiu, despla莽ament massiu de poblacions que passen a viure en campaments de refugiats, o els converteix en desesperats migrants a la recerca de treball i benestar, i una llarga llista de calamitats que genera la voracitat capitalista en el seu desplegament imperialista.

Som les classes populars, de llarg a llarg del m贸n, les qui sofrim aquestes conseq眉猫ncies del desplegament del sistema capitalista i la seva necessitat d鈥檈xplotar els recursos naturals i el treball hum脿, les que hem de mantenir enlaire les banderes de lluita dels M脿rtirs de Chicago i els seus somnis de just铆cia i llibertat.

Les tasques de l鈥橝narquisme Organitzat

L鈥橝narquisme, ideologia professada pels M脿rtirs de Chicago, no ha mort ni desaparegut com s鈥檋a sostingut des de diverses tend猫ncies ideol貌gic-pol铆tiques. Al contrari, l鈥橝narquisme t茅 avui dret a demostrar que la seva proposta 茅s v脿lida per a la humanitat, que el seu projecte social t茅 validesa per al present i no 茅s una 鈥渞el铆quia del passat鈥. La proposta anarquista que posa l鈥檕bjectiu en construir una societat on el poder pol铆tic i la propietat estiguin socialitzades i la llibertat col路lectiva sigui un component essencial d鈥檃quest ordenament social, t茅 avui plena vig猫ncia.

Aquesta proposta no pot concretar-se d鈥檜n dia per a l鈥檃ltre, ha de ser una construcci贸 social pacient, tena莽, decidida, avan莽ant en la lluita i l鈥檕rganitzaci贸 del poble. Hem d鈥檃van莽ar en aquesta perspectiva dia rere dia. Aix貌 茅s possible a partir d鈥檜na correcta inserci贸 social en el si del poble, entre les classes populars.

脡s d鈥檈special inter猫s per a l鈥橝narquisme Organitzat tenir incid猫ncia plena en aquests sectors, i particularment entre les i els treballadors, potenciant i desenvolupant l鈥檕rganitzaci贸 sindical i les lluites per millors condicions laborals i salarials. Vincular aquestes lluites i sindicats a altres organitzacions de les classes oprimides i anar teixint una estrat猫gia tendent a la concreci贸 d鈥檜n Front de Classes Oprimides, avan莽ant en la concreci贸 de majors espais d鈥檃utogesti贸 i protagonisme de les i els de baix.  A aix貌 li diem construcci贸 de Poder Popular.

Per als pobles, tots els drets i beneficis adquirits han estat guanyats amb lluita. Les classes dominants no fan concessions ni regalen res perqu猫 s铆; nom茅s la lluita combativa i solid脿ria del conjunt d鈥檕rganitzacions populars 茅s garantia de conquestes i avan莽os per a les i els oprimits. En aquesta lluita des de l鈥橝narquisme Organitzat tenim un lloc amb la nostra estrat猫gia i plantejaments concrets, amb la nostra metodologia que posa l鈥檃ccent a construir un poble fort i no un partit fort, com totes les tend猫ncies avantguardistes.

Els anhels de just铆cia i llibertat dels M脿rtirs de Chicago recorreran els carrers novament aquest Primer de Maig al costat dels pobles del m贸n en la seva lluita pels seus mateixos objectius i per tenir un futur. Els seus somnis viuen en la lluita del poble de llarg i ample del m贸n per pa, treball i dignitat, per貌 tamb茅 per una societat d鈥檌gualtat plena.

VISQUIN ELS M脌RTIRS DE CHICAGO!!

VISCA EL 1r DE MAIG!!

A ENFORTIR L鈥橝NARQUISME ORGANITZAT!!

PEL SOCIALISME I LA LLIBERTAT!!

AMUNT ELS I LES QUE LLUITEN!!




Autor font: Embat.info