132 vistes

Declaració Internacional sobre la pandèmia de COVID-19: Ningú no està segur fins que tothom estigui segur

La pandèmia de COVID-19 ha afectat tots els aspectes de la vida humana. Ha tingut un efecte devastador per la salut física i mental de les persones, per les relacions socials o les comunitats, pels nostres mitjans de subsistència i per la llibertat de moviment. També ha reduït significativament la nostra capacitat per a organitzar protestes polítiques efectives i, essencialment, ha enfortit l’Estat.

La situació ha posat de manifest els problemes fonamentals del capitalisme global i la seva necessitat d’un creixement i uns beneficis infinits i continus. El suport de l’Estat a aquests objectius, ha estat darrere de l’origen, la propagació i les tràgiques conseqüències de la malaltia. La necessitat d’una revolució mai ha estat tan evident.

No obstant això, mentre lluitem per contraatacar, també s’han revelat les febleses del moviment obrer. Hem vist un nombre creixent de morts, els serveis de salut sobrepassats, els treballs essencials tractats com a prescindibles i els costos econòmics pagats per qui té menor capacitat de pagar-los. En canvi, la resistència ha estat insignificant. Malgrat tot, la pandèmia també ha generat accions i una sensibilització clau per a la transformació social: solidaritat, ajuda mútua, autoorganització i internacionalisme.

El Coronavirus i altres malalties biològiques que han aparegut a les últimes dècades són causades per l’expansió del capitalisme global. A mesura que el capitalisme s’apodera de més i més terres per a la tala, la mineria i l’agroindústria, els animals salvatges estan perdent els seus hàbitats i entren en contacte amb els humans, creant així la possibilitat que les malalties saltin d’altres espècies als humans. Aquesta situació es veu agreujada per la demanda de carn d’animals exòtics per part de les creixents classes altes i mitjanes arreu del món.

La resposta de la patronal i l’Estat

Encara que alguns països van seguir una estratègia de “Zero Covid”, la majoria va apostar per la mitigació en lloc de la supressió. Això es devia, en gran part, a què volien mantenir l’economia en marxa tant com fos possible, anteposant els beneficis a la salut de les persones. El resultat ha estat que la pandèmia ha durat molt més del necessari. El treball considerat essencial, que ja estava entre els pitjor pagats, va ser superexplotat ja que va suportar la pitjor part de la crisi. La falta de sistemes d’atenció mèdica ben finançats va causar innombrables morts i molts treballadors i treballadores de molts països es van veure obligades a treballar a causa de la insuficiència de la paga de la baixa per malaltia. Mentrestant, moltes empreses van obtenir guanys sense precedents i ha augmentat dramàticament la divisió entre rics i pobres.

Per a alguns governs, la vacuna ha estat la part principal de la seva estratègia per a derrotar la Covid. Encara que la vacuna és una part clau per a combatre-la, les mesures bàsiques de salut pública també són vitals. No obstant això, els governs no han considerat cap mesura estructural (com reforçar la sanitat o el transport, per exemple), limitant-se gairebé en exclusiva a l’estratègia de la vacunació. Els governs han preferit confiar en la vacuna perquè els proporciona enormes beneficis a les empreses farmacèutiques i han triat eliminar altres mesures de salut pública per tal de mantenir a la gent treballant i consumint.

El llançament de les vacunes també ha fet palesa la desigualtat global. La majoria de les vacunes s’han enviat als països més rics que les poden pagar. Les peticions per a renunciar als drets de les patents perquè es puguin produir més vacunes han sigut ignorades olímpicament, demostrant que per als governs els beneficis de les empreses farmacèutiques són més importants. Cada país ha seguit el seu propi camí amb escassa coordinació o solidaritat internacional.

La resposta de l’Anarquisme Organitzat

Les nostres organitzacions han participat en una varietat de lluites: per uns llocs de treball i establiments educatius segurs, pel suport mutu i la solidaritat de la comunitat i resistint els atacs contra els treballadors mentre les patronals i els governs busquen recuperar els diners que van haver de gastar-se.

El confinament va ser un moment difícil per a nosaltres ja que la nostra activitat política habitual no era possible. No obstant això, no ens unim al moviment anti-confinament. L’anarquisme organitzat creu en l’autoorganització. La imposició autoritària de mesures sanitàries de contenció per part dels governs a vegades demostra tenir poca eficàcia. La implementació de tals mesures a través de canals compartits i participatius en tots els aspectes podrien haver aconseguit una major acceptació i, per tant, major eficàcia. No provenen de l’experiència de la comunitat o del lloc de treball, sinó que es desenvolupen amb altres intencions en ment. Això ha donat lloc a missatges confusos i contradictoris i ha creat un desordre general, cosa que ha provocat que s’ignoressin en gran manera les pautes, ja fos a nivell personal, als llocs de treball o a altres institucions.

Les nostres idees es basen en els principis bàsics de l’Anarquisme Organitzat de l’autoorganització, la solidaritat i l’ajuda mútua. No necessitem que el govern ens digui què fer, però tampoc hem d’anar en contra del sentit comú només perquè el govern vulgui mantenir l’economia en marxa. Per descomptat, comprenem que és difícil fer allò més convenient quan ens trobem en condicions laborals precàries. Per això l’organització i lluita de classes és un element vital a qualsevol estratègia.

Creant un moviment revolucionari

L’Anarquisme Organitzat creu que, sense una societat completament nova, una societat sense capitalisme, Estat i jerarquies, la humanitat només lluitarà per la supervivència. En primer lloc, aquesta pandèmia no serà l’única. Unes altres arribaran atesa la relació d’explotació que la humanitat té amb els animals i el medi natural. El capitalisme ha tret a la superfície els perills potencials subjacents. El canvi climàtic i la desastrosa pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats van en contra de la presència mateixa de la humanitat en la Terra. Una vegada més, el capitalisme i l’economia del creixement infinit han accelerat aquest procés de saquejar la terra a la recerca de tots els recursos disponibles. Es pensava, i molta gent ho feia al principi, que l’experiència de la pandèmia inspiraria una nova forma de vida, amb major suport mutu, solidaritat i respecte pel medi ambient. Però aquest optimisme es va perdre molt ràpidament. Aviat vam tornar a la “normalitat” amb governs desitjosos que la població tornés a consumir. El foment dels viatges amb avió és un excel·lent exemple de total menyspreu pel canvi climàtic. L’explotació massiva dels combustibles fòssils, la tala i la desforestació han continuat durant tota la pandèmia. En la desesperació per recuperar els beneficis de les empreses, el canvi climàtic passarà a un segon pla durant algun temps.

En el pròxim període, les persones se centraran principalment a fer front als atacs del govern i la patronal que pretenen que la classe treballadora pagui el cost de la COVID. Gran part del nostre temps el dedicarem a lliurar aquestes batalles econòmiques. Necessitem assegurar-nos que la classe treballadora estigui unida perquè puguem recolzar-nos mútuament i assegurar-nos que les persones més oprimides rebin un suport total. Necessitem solidaritat i ajuda mútua en lloc lluitar cadascú pel seu compte en el seu lloc de treball, sindicat o grup social oprimit.

La nostra tasca històrica és continuar plantejant la necessitat de la revolució. No podem continuar centrant-nos únicament en els problemes immediats que afrontem, buscant simplement evitar el pitjor dels atacs i reclamar algunes engrunes. Necessitem desafiar a tot el sistema. Una estratègia es basarà en un lloc concret – una comunitat, un lloc de treball – però haurà d’estar fermament arrelada amb una perspectiva internacional. Podem aprendre de la nostra experiència de la pandèmia, que va obligar moltes persones a restringir les seves vides al seu entorn immediat: la seva llar, veïnat, comunitat i espais verds. És en un lloc específic, entorn de qüestions que podem experimentar per nosaltres mateixes, on es creen moviments per a canvis més profunds.

No obstant això, és essencial tenir una perspectiva més àmplia, ja que els canvis necessaris són enormes i interdependents. Les raons per les quals hi ha problemes a qualsevol lloc es deuen a decisions preses a les sales de juntes corporatives o el resultat de les forces del mercat que plantegen que el benefici sigui el criteri principal que ho configura tot.

Encara que el canvi climàtic també és un problema mundial, la pandèmia va ser molt més immediata i personal. No tothom va poder evitar ser conscient del fet que estem interconnectades. Això significa que existeix el potencial per a desenvolupar moviments més enfocats a nivell internacional. El lema “no estarem fora de perill fins que tothom estiguin fora de perill” ha arribat a molta gent. El futur depèn de la mesura en què puguem construir sobre els aspectes positius d’aquesta resposta de base i crear un moviment que superi les preocupacions i demandes inmediatistes i que ens porti a una ruptura fonamental amb el capitalisme i cap a una societat anarquista.

☆Alternativa Libertaria (AL/FdCA) – Itàlia
☆Anarchist Communist Group (ACG) – Gran Bretanya
☆Aotearoa Workers Solidarity Movement (AWSM) – Aotearoa/Nova Zelanda
☆Coordinación Anarquista Latinoamericana: (Coordenaçao Anarquista Brasileira – Brasil, Federación Anarquista Uruguya – Uruguai, Federación Anarquista de Rosario – Argentina)
☆Die Plattform (Alemanya)
☆Embat, Organització Llibertària de Catalunya
☆Federació Anarquista – Grècia
☆Karala, Grupo Anarquista (Ankara) – Turquia
☆Libertäre Aktion (LA) – Suissa
☆Melbourne Anarchist Communist Group (MACG) – Austràlia
☆Organisation Socialiste Libertaire (OSL) – Suissa
☆Roja y Negra – Organización Anarquista (Buenos Aires) – Argentina
☆Union Communiste Libertaire (UCL) – França, Bélgica i Suissa
☆Vía Libre, Grupo Anarquista – Colòmbia
☆Zabalaza Anarchist Communist Front (ZACF) – Sudàfrica




Autor font: Embat.info