171 vistes

Ahir, una declaració del president rus Vladimir Putin va donar llum verda a la invasió militar russa d’Ucraïna. Putin afirma que l’acte de guerra de Rússia contra Ucraïna té com a objectiu fer costat a Crimea, ocupada per Rússia, i a les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, estat que coqueteja amb l’ingrés en l’OTAN per instigació d’Occident. El dimarts 22 de febrer, Rússia va reconèixer la independència dels seus protectorats informals del Donbás, agreujant les tensions existents amb l’eix euro atlàntic que dona suport al règim ucraïnès.

Cal no oblidar que a Ucraïna existeix una guerra civil de baixa intensitat des de 2014, quan l’aleshores govern prorús del president Yanukóvitx va ser enderrocat per una “Revolució taronja” que va portar al poder a un règim prooccidental disposat a posar-se del costat euro atlàntic. El cop d’estat de l’Euromaidán, dirigit pels Estats Units, va treure a Ucraïna de l’esfera d’influència de Rússia. També va enfortir a l’extrema dreta ucraïnesa, que va obtenir càrrecs en el parlament i va desenvolupar unitats paramilitars que van cometre atrocitats contra persones rus parlants i membres dels sindicats. Aquest règim és reconegut i secundat financer i militarment pels Estats membres de la Unió Europea i l’OTAN, al mateix temps que es filtren imatges d’esvàstiques a edificis públics a través dels mitjans de comunicació, els mateixos que ara busquen solucions diplomàtiques perquè prevalguin els “valors democràtics occidentals”.

D’altra banda, Rússia no estava disposada des del principi a perdre la seva posició imperialista a Ucraïna, en especial a la regió de Crimea, independentment de la voluntat del poble ucraïnès. Pot ser que l’aixecament de l’Euromaidán hagi donat lloc al règim neoconservador que el va succeir, però ningú es fa il·lusions que el rebuig a aquest règim sorgís del sentiment “antifeixista” de Rússia o de la seva “necessitat de protegir els ciutadans russos”. Després de tot, el règim autoritari de Putin a Rússia ha recompensat als nazis i feixistes de dins del país empresonant i matant antifeixistes, mentre que les nombroses intervencions de l’imperialisme rus a zones de l’antiga URSS no necessitaven tal justificació. Rússia volia i continua desitjant una cosa: imposar els seus propis termes a l’evolució dels antagonismes imperialistes. No tolerarà el cercle militar al qual diu que està sent sotmesa per l’OTAN. Ni tampoc la instal·lació d’armes nuclears a les seves portes, la inducció occidental d’Ucraïna a entrar a l’OTAN, l’intent de bloqueig energètic dels seus subministraments de gas als països de la UE ni la reducció del seu control sobre l’antiga perifèria soviètica. Un altre factor és l’estrident nacionalisme de la classe dominant russa – l’Estat rus reivindica els seus orígens al territori ucraïnès (la Rus de Kíev) – i la zona oriental d’Ucraïna està habitada per rus parlants. Així, si no per la doctrina irredemptista del triple poble rus, Ucraïna és vista per aquesta classe (al costat de Bielorússia) com a part de la gran nació russa.

D’altra banda, els Estats Units i el camp euro atlàntic, amb el Regne Unit al capdavant, estan impulsant, en violació dels acords internacionals, l’expansió oriental de l’OTAN, l’exercici de pressió econòmica i energètica sobre Rússia a favor del gas natural liquat (GNL) estatunidenc i el control de la ruta comercial de l’Àrtic, que s’està obrint amb el desgel a causa de aquest efecte destructiu del capitalisme sobre l’entorn natural i l’ecosistema. Tant Rússia com Estats Units estan tractant d’exportar la seva crisi interna a l’estranger, al mateix temps que intenten provocar canvis a la jerarquia imperialista mundial.

Rússia ha acumulat uns 200.000 soldats a la frontera amb Ucraïna. L’exèrcit rus està bombardejant tot el territori ucraïnès. En el moment d’escriure aquest comunicat, està atacant principalment des de Crimea, Lugansk i Khàrkiv. Les primeres víctimes de la guerra imperialista són un fet. Ja es parla de víctimes civils. El Govern ucraïnès, que no l’oblidem, és una amalgama de neoliberals i neoconservadors, ha declarat la llei marcial a tot el país. Unitats militars i paramilitars estan impedint que els civils surtin de Kíev per a ser utilitzats com a “escut” per als bombardejos russos. Encara estem als inicis dels horrors de la guerra…

Els únics perdedors de la guerra seran les classes oprimides a escala mundial, especialment les d’Ucraïna i Rússia. Elles són les destinades com a carn de canó dels Estats i les classes dominants.

La guerra imperialista es lliura pel repartiment de les esferes d’influència, les rutes energètiques i el reordenament del poder geopolític. No ens interessa lluitar pels interessos dels poderosos, pels interessos de la classe dominant. A més, s’espera que l’esclat de la guerra comporti nous augments de preus i inflació, tant de l’energia com dels productes bàsics, la qual cosa suposarà una càrrega encara major per a les butxaques de qui ja no pot satisfer les seves necessitats bàsiques. Cal no oblidar que la guerra és una solució del capital per a superar les crisis estructurals de sobre acumulació de les quals periòdicament emmalalteix el capitalisme. La destrucció del capital fix (mitjans de producció) i variable (força de treball) aplana el camí per a la reconstrucció i el desenvolupament capitalista.

El nostre deure revolucionari i de classe dicta l’organització i l’enfortiment del moviment internacionalista, antibèl·lic i antiimperialista de les classes oprimides. La lògica de l’imperialisme més agressiu o més progressista és una lògica que condueix a la derrota de la classe. No pot haver-hi una via imperialista pro-popular. Els interessos dels/de les de baix no poden identificar-se amb els dels capitalistes i les potències imperialistes. El sabotatge de la màquina de guerra, l’organització del moviment contra la guerra classista i internacionalista i l’enfortiment de les lluites socials i de classe en la direcció de la revolució social mundial per a la construcció d’una societat comunista llibertària, són les tasques urgents i històriques dels oprimits/des i explotats/des de tot el món. No podem ni hem de conformar-nos amb acords mediocres i perjudicials.

Els/as treballadors/as, els/as desocupats/as i la joventut no tenen cap raó per a anar a la guerra a batallar pels interessos de la classe dominant. Siguem conscients de la nostra posició social i dels nostres interessos de classe. Que aquests siguin els indicadors de la nostra actitud i acció i no la retòrica bel·ligerant, ordenadora i nacionalista que promouen les elits i els mitjans de propaganda que controlen. No pagarem la crisi del sistema capitalista amb la nostra sang. No ens matarem amb els pobres diables d’altres països. Per contra, és el nostre deure bloquejar la màquina de guerra i reconstruir les resistències socials i de classe, tenint com a principi rector la promoció dels interessos de classe i les necessitats materials de la base social. Organitzar-nos en formacions socials i de classe, organitzant així el contraatac de la nostra classe de forma massiva i militant. Aquest sistema origina guerres i és responsable de la pobresa, la injustícia, l’explotació i l’opressió. Per tant, és hora de desafiar-lo de manera organitzada i dinàmica, organitzant el seu derrocament a escala internacional.

NI MOSCOU NI L’OTAN!
SABOTATGE CLASSISTA I INTERNACIONALISTA DE LA MÀQUINA DE GUERRA IMPERIALISTA!
CONTRA EL MILITARISME I LA GUERRA: PER LA LLUITA AUTOGESTIONADA I LA REVOLUCIÓ SOCIAL!

AMUNT LES QUE LLUITEN!


☆Alternativa Libertaria (AL/FdCA) – Itàlia
☆Anarchist Communist Group (ACG) – Gran Bretanya
☆ Aotearoa Workers Solidarity Movement (AWSM) – Aotearoa/Nova Zelanda
☆ Αναρχική Ομοσπονδία – Federació Anarquista – Grècia
☆ Coordenaçao Anarquista Brasileira – Brasil
☆ Embat, Organització Llibertària de Catalunya
☆ Federación Anarquista Uruguaia – Uruguai,
Federación Anarquista de Rosario – Argentina
☆ Libertäre Aktion (LA) – Suissa
☆ Melbourne Anarchist Communist Group (MACG) – Austràlia
☆ Organisation Socialiste Libertaire (OSL) – Suissa
☆ Organización Anarquista de Córdoba (OAC) – Argentina
☆ Organización Anarquista Santa Cruz – Argentina
☆ Organización Anarquista de Tucumán (OAT) – Argentina
☆ Roja y Negra – Organización Anarquista (Buenos Aires) – Argentina
☆ Union Communiste Libertaire (UCL) – França, Bélgica i Suissa
☆ Vía Libre, Grupo Anarquista – Colòmbia




Autor font: Embat.info