Novembre 18, 2021
Per Ateneu Enciclopedic Popular
192 vistes


Avui a l’Ateneu Enciclopèdic un debat (unes 90 persones) impulsat pels professionals de la medicina, al voltant d’unes preguntes que buscant, com interrelacionar, com reconstruir el model d’atenció a la salut mental, pels camins de l’atenció primària de Salut a on manquent propostes i les seves reflexions, organitzat per persones inquietes del camp de la medicina associats al Fòrum Català d’atenció primària.
Bé, els participants han buscat i reflexionat amb encert, allò que cal fer o que voldríem fer, i ser, construint el model de salut primària.
Sobre tot interrelacionat amb les relacions humanes, la paraula com conducte l’inicia del dialecte a l’hora de saber escoltar i comprendre.
Han aparegut, els comentaris de les històries de vida, durant i després de la pandèmia, aquelles persones que necessiten mirar als ulls, aquell que ara no ho pot fer, ha perdut els seus estímuls.
Les històries de vida són necessàries de tenir, el professional la capacitat d’escoltar-les des de la infermeria, al metge en cap i solament en última instància, si cal, que arribi a la psiquiatra, ja que sembla ser, l’arribada al psiquiatre, és el moment d’aparcar un problema i deixar-lo per aquell que és el professional, el que sap escoltar.
Els infants què no tenen la capacitat de treure neguit i es queden a mitad de camí del que pensen expressar el que realment pensant perquè, la mare o el pare, parla per ell.
L’expressió corporal com a necessitat de ser una consulta presencial, si no és així. En moments de pandèmia quan les visites eren pràcticament nul·les, aquell pacient que rep la trucada del metge, encara que no pugui mirar als ulls, és una cosa que els pacients arribin agrair moltíssim, sempre que hi hagi una empatia entre malalts i professional, no important tant la categoria, potser qualsevol assistent del cap.
Algun del públic, i dit per ell mateix, catalogat de malalt mental s’ha arribat a definir com “Biopsico Social” amb un intent de no renuncia a la personalitat i així es defineix, almenys és el que crec averí entès.
El treball en equip, entre psicòleg, metge, infermera, també algú de la taula ha recordat que el sentit de l’humor ajuda no solament a la salut mental, un altre de les experiències que han aparegut, també bastant relacionades amb la pandèmia o post pandèmia, les passejades amb grup, sobretot amb gent amb situacions de vulnerabilitat.
El rellevant, que és la bona salut en el professional perquè si aquest no està bé, al pacient li pot generar, dolor, malestar, etc.
en definitiva, crec que una cosa quedava clara, la medicina familiar, aquella més pròxima a la vida quotidiana de les persones, en definitiva els metges, infermeres, psiquiatres i psicòleg, com millor estiguin mentalment millor informació rebrà el pacient.
Transmetre a la societat la voluntat de les professionals dels Caps en crear recursos, per un programa de Benestar emocional.
Evidentment s’ha parlat de moltes més coses, amb molta coherència, amb molt de seny que de vegades necessita, d’ un raig de rauxa, i per això l’anarquia també ha tingut el seu moment.
I moltes gràcies, per un debat tan enriquidor
i recorda recolzar l’ATENEU ENCICLOPÊDIC
si us plau
col·labora amb l’Ateneu Enciclopèdic /Centre de Documentació Històric Social
necessitem la teva col·laboració per fer una entitat culturalment i socialment amb caràcter per donar contingut a totes les iniciatives amb determinació.
col•labora tant econòmicament com aportant els teus projectes.
fes-te’ns soci de l’ateneu enciclopèdic pots fer un ingrés al número de compta corrent de l’ateneu enciclopèdic, Centre de Documentació Històric Social (pregunta per la compta)
recorda que com a Centre de Documentació Històric Social celebrem el 44 aniversari
i com ateneu enciclopèdic 119 anys.

Manel Aisa Pàmpols




Autor font: Ateneuenciclopedicpopular.org