Novembre 22, 2020
Per CNT Vall猫s Oriental
283 vistes


Traducci贸 al catal脿 de l鈥檃rticle publicat a cnt.es

Al diari de CNT d鈥檃quests mesos (octubre-desembre 2020) hi ha dos articles sobre el temps entorn els quals vull fer una breu reflexi贸. Crec que avui en dia 茅s imprescindible preguntar-se qu猫 vol dir 芦estar sempre disponible a casa per treballar禄 i incl煤s la idea incrustada de que 芦nom茅s s鈥檋a de sortir si 茅s per anar a treballar.

Al primer dels articles Mireia Redondo, de Barcelona, parla de les hores extres i afirma que 芦m茅s que reclamar nom茅s el dret a realitzar les hores extres amb dignitat, ara es tracta de posar sobre la taula, donat el volum de l鈥檃tur i els acomiadaments, que hi hagi m茅s feina per a totes i tots, i no m茅s hores extres. Des d鈥檜na mirada feminista, les hores extres no fan m茅s que dinamitar la nostra vida ja que ens treuen temps per a les cures i el descans, i s贸n una clara declaraci贸 d鈥檌ntencions del sistema: fer recaure encara m茅s les cures sobre les dones禄.

Al segon article Gen铆s Ferrero diu, parlant de la prevenci贸 de riscs laborals: 芦Hem de realitzar una menci贸 m茅s a la situaci贸 dels riscs psicosocials. Aquesta 脿rea de la prevenci贸, sovint deficit脿ria en moltes empreses, es pot veure afectada per la pand猫mia: les situacions d鈥檃茂llament pel teletreball, l鈥檈str猫s en 脿mbits sociosanitaris, la manca d鈥檃dopci贸 de mesures, sobrec脿rregues de treball a conseq眉猫ncia dels ERTE鈥 Des de CNT hem estat exigint i reclamant (鈥) que no nom茅s s鈥檈valui l鈥檈xposici贸 a la COVID-19, sin贸 la situaci贸 dels riscs psicosocials derivats de totes les mesures organitzatives i ambientals a la feina鈥β

Els riscs psicosocials a l鈥檃ctual situaci贸 laboral s贸n alt铆ssims. Ja fa temps que les empreses disposen alegrement del nostre temps fora de l鈥horari laboral. Aix貌 s鈥檈xemplifica amb l鈥檌ncrement de les hores extres (sovint mal pagades), com s鈥檈xplica a l鈥檃rticle de M. Redondo, amb l鈥櫭簊 de les noves tecnologies a la feina o la no regulaci贸 de del teletreball: envaint aix铆 espais de la nostra intimitat, descans, crian莽a i oci. Tot aix貌 amb una gran dificultat d鈥檃valuaci贸 d鈥檃quests riscs i el seu menyspreu social i laboral, com explica G. Ferrero.

芦Sempre recordo a una de les meves millors amigues a l鈥檃eroport de Guayaquil (en aquell moment vivia a Equador) amb deu quilos menys, ulleres de son i aspecte cadav猫ric. La culpa la tenia la seva 煤ltima feina d鈥檈ncarregada d鈥檜n restaurant a Madrid en la qual no tenia un sol minut de descans ja que l鈥檋orari laboral (ja intens de mena) s鈥檃llargava per culpa del dispositiu que tothom porta a la butxaca. Aix貌 la va endinsar en una aut猫ntica depressi贸 amb estr猫s i crisis d鈥檃nsietat. Recordo que es va passar un dia i mig dormint al mig de la selva: aquest descans i la companyia dels qui l鈥檈stim脿vem (sense parlar del bon menjar) va ser un punt i apart a partir del qual va comen莽ar a superar tots aquells abusos禄.

Aix貌 茅s el risc psicosocial. Anava a rec贸rrer a m茅s teoria, per貌 crec que aix貌 que vaig viure a trav茅s d鈥檜na persona representa molt millor aquest risc. No nom茅s tinc aquesta viv猫ncia; el que ara estic vivint a trav茅s de familiars i amics sanitaris/es, docents i que no saben quan podran parar per a descansar, quan comen莽a i quan acaba el torn de treball o si els pacients a la consulta de psiquiatria seran aviat les seves companyes i companys de feina que poc a poc deixen entreveure deliris, etc. Situacions en les quals us reconeixereu o reconeixereu a altres.

Tot plegat exemplifica de meravella el risc al qual ens enfrontem avui en dia (perqu猫 afecta en menor o major mesura a tothom qui treballa); tenint en compte les conseq眉猫ncies de l鈥檃ctual pand猫mia a nivell laboral i econ貌mic.

El problema 茅s que no tenim nom茅s aix貌 sobre les espatlles. Li hem d鈥檃fegir la quasi total paralitzaci贸 dels nostres espais menys regulats, menys formalitzats i menys controlats com s贸n els del m贸n de l鈥檕ci i la cultura. No ser茅 jo qui defensi un sector precaritzat en el qual em trobo immersa preguntant-me de manera constant si rebaixo un pressupost o no. Tampoc ser茅 qui defensi l鈥檕ci consumista al qual tendim.

Ans al contrari. Tot i les moltes pegues, en aquests espais 茅s on les 芦penes禄 del treball desapareixien, on gaud铆em de l鈥檃rt, on ens trob脿vem amb gent que ens ajudava a a tirar endavant, on trob脿vem temps per a la crian莽a i les cures, que tot i ser feines les dues, per desgr脿cia encara no es computen. Aquests espais avui han de ser escur莽ats i acotats pel risc de contagi. Aix貌 fa m茅s probable que tot plegat es tradueixi en majors riscs psicosocials: ansietat, depressi贸, estr猫s鈥

La salut mental 茅s col路lectiva. T茅 una relaci贸 total amb aquests articles citats: tenir en compte els riscs psicosocials a la feina i disposar de m茅s temps lliure reduint jornades maratonianes. Ens diran que sortirem d鈥檃quest tr脿ngol posant m茅s temps a la feina, regalant m茅s, deixant-nos hi la pell. La pregunta 茅s a quin preu, qu猫 quedar脿 de nosaltres? Haurem de dormir tant com la meva amiga? Tindrem totes la oportunitat de fer un mos en el cam铆? No podr铆em parar abans? No seria millor repartir-nos les tasques? Fer-nos creure que aix貌 no t茅 res a veure amb la salut 茅s fer la vista grossa davant les conseq眉猫ncies que ja estem vivint, aquesta desesperaci贸 i tristesa que ho inunda tot, mica en mica.

La 煤nica manera de sortir se鈥檔 茅s la organitzaci贸, fent pinya amb altres persones amb qui lluites colze a colze per poder seguir sent propiet脿ria del temps en la major mesura possible. Als inicis del moviment obrer ja es lluitava per aquests prop貌sits i avui m茅s que mai hem de reivindicar el dret al descans i a la cultura, tot i que els haguem d鈥檃daptar a la situaci贸 actual.

La vida no 茅s anar a treballar i tornar a casa per dormir. Si ho acceptem, de retruc ho farem tamb茅 amb una societat malaltissa, encara que sigui d鈥檃quelles malalties que nom茅s et diagnostiquen les teves amigues quan et miren als ulls.

Clara

CNT Santander




Autor font: Granollers.cnt.es