Mor un dels grans referents del pensament llibertari del nostre temps
Lunes 14 Septiembre 2020 at 12:32 pm.
David Graeber, escriptor i antropòleg anarquista, autor contemporani dels llibres més venuts sobre burocràcia i economia ha mort als 59 anys.
Ha estat l’esposa de l’antropòleg, l’artista i també escriptora Nika Dubrovsky qui va anunciar recentment en un tuit la seva mort. Li han dedicat molts missatges d’homenatge en les xarxes socials. David Graeber era un antropòleg i activista anarquista estatunidenc, teòric del pensament llibertari nord-americà i una figura destacada del moviment Occupy Wall Street. Expulsat de la Universitat de Yale en 2007, David Graeber, “un dels intel·lectuals més influents del món anglosaxó segons el New York Times“, era en el moment de la seva mort professor en la London School of Economics.
L’obra de Graeber, reconeguda en el món sencer, destaca pels seus escrits mordaços i incisius contra la burocràcia, la política parlamentaria i el capitalisme.
L’historiador Rutger Bregman va qualificar a Graeber com “un dels més grans pensadors del nostre temps i un escriptor fenomenal”, mentre que el columnista de The Guardian Owen Jones el va dir “un gegant intel·lectual, ple d’humanitat, algú el treball de la qual va inspirar, va encoratjar i va educar a tants”. El parlamentari laborista John McDonnell va escriure: “Considero a David com un amic i aliat molt valuós. La seva recerca i escriptura iconoclasta ens va obrir a tots a noves idees i enfocaments tan innovadors de l’activisme polític. Tots ho estranyarem moltíssim “.
David Graeber va néixer a Nova York al 1961. Fill de dos pares políticament molt actius – el seu pare va lluitar a la guerra civil espanyola amb les Brigades Internacionals, mentre que la seva mare era membre del Sindicat Internacional de Dones Treballadores de la Confecció – Graeber va atreure l’atenció acadèmica per primera vegada gràcies a la seva afició adolescent de traduir jeroglífics maies. Després d’estudiar antropologia en la Universitat Estatal de Nova York en Purchase i la Universitat de Chicago, va guanyar una prestigiosa beca Fulbright i va passar dos anys fent treball de camp antropològic a Madagascar.
En 2005, la Universitat de Yale va decidir no renovar el seu contracte un any abans que hagués assegurat la tinença. Graeber sempre va defensar que va ser per les seves idees polítiques; quan més de 4.500 col·legues i estudiants van signar peticions en el seu suport, Yale li va oferir un any sabàtic pagat, que va acceptar i es va mudar al Regne Unit per a treballar en Goldsmiths abans d’unir-se a la London School of Economics. “Suposo que tenia dos strikes en contra meva”, li va dir a The Guardian en 2015. “Semblava estar gaudint massa del meu treball. A més, sóc de la classe equivocada: vinc de la classe treballadora “.
El seu llibre En deuda: Una historia alternativa de la economía ho va fer famós. En ell, Graeber va explorar la violència que s’amaga darrere de totes les relacions socials basades en els diners i va demanar l’eliminació dels deutes sobirans i dels consumidors. Si bé va dividir als crítics, va atreure fortes vendes i elogis de tots, des de Thomas Piketty fins a Russell Brand.
Li varen seguir, entre altres, Proyecto Democracia (sobre el seu treball amb Occupy Wall Street), La Utopía de las Normas – de la tecnología, la estupidez y los secretos placeres de la burocracia – (que es va inspirar en la seva lluita per arreglar els assumptes de la seva mare abans de morir). Sense oblidar Trabajos de Mierda, el seu llibre de 2018, en el qual va argumentar que la majoria dels treballs administratius no tenien sentit i que els avanços tecnològics havien portat a la gent a treballar més, no menys.
Anarquista i militant des de la seva adolescència es va involucrar molt en l’activisme i la política, sobretot a la fi dels 90. Va ser una figura fonamental en el moviment Occupy Wall Street en 2011 (encara que va negar que se li hagués ocorregut a ell el lema “Som el 99%”, que se li atribueix amb freqüència).
En els últims temps Graeber estava estudiant i donant suport al moviment d’alliberament kurd al qual qualificava de “notable experiment democràtic” que va poder veure en persona a Rojava.
En definitiva, el moviment llibertari acaba de perdre a un dels grans pensadors i referents d’aquest segle.
Autor font: Palma.cnt.es
