Febrer 26, 2021
Per Direta
1,341 vistes

Des d鈥檕ctubre de l鈥檃ny passat l鈥橢xercit Zapatista d鈥橝lliberament Nacional (EZLN) ha publicat una s猫rie de comunicats on anunciaven que sortirien a rec贸rrer el m贸n i que el continent europeu seria la primera destinaci贸 d鈥檃quest 鈥渧iatge planetari鈥 per la vida. Si b茅 la data de la visita encara no est脿 confirmada, en els comunicats assenyalaven la seva intenci贸 d鈥檃rribar a la capital del regne el 13 d鈥檃gost de 2021. Data en qu猫 es compleixen 500 anys de la caiguda de Tenochtitl谩n en mans dels colonitzadors.

I qu猫 t茅 a veure aquest passat amb el nostre present? Amb els problemes que tenim aqu铆? Per qu猫 venen? Qu猫 ens aporta la seva visita a les nostres lluites actuals? Per qu猫 diuen que vindran majorit脿riament dones? Els interrogants s贸n molts i les respostes d鈥檃ll貌 m茅s variades.

Una dada important per a pensar possibles respostes, des de la mem貌ria llarga a la qual apel路len els moviments ind铆genes en Abya Yala, sorgeix d鈥檜na altra not铆cia que va passar m茅s o menys desapercebuda: la concessi贸 a RENFE d鈥檜n contracte de m茅s de 13 milions d鈥檈uros per a la construcci贸 del Tren Maia a M猫xic. Es tracta del projecte estrella del president Manuel L贸pez Obrador que pret茅n unir les principals ciutats i zones tur铆stiques de la pen铆nsula de Yucat谩n. El megaprojecte ha estat denunciat pel zapatisme i els moviments ind铆genes mexicans com un projecte de mort per a les comunitats locals.

La promesa colonial continua vigent en els nostres dies: el colonitzador proposa, ven i reparteix 鈥渄esenvolupament鈥 per貌 oculta la viol猫ncia del seu propi acte colonitzador

Aix铆, la promesa colonial continua vigent en els nostres dies: el colonitzador proposa, ven i reparteix 鈥渄esenvolupament鈥 per貌 oculta la viol猫ncia del seu propi acte colonitzador. RENFE, que 茅s propietat estatal i que t茅 negocis en pa茂sos com Ar脿bia Saudita, ser脿 l’鈥漮perador ombra鈥 d鈥檜n projecte que promet 鈥渂enestar i desenvolupament鈥, per貌 que oculta la mort i la despulla que genera cap a les comunitats ind铆genes. Continuem immerses en aquesta trama colonial on uns es beneficien i altres, les de sempre, s鈥檈mpobreixen.

Enfront d鈥檃quest panorama, el zapatisme proposa una cosa que semblaria impensable en aquesta Europa fortalesa: que un centenar d鈥檌nd铆genes, que es van al莽ar en 1994 contra el sistema capitalista, vinguin a aquestes terres despr茅s de 500 anys a explicar-nos sobre la seva autonomia i a con猫ixer com es viu sota el suposat 猫xit del model civilitzatori modern. El zapatisme ofereix aquests simbolismes que, per als qui vam cr茅ixer veient la seva revoluci贸, semblen entre po猫tics i esperan莽adors.

En aquest context de cansament i desesperan莽a, el zapatisme ens crida a tornar a prendre els carrers per a lluitar, perqu猫 diuen que la vida no 茅s un assumpte individual, sin贸 col路lectiu i mundial

Diuen que sortiran a rec贸rrer el m贸n buscant, no la difer猫ncia, ni la superioritat, ni el perd贸, ni la ll脿stima. Si no a trobar el que ens fa iguals. I, qu猫 茅s el que ens fa iguals? Quina connexi贸 tenen els megaprojectes d鈥檃ll脿 amb la persecuci贸 a les comunitats migrants i racialitzades aqu铆, amb la pol铆tica migrat貌ria de mort implementada per la UE i el regne per a la gesti贸 de les 鈥渃risis migrat貌ries鈥 que ells mateixos produeixen? Els efectes d鈥檃quest model civilitzatori modern (que 茅s racista, capitalista i heteropatriarcal), no coneixen de fronteres ni de murs i afecten principalment les comunitats racialitzades i migrants. A aquelles altres que sempre queden enrere com si es tract茅s d鈥檜na estranya fatalitat del dest铆. Aix铆, es declaren com a 鈥渁ccidents鈥 o 鈥渢rag猫dies鈥 els assassinats en la mar Mediterr脿nia, els incendis de campaments o naus on viuen persones migrants, les seves morts a causa de condicions inhumanes de treball o en cust貌dia policial. Per貌 sabem que s贸n resultat d鈥檜na llarga trama colonial que lluny d鈥檃feblir-se sembla enfortir-se di脿riament.

No sabem si les mesures sanit脿ries i les pol铆tiques migrat貌ries els deixaran arribar, per貌 les seves paraules ens brinden l鈥檕portunitat per a pensar en aquesta aposta per la vida que el zapatisme va fer fa d猫cades i la seva invitaci贸 a sumar-nos a ella. En aquest context de cansament i desesperan莽a, ens criden a tornar a prendre els carrers per a lluitar, perqu猫 diuen que la vida no 茅s un assumpte individual, sin贸 col路lectiu i mundial. I, a m茅s, ens recorden que 鈥渟i els de dalt trenquen els ponts i tanquen les fronteres, queda navegar rius i mars per a trobar-nos鈥.




Autor font: Directa.cat