Juny 7, 2022
Per Nord-Estl Libertari
206 vistes

Daniel Pin贸s Barrieras

Daniel Pin贸s Barrieras

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 7 de juny de 1953 neix a Villefranche-sur-Sa么ne (Beaujolais, Rh么ne) l’anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Daniel Pin贸s Barrieras 

Insubm铆s al servei militar obligatori franc猫s, entre 1971 i 1981, sempre en la clandestinitat, viatj脿 regularment a Catalunya, passant per la frontera del Pirineu Oriental, on particip脿 en la reconstrucci贸 de la CNT i en les activitats de l’Ateneu Llibertari de l’Hospitalet de Llobregat 

Daniel Pin贸s Barrieras: El 7 de juny de 1953 neix a Villefranche-sur-Sa么ne (Beaujolais, Rh么ne, 脭v猫rgne-R么no-Arpes, Arpit脿nia) l’anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Daniel Pin贸s Barrieras. Nascut en una fam铆lia llibert脿ria, el seu pare fou Eusebio Pin贸s Regalado i la seva mare Juliana Barrieras Tierz. Els seus oncles, Gabriel Pin贸s Regalado i Jos茅 Barrieras Tierz, tamb茅 van ser militants anarquistes i resistents antifeixistes durant l’Ocupaci贸 nazi enquadrats en el maquis de Savoia.  

Entre 1966 i 1969 realitz脿 estudis t猫cnics de metal路l煤rgia a l’escola de la Ciutat T猫cnica de Villefranche.  

En 1969 s’adher铆 a la Confederaci贸 Nacional del Treball Francesa (CNTF) i a les Joventuts Anarcosindicalistes (JAS) de la regi贸 de Liy贸n (Liyon茅s, Forez, 脭v猫rgne-R么no-Arpes, Arpit脿nia), on comen莽脿 a militar amb vells companys francesos i espanyols, com ara Auguste Forgues, Caetano Zaplana i Juan L贸pez.  

A partir de 1970 entr脿 a treballar com a obrer metal路l煤rgic a la casa 芦Bonnet et Frangeco禄 de Villefranche, i com a inter铆 en diverses f脿briques de la zona.  

Tamb茅 en 1970 particip脿, amb altres companys, la majoria de les JAS, en la fundaci贸 de la secci贸 de Villefranche de l’Organitzaci贸 Revolucion脿ria Anarquista (ORA) i en la creaci贸 del Cercle Front Llibertari, del qual fou un dels animadors entre 1971 i 1973.  

Com a membre de la Confederaci贸 Francesa Democr脿tica del Treball (CFDT) de la Metal路l煤rgica i de l’oficina de la seva Uni贸 Local, particip脿 en nombroses lluites sindicals portades pels treballadors immigrants, especialment a les f脿briques Pennaroya (Liy贸n) i CIAPEM-Brandt (Villiers).  

En 1973 fou membre del Comit猫 de Suport als Treballadors de Lip.  

En aquesta 猫poca, a la f脿brica Bonnet on treballava i on es fabricava aparells refrigerants per a restaurants i empreses, la secci贸 de la CFDT desenvolupava una tasca sindical sobre bases assemble铆stiques i autogestion脿ries i organitz脿 nombroses vagues per la millora de les condicions de treball i dels salaris.  

En 1973 col路labor脿 en el butllet铆 L’Insurg茅, editat per l’ORA de Villefranche.  

For莽a actiu en el Comit猫 de Lluita Antiracista (CLA) i en el Mouvement Antiautoritaire Contre l’Arm茅e (MACA, Moviment Antiautoritari Contra l’Ex猫rcit), en 1973 es declar脿 insubm铆s al servei militar, alhora que mantingu茅 la seva milit脿ncia en els grups de l’ORA de Liy贸n i de Grenoble (Isera, 脭v猫rgne-R么no-Arpes, Arpit脿nia).  

Particip脿 en el Comit猫 per la Veritat de Grenoble sobre els empresonaments de militants del Movimiento Ib茅rico de Liberaci贸n (MIL, Moviment Ib猫ric d’Alliberament) a Barcelona i en nombroses accions abans i despr茅s de l’assassinat al garrot vil per la dictadura franquista de Salvodor Puig Antich.  

El febrer de 1974 el Tribunal Permanent de les Forces Armades de Liy贸n el condemn脿 en abs猫ncia a dos anys de pres贸 per 芦insubmissi贸 i rebuig d’obedi猫ncia禄.  

Gr脿cies a la xarxa de suport i a l’煤s de documentaci贸 falsa, mai no va ser detingut.  

Entre 1975 i 1976 realitz脿 nombroses estades clandestines a Amsterdam (Pa茂sos Baixos), on particip脿 en la creaci贸 del Col路lectiu Franc猫s de Refractaris Refugiats a Holanda, aix铆 com en accions de suport als insubmisos holandesos.  

Entre 1971 i 1981, sempre en la clandestinitat, viatj脿 regularment a Catalunya, passant per la frontera del Pirineu Oriental, on particip脿 en la reconstrucci贸 de la CNT i en les activitats de l’Ateneu Llibertari de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelon猫s Sud).  

En 1981 va ser amnistiat pel govern del Partit Socialista pel delicte d’insubmissi贸, per貌 a condici贸 de realitzar el servei militar, per la qual cosa s’integr脿 en el Col路lectiu d’Insubmisos Amnistiats (CIA), portant a terme nombroses accions fins a aconseguir que tots els desertors i insubmisos es lliuressin del servei militar definitivament.  

En 1982, despr茅s d’un viatge a Xile, s’instal路l脿 a Par铆s (Illa de Fran莽a), on obtingu茅 un contracte en la Universitat de Par铆s VI i realitz脿 estudis de grafisme. Entre 1990 i 1991 treball脿 com a t猫cnic de grafisme en la secci贸 de Comunicaci贸 d’aquesta universitat.  

En 1992 va treballar en la impremta cooperativa obrera Autographe, fundada entre d’altres per G茅rard M茅linand, exmilitant de l’ORA.  

Entre 1994 i 1999 va treballar en l’editorial de la Universitat de Par铆s-Sorbona i entre 2000 i 2008 en la de la Universitat Sorbona Nouvelle.  

Des del 1986 reprengu茅 la seva activitat sindical i fou membre de la Coordinadora del Personal en Lluita (professors i personal no docent) de la Universitat de Jussieu contra la Llei Devaquet.  

Tamb茅 particip脿 activament en el creixement de la CNTF.  

En 2001 s’adher铆 al Sindicat de Comunicaci贸 de la Cultura i del Espectacle, on amb altres companys (Jean-Louis Phan Van, Jacques Tardi i Dominique Grange), fund脿 la revista Un autre futur, de la qual fou nomenat director.  

En 2004 s’afili脿 al Sindicat de Treballadors de l’Educaci贸 de la CNTF i munt脿 la secci贸 sindical a la Universitat Par铆s III-Sorbona.  

Fou membre del Comit猫 de Mobilitzaci贸 del Personal i particularment actiu durant el bloqueig d’un mes i mig de la Universitat Par铆s III contra el Contracte Primer Embauche (CPE), que permetia els empresaris acomiadar sense justificaci贸 els joves menors de 26 anys sense cap justificaci贸.  

El novembre de 2005, particip脿 en el moviment de boicot durant un mes de la Llei de Reforma Universit脿ria (LRU) a la Universitat Par铆s III.  

Durant aquestes lluites, la CNT francesa public脿 el butllet铆 Mordicus, que edit脿 vuit n煤meros entre 2006 i 2007, i organitz脿 entre altres activitats el cineclub 芦Les 脡crans Rebelles禄.  

Ha col路laborat en nombroses publicacions llibert脿ries (CPCA, Cuba Libertaria, Front Libertaire, IRL, Le Monde Libertaire, Tierra y Libertad i d’altres) i 茅s membre del l’equip editorial de les Edicions CNT de la regi贸 parisenca.  

Col路laborador de Radio Libertaire, entre 1985 i 1992 port脿 l’emissi贸 de Tribuna Latinoamericana, amb Octavio Alberola, Ariane Gransac, Lise Bouzidi i N茅stor Vega.  

Entre 2003 i 2004, fou el responsable de l’emissi贸 mensual Radio Libertaria del Sindicat de la Comunicaci贸 de la CNT francesa i des del 2001 participa en l’emissi贸 de Chroniques rebelles, de Christiane Passevant.  

脡s el president de l’Associaci贸 de Fam铆lies d’Infants Nascuts a Xile –t茅 adoptats dos infants d’origen xil猫– i membre dels Grups d’Ajuda als Llibertaris i als Sindicalistes Independents de Cuba (GALSIC).  

T茅 publicats alguns llibres, com ara Ni l’arbre ni la pierre. Des combats pour la libert茅 aux d茅chirements de l’exil. L’odyss茅e d’una famille libertaire espagnole (2001, tradu茂t al castell脿 en 2005 sota el t铆tol Ni el 谩rbol ni la piedra), Che Guevara au-del脿 du mythe (2004), Loin des censiers battus. T茅moignages et documents sur le mouvement contra le CPE et la pr茅carit茅 (2007, amb altres).  

En 1996 realitz脿, amb Mireille Mercier, el documental Osha Niw茅, esclave de la musique, sobre la santeria cubana. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com